Parts d'un Edifici: Resistència i Funcionalitat

Parts d'un Edifici: Firmitas, Utilitas i Venustas

En la construcció d'un edifici, es consideren tres aspectes fonamentals:

• Firmitas: Es refereix a la resistència, estabilitat i rigidesa de l'estructura.
• Utilitas: Engloba tot allò relacionat amb el confort en totes les seves accepcions: tèrmic, acústic, visual, etc.
• Venustas: Fa referència a la bellesa, estètica, composició i integració de l'edifici en el seu entorn.

Aquests conceptes es relacionen amb aspectes estructurals, climàtics, ambientals i personals.

Resistència Mecànica

Quan parlem de resistència dels edificis, ens referim a la resistència mecànica, és a dir, a la capacitat de suportar forces. Aquestes forces poden ser de diferents tipus:

• Pes propi: Dels elements que formen l'edifici (càrregues permanents).
• Sobrecàrrega d'ús: Pes dels usuaris i les seves pertinences.
• Sobrecàrregues de vent i neu: Força del vent i pes de la neu acumulada.
• Forces sísmiques: Provocades per terratrèmols.

Estabilitat

L'estabilitat implica que l'edificació, sotmesa a les forces anteriors, especialment a vibracions, sismes i vent (forces amb una component horitzontal important), es mantingui en la seva posició. Un exemple seria una construcció amb fitxes de dòmino sotmesa a una vibració; si les connexions entre les fitxes són febles, la construcció s'ensorrarà.

Resistència al Foc

Actualment, l'objectiu principal en cas d'incendi és evitar víctimes i impedir la propagació del foc, més que salvar l'edifici. Per a això, cal:

• Evitar la producció de gasos tòxics durant la combustió dels materials, com passa amb alguns plàstics utilitzats en aïllaments tèrmics.
• Assegurar que les vies d'evacuació no quedin bloquejades per la caiguda d'elements del sostre.

Per tant, s'exigeix que els edificis mantinguin la seva resistència mecànica durant un temps determinat (el necessari per a l'evacuació). Així, parlem de resistència al foc de 30 minuts, 60 minuts, etc.

Factors Climàtics i Ambientals

Climàtics

• Temperatura: Temperatura de l'aire exterior.
• Assolellament: Acció directa de la radiació solar.
• Precipitacions: Pluja, neu, pedra, calamarsa.
• Vent: Força del vent sobre l'edifici.
• Humitat: Humitat de l'aire exterior.
• Protecció contra llamps.

Ambientals

• Soroll.
• Il·luminació artificial.
• Calefacció i refrigeració.
• Instal·lacions: Subministraments d'aigua, gas i electricitat.
• Serveis: Desguàs, telèfon, cable (Internet, TV, etc.).

Personals

• Vistes.
• Privacitat.
• Seguretat.

Elements Constructius i la seva Funció

Estructurals

• Fonaments.
• Estructura.

Climàtics

• Tancaments exteriors: coberta, façanes, soleres, sostres sanitaris, sostres dels porxos sota edifici.
• Obertures.
• Proteccions exteriors i interiors.

Ambientals

• Tancaments interiors: sostres, particions, divisòries, escales.
• Revestiments.
• Instal·lacions i serveis.
• Proteccions exteriors i interiors.

Personals

• Revestiments.
• Acabats.
• Instal·lacions i serveis.
• Proteccions.

Sistemes Constructius: Tradicional vs. Innovador

Podem diferenciar els sistemes constructius en funció dels materials, la maquinària i els coneixements necessaris.

Sistema Tradicional

En zones rurals, el sistema tradicional es caracteritza per:

• Ús de materials ceràmics, morter, formigó i pedra com a elements resistents i de tancament.
• Ús de grues i maquinària pesada només en obres grans.
• Mà d'obra amb un bon ofici.
• Coneixements principalment empírics.

Sistema Innovador (Exemple: Coberta Tensada)

Per a la construcció d'una coberta tensada en un estadi, es requereix:

• Materials poc corrents: teixits (fibra de vidre, PTFE), cables, etc.
• Maquinària especialitzada: grues, elements per tensar i comprovar la tensió.
• Coneixements teòrics avançats en càlcul i materials (durabilitat, manteniment).