Patrimoni Romà a Catalunya: Termes, Temples i Jaciments Antics

Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat

Les termes romanes de Sant Boi són els banys romans d'una propietat privada de l'època millor conservats de Catalunya. Foren construïdes a les acaballes del segle II d.C., en una època d'esplendor econòmica a la vall del riu Llobregat, i l'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V.

Localitzades el 1953, s'inauguraren com a equipament museístic el 1998. Estaven formades per dos cossos d’edificació paral·lels:

• L'un contenia les cambres fredes: l'*apodyterium* o vestidor, el *frigidarium* o sala freda i la *cella piscinalis* (piscina d'aigua freda).
• L'altre albergava les cambres calentes: el *tepidarium* o sala tèbia, el *sudatorium* o sala de bany de vapor i el *caldarium* o sala de bany calent.

Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d’àmfores sobre el *frigidarium*.

Termes Romanes de Caldes de Montbui

El nom de 'Caldes' té a veure amb la paraula "càlida" o "calent" i es refereix a les aigües calentes que surten de l'interior de la terra a una temperatura de 74 °C. És una de les fonts termals més calentes d'Europa.

Els romans ja van aprofitar aquesta aigua i van construir-hi un balneari que en part s'ha conservat fins als nostres dies. Són les termes romanes més ben conservades de la península Ibèrica. L'escriptor romà Plini el Vell ja parla d'aquest balneari, anomenat llavors *Aquae-Calidae*, en la seva crònica sobre la Hispània Romana.

Temple Romà de Vic

El temple romà de Vic està situat a la població de Vic. Es va construir a principis del segle II d.C., a la part més alta del terreny aturonat al costat del riu Mèder, prop de la confluència amb el Gurri.

Durant segles va ser un edifici desconegut perquè estava envoltat i formava part del castell dels Montcada, construït a la fi del segle XI. Les seves parets formaven part del pati interior del castell i no va ser fins al 1882, en enderrocar l'antic edifici, que es va descobrir la seva existència.

Alguns elements originals hi restaren integrats, com són un fragment de la columna de la dreta i el fust i capitells de l'angle anterior dret. Posseeix un pòrtic amb sis columnes i capitells corintis. El pòrtic i la cel·la de l'edifici se suporten sobre un pòdium. Les parets de la cel·la les formen enormes carreus.

Ilerda (Lleida Romana)

Muralla d'Ilerda

La muralla abastava tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola, amb una extensió total de 23 hectàrees. La difícil topografia del terreny va condicionar que l’estructura de la ciutat no seguís el traçat urbanístic habitual d’altres ciutats romanes.

Termes Públiques d'Ilerda

El sector més dinàmic de la ciutat correspondria a l'extrem est, on s'eixamplava el terreny pla. Allà és on hi devia haver la cruïlla del *Cardo Maximus* i del *Decumanus Maximus*, en la qual s'alçaven unes grans termes públiques bastides al segle II d.C., l'edifici més notable descobert fins a aquest moment i que, possiblement, va mantenir la seva funció, d'una manera o altra, fins a la Lleida musulmana.

Fòrum d'Ilerda

Segons les hipòtesis formulades fins ara, el fòrum estaria situat cap a l'altre extrem de la ciutat, a prop del pont antic, potser a l'actual plaça de Sant Joan.