Partenó: Obra Mestra de l'Arquitectura Clàssica Grega

Fitxa Tècnica del Partenó

• Edifici: Partenó
• Autors: Ictinos i Cal·lícrates
• Cronologia: Entre el 447 i el 438 a.C.
• Tipologia: Temple
• Materials: Marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta
• Estil: Clàssic grec
• Localització: Acròpoli d'Atenes

Biografia dels Autors: Ictinos i Cal·lícrates

Sota la supervisió de l'escultor Fídies, els dos arquitectes principals del Partenó van ser Ictinos i Cal·lícrates, dels quals, malauradament, no s'ha conservat gaire informació històrica.

Ambdós arquitectes van treballar al segle V a.C., durant l'època esplendorosa de Pèricles, que els va encarregar diverses construccions.

Entre altres obres, Ictinos va ser l'arquitecte del temple dòric d'Apol·lo a Bassae, la construcció del qual va començar l'any 430 a.C.

Cal·lícrates va construir el petit i elegant temple jònic d'Atena Niké a l'Acròpoli d'Atenes.

Descripció Formal i Estructural

El Partenó s'erigeix sobre una base de tres graons que culmina amb un últim graó o plataforma (l'estilòbat) sobre la qual s'aixequen, sense base, les columnes dòriques: vuit a cada façana frontal i disset a les laterals.

El fust, format per tambors superposats, presenta una robustesa sòlida decorada per estries d'aresta viva. Entre el fust i el capitell hi ha una motllura anular anomenada collari. El capitell està format per dues parts: l'equí.

L'entaulament presenta les tres seccions horitzontals superposades característiques:

1. Al nivell inferior, l'arquitrau, llis i sense ornamentació.
2. Al nivell intermedi, el fris, en el qual s'alternen tríglifs i mètopes.
3. A la part superior, la cornisa, decorada als extrems amb unes escultures petites anomenades acroteris.

El Partenó és un temple dòric octàstil i perípter monòpter, perquè tot el perímetre està envoltat per una sola filera de columnes. L'interior està dividit en dues sales diferents, la naos i l'opistòdom, separades per un mur.

Entorn i Integració Urbanística

El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de l'Acròpoli d'Atenes. La façana principal mira a l'est, el punt per on surt el sol, i dóna l'esquena a l'entrada al recinte. La seva majestuositat i la ubicació al punt més alt del turó el converteixen en l'element vertebrador del conjunt d'edificis importants de l'Acròpoli.

Funció, Contingut i Significat Històric

El Partenó va ser el gran temple que els atenesos van oferir a la deessa Atena després de derrotar els perses. La seva construcció, durant l'època de Pèricles, va ser l'inici de la reconstrucció de l'Acròpoli atenesa, destruïda durant les Guerres Mèdiques.

Durant el segle VI d.C., el temple va passar a ser cristià i es va consagrar a la Saviesa Divina. Durant l'ocupació catalanoaragonesa, al segle XIV.

Models i Influències Arquitectòniques

El Partenó és una síntesi perfecta entre la tradició dòrica i la novetat jònica, que va endolcir les proporcions i va agafar l'home com a mesura en la recerca de l'harmonia constructiva.

En aquest sentit, cal destacar les correccions òptiques comentades anteriorment, que tanmateix no són exclusives del Partenó, perquè també n'hi ha al Temple de la Concòrdia d'Agrigent, que tanca la sèrie de construccions dòriques clàssiques.

El Partenó està considerat la culminació de la perfecció arquitectònica grega i un exemple de refinament i esveltesa, a la vegada que un model de fusió perfecta d'arquitectura i escultura. A més, la distribució interior entre naos i opistòdom va suposar una evolució important en el desenvolupament d'aquest espai sagrat.