Path Dependence i Institucionalització: Factors Clau

Path dependence

Els passos anteriors en una direcció particular indueixen a moviments posteriors en la mateixa direcció. Aquest fenomen es captura mitjançant la idea dels increasing returns. En un procés de increasing returns, la probabilitat de produir més passos en el mateix camí augmenta amb cada moviment que es duu a terme en aquest camí.

Aconseguir canvis

Es troba amb dos obstacles, que fan que el path dependence sigui tan intens en la política:

• Horitzons temporals: En l'escenari polític, i generalment els polítics, l’interès recau més en els resultats de les seves accions en el curt termini. Al contrari que el mercat, que té mecanismes per allargar els horitzons temporals i arribar a un resultat més eficient a llarg termini. Si els horitzons temporals tendeixen a ser curts, podem esperar que els costos i els beneficis a llarg termini tindran un efecte limitat en l'elecció del camí escollit. A més, els actors polítics tenen incentius a mantenir-se en el camí ja escollit degut als costos de transició d'un camí a l'altre que són propis del curt termini mentre que els beneficis d'aquest canvi no solen aparèixer fins al llarg termini.

• El biaix del status quo de les institucions polítiques: Les institucions són dissenyades de manera que són resistents al canvi. En primer lloc perquè, com que els seus creadors no volen que aquestes caiguin quan passin a mans dels seus oponents, s’exclouen també a ells mateixos d'aquesta opció, creant estructures que ni tant sols ells poden controlar. En segon lloc, els actors politics sovint es veuen obligats a constrenyir-se a ells mateixos, cosa que encara crea majors obstacles al canvi institucional. Aquest fenomen augmenta la tendència del increasing returns.

Característiques del “increasing returns processes”

• Unpredictability. Com que els primers esdeveniments tenen especial rellevància però són alhora moltes vegades aleatoris, molts resultats són possibles.

• Inflexibility. Com més haguem avançat en el procés, més difícil és revertir-lo.

• Nonergodicity. Petits esdeveniments són recordats.

• Potencial path inefficency.

Blondel

En principi el canvi pot emergir en 3 formes, per accident, per evolució o per intenció o disseny, tenint en compte que és un procés reversible. Les institucions poden fracassar perquè no aconsegueixen inculcar els seves normes i preferències, perquè emergeixen altres alternatives, perquè fracassen en aconseguir els seus objectius o funcions. Aquests tres punts tenen una cosa en comú: són interns. L'autor ens proposa tenir en compte factors externs, com ara el suport a aquestes institucions. Això significa que l'objecte de les decisions preses per aquestes institucions té a veure amb el seu funcionament i amb el seu possible fracàs i, per aquest motiu, s'haurien de tenir en compte. Les institucions, doncs, no són automàticament eficients, aquesta eficiència depèn no només de característiques internes sinó també d’aspectes externs. La força de les institucions apareix lligada al suport que aquesta pot tenir fora del seu sí.

El politòlegs consideren el “temps” crucial en la institucionalització ja que afecta a 4 de les seves característiques clau: l’adaptabilitat, la complexitat, l’autonomia i la coherència.

En la politologia l’èmfasi tradicional s’ha fet en el fet de que fossin organitzacions i en l’economia aquest s’ha fet en els processos. Això és degut a que cada disciplina ha de fer front a diferents problemes que presenta la realitat, així els economistes estan preocupats per resoldre el problema de l’elecció individual i per tant estan preocupats per les normes que poden constrenyer aquestes decisions. En segon lloc, pels sociòlegs, l’anàlisi ha d’estar basat no només per l’elecció individual sinó també pel que podria anomenar-se la pressió que el grup al que aquests individus pertanyen els pot sotmetre.

La institucionalització és un fenomen que ha estat molt més tractat per la ciència política que per l'economia o la sociologia, i és el factor “temps” una de les claus de que aquest es produeixi. La institucionalització requereix temps. Un economista no està interessat en com una institució es desenvolupa, sinó en com unes noves regles invaliden les velles. La sociologia d’altra banda, tot i que podríem pensar que si que es preocupa per aquest factor temps, i per la evolució de les institucions, es centra en com el valor i els interessos que configuren els seves institucions poden canviar, aquest fet es deu a la preocupació pel que succeeixi dins de l’organització i no fora d’ella.