Paulo Freire: Pedagogia de la Llibertat i Consciència Crítica

Aquest text pertany a l’autor Paulo Freire i forma part del seu llibre: “L’educació com a pràctica de la llibertat”. Situem aquest autor dins les teories Personalistes que van sorgir a causa que les forces sociopolítiques d’Amèrica Llatina es van tornar nacionalistes i antiimperialistes. Podem destacar, a més, la gran crisi mundial del 29 i la Revolució Cubana durant aquest període. Algunes de les obres més importants de Freire són “Pedagogia de l’oprimit”, “L’educació com a pràctica de la llibertat” o “Pedagogia de l’esperança”, entre altres.

Conceptes Clau de la Pedagogia Freiriana

• Els educadors ensenyen una educació crítica i reflexiva, aquella que permet passar d’una consciència ingènua a una consciència crítica.
  • Així, les classes populars s’adonarien de la seva ingenuïtat i podrien emergir (revelar-se).
• La revelació dels oprimits contra els opressors permetrà suprimir les diferències socials i arribar a la democràcia.
• Perquè es produeixi aquest canvi no només s’han d’incloure qüestions tècniques i polítiques o estructurals, sinó també un canvi de mentalitat, de necessitat de reformes.
• Els poderosos tracten les classes més baixes com a joguines a causa del seu analfabetisme.
• Per això, es fa necessària una reforma social a través de l’educació, no només per educar sinó per conscienciar la gent perquè puguin participar en la vida social i política.
• L’educació ha d’aportar als alumnes les eines necessàries per lluitar contra una societat cada vegada més industrialitzada.
• Proposa una educació dialògica.
• En una societat com aquesta, l’educació no pot tenir una posició quieta; ha de transformar l’alumne perquè sigui crític amb la societat.
• Si l’ésser humà no té flexibilitat de consciència, aleshores només confiarà en el que sent als mitjans de comunicació i és quan perd la seva direcció.

Context Històric i Social de Paulo Freire

Situem Freire en el segle XX, on els esdeveniments més importants a destacar són la Primera i la Segona Guerra Mundial, el Crack del 29 i la Guerra Freda entre el bloc capitalista (EUA) i el bloc comunista (URSS). A Amèrica Llatina cal destacar que es tracta d’un període d’intens conflicte polític, en què es va dur a terme la Revolució Cubana i on va aparèixer el populisme a causa de la gran crisi econòmica del 29, les migracions del camp cap a la ciutat i els desequilibris que patia la societat del moment. A causa d'aquestes migracions i de la crisi econòmica, al Brasil va entrar en crisi el règim oligàrquic dels anys 30. A més, hi havia un 20% de la població que era analfabeta.

El Personalisme: Corrent Pedagògic de Freire

Emmarquem Freire dins el corrent pedagògic del Personalisme, que té com a objectiu el desenvolupament integral de la persona a través de la suma de les dimensions de: subjectivitat, autonomia, transcendència i, sobretot, llibertat. Però, la persona només pot arribar a ser persona a través de l’educació. Dins d'aquest corrent, les figures principals són, per una banda, Emmanuel Mounier, que proposa una tercera via entre comunisme i capitalisme (ja que critica ambdues postures), que és el personalisme (éssers lliures, amb sentit crític, capaços de respectar els altres,...). Per altra banda, Lorenzo Milani i l'Escola de Barbiana, que proposa una educació individualitzada i adequada a les característiques de cada alumne, fomenta les actituds comunitàries i l’ensenyament de les llengües (com a instrument bàsic) i l’escriptura.

Biografia de Paulo Freire

Va néixer el setembre de 1921 a Recife. Va créixer en una família tolerant, espiritista i catòlica. Va aprendre a llegir i escriure a casa, sempre en contacte amb la natura. Va estudiar en una escola de primària privada on es va interessar per la llengua i la parla del nord-est. La seva família va patir molt la crisi de 1929: als 13 anys va morir el seu pare i es van traslladar al poble veí, on Paulo va acabar l’educació primària amb interrupcions. Als 17 anys va tornar a Recife on va iniciar l’escola secundària, mentre els seus companys ja començaven la universitat. Després de preparar-se, va estudiar dret mentre era professor de secundària. El 1944 es va casar amb Elsa Oliveira, mestra de primària, i van tenir 5 fills.