Parts d'un teatre grec

¡Escribe tu texto aquí!

3. El teatre i les representacions escèniques

El Teatre:

En un principi els Teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I abans de Crist es van començar a construir teatres seguint els models grecs, és a dir, De pedra. El teatre grec es dividia en tres parts:

1. La graderia (on seien els espectadors)

2. L'orchestra (espai circular con cantava i ballava el Cor)

3. Construccions de l'escenari (plataforma on Actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i Vestidors)

Un Plànol de com era un teatre grec, i a baix, un gran exemple, el Teatre D'Epidaure.

Els romans, Però, van incloure innovacions:

-Els romans van Ser els primers en ser capaços de construir els Teatres com a edificis independents (a diferència dels grecs, que sempre Els construïen sobre la falda d'una muntanya i d'aquesta manera, posar els Seients en forma de grades). D'aquesta manera la Graderia o cauea descansava sobre un sistema d'arcs i galeries de formigó. La façana exterior del teatre era formada de fileres d'arcs disposades en Diversos pisos.

-Fan l'orchestra semicircular (al teatre grec era Circular) i va passar a ser el lloc on seien els Espectadors més importants.

-També van fer l'escenari més ample. La scaena va passar a Construir-se tan alta com la cauea, i d'aquesta manera el teatre quedava tot Tancat en un semicercle. També hi havia una façana Que donava a l'interior (frons scaenae), la qual estava ornada amb dos o Tres pisos de fileres de columnes  i disposava de ters portes cap a L'escenari. Servia de decorat permanent per a totes Les obres.

-De la mateixa Manera que el teatre grec, el teatre ROMà era a L'aire lliure, tot i que de vegades es cobria amb una lona. La cauea solia estar dividida en tres sectors per a Públics de diferents classes socials (les classes altes seien a les grades Més pròximes a l'escenari).
-El teatre més important a Roma va ser el de Pompeu, Amb una capacitat per a 27.000 espectadors. A la nostra península també n'hi han de ben conservats, com el de Mèrida o el De Sagunt.

El Plànol del teatre ROMà, i a baix, com a exemple, el Teatre ROMà de Mérida (Badajoz)

Les Representacions escèniques
-Les representacions teatrals que tenien lloc en aquesta època tenien menys importància que altres activitats d'oci que Es feien com ara els jocs de circ i d'amfiteatre, festivals religiosos anuals (Ludi Megalenses, Ludi Apollinares o Ludi Romaní). Aquestes Representacions, en casos extraordinaris, es feien juntament amb d'altres per Celebrar triomfs militars, o bé els funerals d'algun personatge cèlebre.

Les persones Encarregades d'organitzar aquest tipus d'espectacles a Roma s'anomenaven edils. Aquests contractaven Una companyia teatral (grex) i el seu director (dominus), que a part de Dirigir, també actuava, comprava la peça al poeta.
-El nombre d'actors o histriones que participaven En una obra teatral era de cinc o més. Tot i Així, durant la República, els actors professionals Estaven socialment mal considerats, de manera que no podien ser Ciutadans, sinó esclaus o lliberts. Això va canviar radicalment al'època de l'Imperi, quan els actors famosos van convertir-se en una Mena d'estrelles, fins a l'ectrem que alguns membres de l'alta societat, Com ara Neró,  van caure en la temptació d'actuar.
-No hi havien actrius, excepte en el mim, i els papers femenins eren representats per homes, Que dissimulaven la seva masculinitat amb màscares anomenades personae. La indumentària, Segons el personatge, corresponia a uns estereotips. La vestimenta podia ser una túnica grega, anomenada pallium, Només en aquelles obres situades a Grècia. En les obres de tema ROMà, en canvi, Es diuen togues romanes i túniques. També existien unes sabates especials Amb tacons alts per a les tragèdies anomenades cothurnus, I unes sandàlies obertes anomenades soccus Per a les comèdies.

Podem Veure les màscares que utilitzaven els romans en les representacions de les Seves obres anomenades personae.

-El teatre llatí Era gairebé sempre en vers i la música hi jugava un paper important, sempre Escrita per un compositor diferent a l'autor de l'obra. Les escenes cantades (molt abundants) eren Anomenades cantica, i podien ser cantades en solitari amb acompanyant de Flauta o entre diversos personatges. Cada companyia Disposava d'un o més cantors que executaven els càntics mentre els actors feien Silenci i els gestos adequats.