Pavelló Alemany de Barcelona 1929: Joia del Racionalisme Modern

Pavelló d'Alemanya a l'Exposició de Barcelona de 1929

Una obra icònica del racionalisme modern, construïda per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Dissenyat per Mies van der Rohe, aquest pavelló, tot i ser destruït el 1930, va ser reconstruït fidelment el 1986 i es troba al parc de Montjuïc.

Context Històric

A l'Alemanya de la República de Weimar, es buscava mostrar una imatge de modernitat i ruptura amb els imperis. Les avantguardes artístiques van florir, però aquest avenç es va veure truncat amb l'ascens de Hitler al poder, forçant molts intel·lectuals i artistes a l'exili. A Espanya, el pavelló va coincidir amb els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera, contrastant amb l'estil noucentista dels edificis circumdants. L'obra s'alinea amb les avantguardes, rebutjant l'excés d'ornamentació i buscant solucions per al creixement urbà, en sintonia amb l'escola Bauhaus.

L'Autor: Mies van der Rohe

Després de la Primera Guerra Mundial, Mies van der Rohe va evolucionar cap al racionalisme, convertint-se en el seu estil més característic. Va ser director de la Bauhaus i, el 1933, es va exiliar als EUA, on va continuar la seva prolífica carrera. El pavelló, ubicat al recinte firal però apartat de l'eix principal, és un exemple clau de la seva filosofia arquitectònica.

Ampliar apunts Moodle

Anàlisi Formal

L'edifici és un conjunt allargat de poca alçada, format per combinacions de rectangles. Els elements de suport són pilars d'acer que alliberen els murs de la funció de càrrega, creant una arquitectura arquitravada amb murs que simplement delimiten i tanquen espais. La coberta és plana i horitzontal.

Espai Exterior

El pavelló no té una façana definida, sinó que s'aixeca sobre un podi de marbre. S'hi accedeix per una escala que condueix a un espai obert, integrant-se subtilment en l'entorn.

Espai Interior

La planta lliure permet que els murs divideixin espais, difuminant la frontera entre interior i exterior. El vidre domina les parets, aportant sensació d'amplitud i transparència. Al fons, un estany amb una escultura de George Kolbe, envoltat de parets d'ònix, crea un contrast estètic amb línies abstractes. Despatxos i lavabos, separats per un mur, se situen a la part posterior. L'espai és centrífug, sense un punt focal principal, i la bellesa rau en la qualitat dels materials.

L'absència de decoració es compensa amb la combinació de materials; l'únic element decoratiu figuratiu és l'escultura, que trenca amb la geometria de l'edifici. La cadira Barcelona i la catifa negra són elements icònics de l'interior.

Interpretació i Significació

El pavelló exemplifica les característiques de la Bauhaus i el racionalisme: planta lliure, espais oberts, integració interior-exterior, murs com a delimitadors, i combinació de materials nous i tradicionals. Construït per a l'Exposició de 1929, simbolitzava els valors de l'Alemanya moderna, allunyada de les tradicions imperials. Mies van der Rohe va ser escollit per la seva modernitat, i la funció principal del pavelló era acollir la recepció del rei Alfons XIII.

Models Precedents i Conseqüents

La influència de l'escola de Chicago, l'arquitectura zen japonesa i Le Corbusier (planta lliure, ús de pilars, terrasses planes) és evident. Altres autors similars a Mies van der Rohe inclouen Walter Gropius i Le Corbusier. El pavelló va influenciar el GATEPAC (Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea) i el GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), així com altres arquitectes posteriors.