Partits i Sindicats a la Segona República Espanyola: Anàlisi

Partits i Sindicats durant la Segona República Espanyola

Durant l'etapa de la Segona República, es van formar molts partits i sindicats. Les discussions al Parlament van tenir una gran repercussió en la premsa i en l'opinió pública; així, la societat va experimentar una politització creixent.

Formacions d'Esquerres

Entre totes les formacions d'esquerra, va destacar la Izquierda Republicana, que va ser creada el 1934 a partir de la convergència de l'Acció Republicana de Manuel Azaña i del Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo. Aquests dos partits eren estatals, tenien una base establerta en les classes mitjanes i populars, i també comptaven amb el suport dels intel·lectuals. A la zona de Galícia, va destacar l'ORGA.

El PSOE era molt influent entre els treballadors i es dividia en dos corrents principals:

• La socialdemòcrata, partidària de mantenir el règim republicà, que tenia com a líders Julián Besteiro i Indalecio Prieto.
• L'altra, liderada per Largo Caballero, secretari de la UGT, la qual tenia 277.011 afiliats el 1930.

A l'esquerra es situava el PCE, que tenia un nombre de militants reduït.

La força sindical més important era la CNT, que se situava en l'anarquisme. L'any 1937, comptava amb un milió d'afiliats a Espanya i també tenia un fort corrent a Catalunya. Aquesta també tenia dos corrents:

• Els trentistes, que defensaven una orientació únicament sindicalista, moderada i mostraven suport a la República.
• Els revolucionaris, que s'agrupaven al voltant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i que estaven dirigits per Durruti, Buenaventura i Joan Garcia Oliver, defensaven la via insurreccional i armada.

Grups de Dretes

Entre els grups de centredreta que es van formar davant l'adversitat de la República, va destacar el Partit Republicà Radical, liderat per Lerroux. També va destacar la Derecha Liberal Republicana. Aquests grups es van mostrar en contra de les reformes republicanes i van esdevenir conservadors.

Els partits conservadors i catòlics tradicionals es van desintegrar després de la proclamació de la República. Van sobreviure pocs partits, com el Partit Agrari, el Partit Liberal Demòcrata i Acción Española, que eren un nucli que reivindicava la monarquia catòlica i tradicional com a única defensa davant la revolució social.

El gran partit de la dreta catòlica tradicional va ser la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), que va ser creada el 1933 per José María Gil Robles i que defensava els interessos dels grans agraris i de l'Església.

Al País Basc, el Partit Nacionalista Basc (PNB) representava el grup conservador autonòmic.

Hi havia altres grups monàrquics com Renovación Española, que defensava l'eliminació del nou règim republicà i que va establir acords electorals amb els carlins de la Comunió Tradicionalista. La Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) es va fusionar amb Falange Española, que va ser fundada el 1933 i dirigida per José Antonio Primo de Rivera. Tenia una ideologia antidemocràtica i una defensa a ultrança del nacionalisme espanyol.