Parts i teixits de les dents

La dent és un òrgan constituït per una corona, que és la part visible en la cavitat bucal, i una porció radicular o arrel, que es troba a l'interior de l'os, i li serveix de subjecció. El límit entre ambdós és el coll de la dent, també anomenat línia cervical o línia melocimentària. Els teixits dentaris són l'esmalt, la dentina, la polpa i el ciment.

Tipus de dents

En funció de la forma de la corona i del nombre d'arrels es distingeixen els diferents grups dentaris.

Incisius

Es troben en la part més anterior de l'arcada. S'encarreguen de tallar els aliments i per això tenen una vora afilada. Són uniradiculars. Centrals i Laterals.

Ullals o canins

Ocupen el vèrtex que representa l'arcada en dirigir-nos cap endarrere. Tenen una vora tallant i dos vessants. La seva missió és estripar. Són uniradiculars.

Premolars

Funció trituradora. Són uniradiculars (excepte el primer premolar superior que en té 2 arrels, una vestibular i una lingual).

Molars

També tenen funció trituradora. Són multiradiculars. Els molars superiors tenen 3 arrels (dues vestibulars i una palatina) i els inferiors dos (una mesial més ampla i una altra distal més prima).

Cares de les dents: 5 - VESTIBULAR - LINGUAL O PALATINA - Proximals, subgingivals - MESIAL - DISTAL - INCISAL O OCLUSAL

El diagnòstic PART MÉS IMPORTANT conté: • Determinació de la patologia. • Pla de tractament suggerit. • Desglossament del tractament cita a cita. • Tractament dut a terme en la visita i tractament per a la pròxima cita. • Pronòstic de la malaltia.

Objectius del procés restaurador

• Remoció del teixit cariat, aconseguint una cavitat amb unes parets formades per teixit sa. • Obtenció de cavitats amb formes precises que retinguin el material restaurador. • Impedir la fractura de la dent i del material restaurador. • Impedir la progressió de la lesió, eliminant completament el teixit cariat i reparant la seva anatomia funcional. • Protecció del complex polpar.

Instrumental de remoció de l'esmalt/dentina cariada i delimitació de contorns

S'empren aquests instruments per extreure restes de dentina afectada i per acabar les parets de la preparació cavitària, amb l'objectiu de deixar les superfícies llises. Els més comuns són: - Cullereta de Black (escariador o excavador) - Mirall - Retallador d'esmalt - Pinça d'exploració - Turundes de cotó - Material i instrumental accessori - Solució antisèptica

Tipus d'anestèsia

• Anestèsia tòpica: Serveix per reduir el dolor de la injecció, que és considerada molesta o causant d'ansietat pels pacients. • Anestèsia local: Els anestèsics locals (Al) són les substàncies que bloquegen la conducció nerviosa de manera específica, temporal i reversible, sense afectar la consciència.

Tipus d'anestèsics Els diferents tipus que existeixen solen distingir-se per: - El temps que triguen a actuar. - La durada de la seva acció. - La potència de la seva acció. - La toxicitat. - La selectivitat del bloqueig que ocasionen.

Els més utilitzats en odontologia són: • Lidocaïna • Articaïna • Mepivacaïna • Bupivacaïna

• Elements de l'instrumental rotatori - MÒDUL 3 - Turbina - Micromotor: Contraangle /Peça de mà - Elements actius (Freses) • Instrumental per a obertura de la cavitat - Freses

Instrumental per a la preparació, modelatge i terminació de cavitats obturades amb amalgama de plata

• Amalgamador • Vas Dappen • Portaamalgama • Atacador-condensador • Brunyidor • Conformador de surcs (PK Thomas) • Retallador • Freses

Protectors Dentinopulpars

Materials que s'usaven per protegir i estimular la curació polpar, i per evitar la connexió directa entre l'amalgama/composite i la polpa, per minimitzar els efectes mecànics i electroquímics no desitjats sobre la polpa. El seu ús obeïa a la creença que protegia i estimulava la curació polpar, que es creia un teixit làbil i poc resistent. En els últims temps, no obstant això, s'ha descobert que la polpa sana és més resistent i és capaç de reaccionar i estimular la seva curació davant molts materials, com les resines compostes, per la qual cosa no fa falta un tractament especial. És per això que en l'actualitat l'ús d'aquests materials és poc habitual i han estat desplaçats per les resines compostes.

Tipus d'aïllament

Aïllament absolut: separa de manera total la zona de treball de la resta de la cavitat oral, amb el que no hi ha cap mena de comunicació entre tots dos. Sempre es posarà abans de començar el procediment odontològic. Aïllament relatiu: Separa de manera parcial la zona de treball de la resta de la cavitat oral, existint comunicació entre ambdues. Sempre es posarà després d'aspirar, netejar i assecar àcid ortofosfòric

OBTURACIÓ AMALGAMA • Aplicar protecció per al sistema dentinopulpar, habitualment amb ciment de Ionòmer de vidre. SP* • Amalgamador Aplicar amalgama. • Controlar l'oclusió (màxima intercuspidació, protrusió i laterotrusió). • Acabat i poliment. Quan l'amalgama està preparada per al seu ús (batuda en el mesclador), l'auxiliar la transfereix mitjançant el portaamalgames a l'operador perquè aquest la situï i compacti en les parets de la cavitat, facilitant-li els instruments necessaris. Una vegada l'amalgama s'ha compactat, l'auxiliar transfereix al facultatiu l'instrumental necessari per a efectuar el modelatge definitiu de la peça, retallar els excessos d'amalgama, confirmar solcs i fissures, etc. Cal recordar que el repassat final i el poliment no es realitza fins 24 hores després.

OBTURACIÓ COMPOSITE • Aplicar la protecció per al sistema dentinopulpar (SI CAL) • Gravat àcid d'esmalt i dentina (àcid ortofosfòric al 37% durant 60 segons/30 segons. Aspirar/Rentada i assecat (= temps). L'objectiu del gravat és generar microporositats en l'esmalt dentari que garanteixin un millor “agarre” de l'adhesiu, així com augmentar el diàmetre dels túbuls dentinaris i descalcificar la dentina intertubular, facilitant l'acció de l'agent obturador. A adquirir un color blanc mate (semblant al guix). El camp operatori ha d'estar sempre sec i lliure de saliva. • Aplicar el sistema adhesiu + (fotopolimerització: L'objectiu dels adhesius dentinaris és el d'ajudar al contacte i a la unió amb el material d'obturació i per a això, es modifica la superfície dels teixits dentaris. • Aplicar la resina composite 1 o 2 +fotopolimerització. • Controlar l'oclusió (màxima intercuspidació, protrusió i laterotrusió). • Acabat i poliment amb instrumental rotatori de baixa velocilocitat amb contraangle, puntes i copes de gomes abrasives, discos abrasius, pasta de poliment i discos de poliment.