Pavelló Alemany de Barcelona: Història, Forma i Estil

Context històric

El projecte va néixer com a espai de representació de l'Estat Alemany a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, coincidint amb el Crack del 29 (la pitjor esdeveniment econòmic on el mercat de valors va fer fallida). Després que Alemanya perdés la Primera Guerra Mundial el 1918, l'exposició va ser l'ocasió per presentar-se al món de forma pacífica, ja que els països presentaven els seus productes o aixecaven els seus propis pavellons, com França i Anglaterra.

Forma i estructura

• Suport: 8 pilars cruciformes molt prims que alliberen els murs de la funció de càrrega i tenen una funció estètica i de separació d'espais.
• Suportats: La coberta és plana i horitzontal, sobresurt de l'estructura inferior per un costat i, per darrere, deixa al descobert un petit pati amb un estany.

Interior

Es caracteritza per una planta lliure sense referències geomètriques clares, destacant la línia recta i espais distribuïts segons les necessitats. L'interior i l'exterior es confonen, ja que no hi ha cap marca que els delimiti. També destaca l'estany d'aigües perpendicular al de l'exterior, que reflecteix la imatge d'una figura femenina de bronze de Georg Kolbe, que destaca pel contrast amb les línies rectes de la construcció i les seves formes corbes. El mobiliari, com les cadires i butaques de Barcelona, va ser dissenyat per Lily Reich (arquitecta col·laboradora), entapissades en blanc i pell.

Exterior

Construït sobre un podi al qual s'accedeix a través de vuit escales que també permeten l'accés a la piscina. Darrere l'estany hi ha la zona de serveis, integrada al conjunt mitjançant un mur de travertí recorregut per un banc, que s'uneix a la coberta de construcció principal, totalment plana i horitzontal. La major part de la superfície mural que limita l'edifici principal és vidrada, permetent una bona relació interior-exterior. Aquesta entrada de llum permet una sensació d'espai més gran, reforçada pel reflex del mateix edifici a l'aigua de les dues piscines.

Interpretació

• Funció: Acollir la recepció oficial dispensada al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes. Acabada l'exposició, el pavelló es va desmuntar, però a petició dels arquitectes es va reconstruir entre 1983 i 1986.
• Significat: Volia ser el símbol de la Nova Alemanya i servir a la nova arquitectura, utilitzant la bellesa en els materials i la funcionalitat.
• Localització: Dins el recinte firal de Montjuïc. La posició va ser triada per l'arquitecte per no trencar visualment la proposta historicista dels grans palaus oficials que es van construir.
• Estil: Racionalista, on el moviment modern d'arquitectura i el funcionalisme predominen. Segueix els principis de l'arquitectura funcionalista iniciada a l'Escola de Chicago per Louis Sullivan, amb influència de Walter Gropius.