Pavelló Alemany de Barcelona: Arquitectura Racionalista de Mies van der Rohe

Pavelló Alemany de Barcelona: Mies van der Rohe

Fitxa Tècnica

El Pavelló Alemany és una obra de Mies van der Rohe de l’any 1929. Està fet seguint els paràmetres del Racionalisme de la Bauhaus. És una construcció amb materials industrials: acer inoxidable, vidre i pedra (marbre travertí, ònix i granit). L’edifici es troba a Montjuïc, Barcelona.

Context Històric

El pavelló es va construir en el marc de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. Històricament, es correspon amb el període d’entreguerres i, a Espanya, amb la Dictadura de Primo de Rivera.

El Pavelló de Mies van der Rohe contrasta fortament amb l’estil dels altres pavellons de caràcter historicista que es van edificar a Montjuïc arran de l’Exposició, com el de l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Quan Mies van der Rohe va construir el pavelló, era el director de la Bauhaus, escola que defensava la simplicitat de formes i un retorn als volums elementals; d’aquí el nom de Racionalisme o Funcionalisme que es va donar al moviment.

El moviment de la Bauhaus va néixer a Alemanya, durant la República de Weimar, l’any 1918, i va ser interromput l’any 1933 després de la victòria de Hitler. El Racionalisme responia a la necessitat que hi havia a Europa de construir molt i barat, després de la desfeta de la Primera Guerra Mundial.

Altres arquitectes del moviment racionalista van ser Le Corbusier i Walter Gropius. Els arquitectes d’aquest moviment coincidien en el rebuig per l’ornamentació del Modernisme i, en canvi, mostraven un gran interès per les possibilitats estructurals de l’arquitectura i l’experimentació amb nous materials de procedència industrial que es mostraven físicament en l’obra.

Característiques Estilístiques

Funció

Edifici civil que era el Pavelló Alemany de l’Exposició. L’edifici està pensat per ser un espai polivalent; és a dir, un espai que podria ser apte per a diferents funcions.

Estructura i Disseny

Vist en planta, els elements de suport de l’edifici són vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable disposats en retícula a intervals regulars. Els vuit pilars suporten una coberta plana. L’edifici no té una façana pròpiament dita. L’accés es fa per una escala lateral, davant de la qual hi ha un estany rectangular.

Interiorment, és una planta lliure en la qual els murs tenen la sola funció de delimitar l’espai, no fan de suport estructural. La comunicació entre interior i exterior és directa, sense obstacles, facilitada per la profusió d’àmplies vidrieres que, a més de garantir il·luminació natural en tot el recinte, protegeixen de l’exterior sense tapar-lo, com feien els murs abans de l’existència dels materials industrials.

Dominen les formes geomètriques nítides, especialment els rectangles. Les dimensions de l’edifici tenen en compte l’escala humana, a la manera dels grecs; és a dir, l’espai es construeix per a la comoditat de qui l’ocupa i perquè s’hi trobi a gust. De línia molt austera, defuig tota ornamentació, deixant que siguin els propis materials –com les parets d’ònix amb vetes naturals– els elements decoratius. La llum, l’aigua i els espais nítids són els elements clau d’una arquitectura que busca la bellesa a través de l’harmonia dels elements i la seva proporció. Mies va dissenyar també el poc mobiliari del Pavelló. Destaca la Cadira Barcelona, feta de pell i amb unes potes d’acer que són les úniques línies corbes que podem trobar al pavelló. El disseny d’aquesta cadira continua fabricant-se. També cal dir que el Pavelló es va desmuntar després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) fins que es va reconstruir l’any 1986 en el seu indret original.

Iconografia i Simbolisme

El pavelló volia simbolitzar els valors de la nova Alemanya: racionalitat, austeritat, transparència i perfecció, marcant un allunyament radical de les velles tradicions de l’Imperi Alemany. Hitler i els seus seguidors van considerar els plantejaments de la Bauhaus com a degenerats.