Passió i Consciència: Tradicions Antigues i Noves en la Filosofia

La Passió en l'Antic i Nou Testament

En la tradició grecoromana, la idea de passió és vista com una pulsió negativa i, si no, directament destructiva. S'identificava passió amb passivitat i patiment; per això, les passions s'havien de dominar o eradicar per complet. No obstant això, la cultura occidental també està influïda per la tradició jueocristiana, concretada a la Bíblia.

L'expansió d'aquesta tradició es va veure sobretot reflectida en la predicació i divulgació de Pau de Tars (Pablo Toso), per terres romanes i gregues, que va causar un gran impacte.

La Visió Bíblica de les Passions

A la Bíblia li devem una visió de les passions més matisada, a vegades contraposada a l'anterior. Per exemple:

1. Creació i Passions Nobles

El món sencer ha estat creat per un ésser omnipotent i, a més d'una infinitud de criatures, entre les quals estem els humans. Aquesta creació és un acte d'amor i, per tant, de passió. Per això, el poble jueu, l'autor col·lectiu de la Bíblia, considera que hi havia passions nobles i creatives i, d'altra banda, innobles i destructibles.

2. L'Amor com a Passió Divina

El Cant dels Càntics, un llibre de saviesa de l'Antic Testament, mostra una pagesa festejant enamorada el seu pretendent i li afirma que l'amor és una passió divina. Per tant, l'amor és una passió noble que està travessada per la més alta qualitat i allò diví.

3. Transformació de les Passions

En el Nou Testament, en els Evangelis, una de les predicacions de Jesús és transformar l'odi en amor. Demana que no es tracta d'eradicar les passions, sinó de transformar-les en nobles, pures i positives.

4. La Passió de Crist

D'altra banda, el sofriment i crucifixió de Jesús s'anomena “la Passió”, que també té una consolació positiva: el seu patiment té un efecte curatiu i rentador sobre els humans.

La Passió en la Filosofia Moderna

Un matemàtic i filòsof del segle XVII, anomenat Pascal, va defensar la passió com la font de la qual sorgeix la creativitat humana i com un camí d'il·luminació i saviesa: “Hi ha raons del cor, que la raó no entén”.

Des de llavors, hem conviscut amb aquestes dues tradicions contradictòries:

• Per una part, la passió és una cosa de la qual hem de desconfiar i combatre, buscant l'equilibri i el terme mitjà.
• Per altra banda, la passió és una força positiva que hem de desenvolupar i cultivar.

“Tot el que s'ha fet de bo en el món s'ha fet en passió”. — Hegel.

La Consciència

Definició i Singularitat

El fenomen de la consciència és una de les singularitats dels éssers humans que ens permet adaptar-nos a nosaltres mateixos i al que ens envolta.

Definició

És l'activitat mental/espiritual que permet la reflexió, implica adonar-se sobre alguna cosa, explicar o plantejar-se qualsevol explicació.

Tipus de Consciència

• C. Mediata: Exigeix intermediaris (realitat exterior, l'activitat d'altres éssers humans, els nostres processos mentals). Gràcies a ella, podem pensar en el moment exterior, les conseqüències de les nostres accions i el que afecta als altres.
• C. Immediata: Apareix sense necessitat d'intermediaris. Gràcies a ella, som capaços de veure'ns a nosaltres mateixos i pensar en el que som o podem ser.

Caràcter Intencional de la Consciència

A principis del segle XX, pensadors com Brentano i Husserl, van afirmar que la consciència humana no és una cosa estàtica i/o tancada en si mateixa, sinó una realitat intencional (oberta i dinàmica). Moldeja el que percebem com els estats d'ànim, perquè tota consciència es dirigeix cap un objecte diferent de si mateixa.