Eren partidaris de les polítiques lliurecanvistes

Les agrupacions polítiques

Els partits polítics del Segle XIX no eren com els entenem actualmente. No eren grups compactes i homogenis amb un programa ben definit, sinó que més aviat constituïen agrupacions de personalitats.
Els moderats Els moderats es definien ells mateixos com a “persones d’ordre” i eren un grup heterogeni format per terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors. Defensaven el dret a la propietat com a garantía a l’ordre que volien preservar i restringien el sufragi segons la riqueza dels electors. Defensaven també el principi de la sobirania compartida entre les corts i la corona, a la qual atorgaven amplis poders d’intervenció en la vida política. També es mostraven partidaris de llomitar els drets individuals. Finalment, defensaven la confessionalitat de l’estat i atorgaven a l’Església Católica una gran influència social.

Els progressistes

Les progressistes es consideraven “defensors de la llibertat” i predominava entre ells la burgesia. Defensaven el principi de sobirania nacional com a Font de legimitat del poder i el predomini en el sistema polític, mentre que refusaven la intervenció de la corona en la vida política. Eren partidaris d’enforntir els poders locals i d’atorgar amplis drtes individuals i col·lectius. Mantenien també el principi del sufragi censitari. Defensaven la necessitat d’una reforma agraria per a posar fi a la propietat vinculada i preconitzaven limitar la influencia social de l’Església. L’any 1854 es va formar un nou polític, la Uníó Liberal, que va néixer d’una escissió dels moderats, a més dels progressistes més conservadors.

Demòcrates i republicans

L’any 1849, una escissió dels progressites va ser l’origen de la formació del Partit Democràtic, que defensava la sobirania popular i el sufragi universal masculí. Reconeixia el predomini social de l’Església Catòlica, però exigia la llibertat de culte per a totes les religions. El desprestigi de la monarquía d’Isabel II va fer que guanyara forma el republicalisme, en perjudici del Partit Democràtic. Els republicans defensaven la república com a única opció veritablement democrática per a permetre l’elecció de tots els càrrecs públics.

La configuración del règim moderat

Les eleccions de l’any 1844 van donar la majoria als moderats, que van imposar una política basada en els principis del libertalisme moderat. El régim es va fonamentar en el predomini de la burgesia terratinent, nascuda dels vells aristòcrates que havien acceptat el libertalisme i la nova burgesia de propietaris rurals.

Regència

: Govern d'un Estat durant la minoria d'edat, l'absència o la incapacitat del rei legítim.

Milícia Nacional

Unitats armades al marge de l'exèrcit regular, organitzades per ciutats sota l'autoritat dels ajuntaments. Van ser creades per les Corts de Cadis per a defensar el liberalisme, i els seus comandament eren elegits per les tropes.

La Constitució del 1845

El govern va preparar una reforma de la Constitució progresista del 1837 i va aprobar la nova Constitució del 1845, que va recollir les idees bàsiques del moderantisme. Els ajuntaments i les diputacions van quedar sotmesos a l’administració central i va ser suprimida la Milícia Nacional. A més, es va atorgar exclusivitat a la religió católica, que va ser declarada l’ficial de l’Estat, i es va acordar el manteniment del culte i del clero. Un decret del 1845 va regular la llibertat d’impremta que va significar el control governamental sobre la prensa i la restricció d’una de les llibertats bàsiques de al revolució liberal. L’any següentm la llei electoral del 1846 va plantejar un sufragi censitari molt restringit, en el qual només tenien dret a vot els majors contribuents de cada localitat i algunes personalitats destacades de la cultura, de l’exèrcit, de l’administració i de l’Església.

El Concordat amb la Santa Seu

Els moderats van intentar millorar les seues relacions amb l’Església, que en gran part s’havia mostrat contrària al liberalisme davant de les reformes progressistes i molt especialmente a causa de la desamortització i de l’abolició del delme. L’any 1851 es va signar un Concordat amb la Santa Seu, en el qual s’establia la suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats i la devolució dels no venuts.

La institucionalització de l’estat liberal

El moderantisme va voler consolidar l’estructura del nou Estat liberal sota els principis del centralisme, la uniformitat i la jerarquització. El govern va endegar la necessària reforma fiscal per a augmentar els ingreessos de la hisenda pública. Per a posar fi a la dispersió de lleis de l’Antic Règim, es va plantejar la unificació de codis amb l’aprovació del Codi Penadl i l’elaboració d’un projecte de codi civil. Es va endegar la reforma de l’administració pública, amb la reorganització dels càrrecs de l’Estat i la creació d’una llei de funcionaris que regulava l’accés. Es va posar una atenció especial en el control del poder municipal. La llei d’administració local del 1845 va disposar que els alcaldes dels municipis de més 2000 habitants i de les capitals de provícia serien nomenats per la corona. Es va establir un sistema nacional d’isntrucció pública, que regulava els diferents nivells d’ensenyament i elaborava els plans d’estudi. Aquesta legislació es va completar amb la Llei Moyano. Es va adoptar un sistema de pesos i mesures únic, el sistema mètric decimal. I, finalment, es va crar la Guàrdia Civil.

La crisi del govern moderat

Els governs moderats no van aconseguir donar estabilitat política a l’Estat. Van actuar de manera arbitrària i excloen, manipulant les eleccions. L’autoritarisme es va acentuar durant el govern de Bravo Murillo del 1852, que va proposar una reforma constitucional que transformava l’Estat en una dictadura tecnocrática. La proposta va fracasar per l’oposició d’un sector del mateix moderantisme, que va aconseguir desplaçar Bravo Murillo del poder, però va acentuar la descomposició interna del partit i va augmentar el descontentament d’àmplies capes socials. D’aquesta manera, una nova revolució l’any 1854 va permetre que els progressistes tornaren al poder.