El Partenó d'Atenes: Història, Arquitectura i Significat

El Partenó

Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates. (Fídies va fer la supervisió escultòrica)

Cronologia: 447-432 aC

Localització: Acròpolis d'Atenes (Grècia)

Context històric

Aquesta obra està situada al període clàssic, entre el 476 aC i el 323 aC, entre les guerres mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran.

Els perses (o medes) havien sotmès les ciutats gregues de l'Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L'any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina.

A partir d'aquí els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi, pren el domini sobre la resta de les ciutats gregues i creen la lliga de Delos. Predomini que dura fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s'enfronta a les altres ciutats gregues.

Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Un cop acabades les guerres Mèdiques reconstrueixen l'Acròpolis d'Atenes que havia quedat derruïda començant pel Partenó. Ho fan per demostrar el seu poder perquè continuen liderant la lliga de Delos. Tota la reconstrucció va ser feta per encàrrec de Perícles (governador de la polis).

Anàlisi estilístic

Estil: Pertany al Grec Clàssic. Hi podem trobar trets principals com ara la tipologia de temple, estil dòric, mesura humana, refinaments òptics per aconseguir harmonia visual, arquitravat i el material més usat és el marbre.

Antecedents: cultura cretenca i minoica.

Influències posteriors: Renaixement, Neoclassicisme i en temples romans.

L'autor també va fer el temple de Nike Àptera a la mateixa Acròpolis.

Anàlisi formal

Elements de suport o alçat: Columnes dòriques, (és a dir formades per la mètopa i el triglif, el capitell dòric amb l'àbac i l'equí, i el collarí.

Elements suportats o cobriment: Entaulament compost d'arquitrau, fris i cornisa que recorre tot el perímetre horitzontal, també hi ha una coberta inclinada a dues aigües i 2 frontons triangulars.

Espai exterior: És un temple octàstil (8 columnes façana principal) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a cada façana) i perípter (tot l'edifici envoltat de 17 columnes), és monòpter. El fris està decorat amb triglifs i mètopes, el frontó tenia decoració escultòrica i se sap que abans era policromat.

Espai interior: La planta és rectangular, i està dividida entre la pronaos, pòrtic oriental hexàstil, pel qual s'accedeix a la naos (sala principal on es guardava l'estàtua de la deessa).

Decoració: La blancor del marbre pantèlic contrastava amb la policromia original, avui perduda, de vermells, daurats i blaus de capitells, entaulament i frontó.

Funció i significat

Funció religiosa, estètica, per demostrar el poder de la ciutat. És l'edifici més important de l'Acròpolis i l'element vertebrador.

És un temple dedicat a Atena, protectora de la ciutat. La seva decoració explica episodis de la deessa Atena. Hi havia representades escenes del naixement d'Atena i de la disputa entre Atena i Posidó. Destaca per exemple el fris de les Panatenees, festa en honor a Atena que es celebra cada 4 anys, i a les mètopes escenes de lluites mitològiques.

Molta de la decoració escultòrica es troba actualment repartida entre el Museu del Louvre i el Museu Britànic.

El Partenó, al llarg dels segles també ha estat una església cristiana, una mesquita, un magatzem de pólvora i finalment una bomba dels venecians el va deixar com està actualment.

Innovacions de Praxíteles

Va reelaborar el tradicional cànon de Policlet (7 caps) per un altre més allargat (de 8 i, en ocasions, 9 caps), creant figures estilitzades que reforçava encara més la seva corba.

La seva famosa invenció de la corba praxiteliana (un contraposat molt marcat que deixava la cadera cap a un costat formant un arc amb les cames.

Va ser el primer escultor que va realitzar a tamany natural la figura femenina despullada.

Temàtica de Kuros i Koré

Kuros: Representaven déus, atletes o com a recordatori a persones mortes. El kuros d'Anàvissos és l'escultura funerària d'un jove anomenat Kroisos. La inscripció diu: “resta trist i dret al costat de l'estela del finat Kroisos, lluitador de primera línia que el tempestuós Ares s'ha endut”. Normalment no fan referència a cap persona concreta.

Koré: Imatges que es creu que representen sacerdotesses. La majoria eren ofrenes votives. Es pot seguir la moda a través dels vestits, i l'evolució a través de la disposició dels plecs. Aquesta koré duu una túnica dòrica i un pentinat de llargues trenes, típic d'aquestes escultures. Moltes foren trobades en un dipòsit de l'Acròpolis d'Atenes on foren enterrades després de la invasió persa. Dimensions menors que els kouroi, poques superen les naturals.

Parts del Teatre d'Epidaure

L'orquestra (el nucli), la càvea, amb forma de ferradura; i el prosceni, dividit en 2 parts, que és on actuaven els actors.

A qui representen els bronzes de Riace?

El guerrer vell (B) representa l'heroi Àiax Telamó, el qual va lluitar a la Guerra de Troia i es va suïcidar abans que acabés aquesta a causa d'unes paranoies que li va causar la deessa Atena. Va ser un dels guerrers més forts i valerosos que van lluitar en aquesta guerra. Es diu que era familiar de l'heroi Aquil·les.

El guerrer jove (A) representa el rei Àiax Olieu, que també va lluitar a la Guerra de Troia. Es va fer famós per haver assassinat Príam, rei de Troia, després d'haver entrat a la ciutat dins del mític cavall de fusta.

Temàtica de l'Altar de Zeus de Pèrgam

Hi ha dos frisos, un interior sota el pòrtic, dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida, Tèlef, fill d'Hèracles, i un altre d'exterior de gairebé 200 metres i que representa la Gigantomàquia, és a dir, la lluita dels déus olímpics contra els gegants.

Fitxa Tècnica Casa Milà (La Pedrera)

Títol: Casa Milà

Autor: Antoni Gaudí (1853 Reus- 1926 BCN)

Cronologia: 1906-1912

Material i tècnica: Pedra, maó, ceràmica i ferro

Localització: Barcelona

Context històric Casa Milà

Cronologia: 1906-1912

Context històric (biografia): Antoni Gaudí neix a Reus i estudia arquitectura a Barcelona. Gaudí va fer molts edificis, dels quals en destaca la Sagrada Família com a temple expiatori per a la gent de Barcelona. L'església i l'alta burgesia són els seus clients. Aquest edifici el va demanar Roser Milà a Gaudí perquè els Milà hi visquessin i els altres pisos eren de lloguer per als rics. Gaudí va morir atropellat per un tramvia.

Estil i característiques formals Casa Milà

Estil: Modernista

Característiques:

Espai exterior: La part de dalt de tot està coberta amb ceràmica. A la terrassa hi ha una sèrie de figures que són les xemeneies, els dipòsits d'aigua, la ventilació i les caixes dels ascensors. La façana és de pedra i sembla com si estigués coberta per una “pell de pedra”. Els balcons estan decorats amb baranes de ferro amb formes de fulles i flors. El mur de la façana no és un mur de càrrega.

Espai interior: Al primer pis era on vivien els Milà. A la planta baixa hi havia els comerços. Al soterrani hi havia un garatge pels carros. Més amunt del primer pis hi ha els pisos de lloguer. A les golfes hi ha un museu de les maquetes de Gaudí. La part de dalt estava coberta per uns arcs catenaris. Té dues entrades, la principal de xamfrà i una altre igual al costat. L'entrada porta al pati de llums, el qual els pisos l'envolten, s'organitzen al voltant del pati i són irregulars, però tenen molta llum. L'estructura de l'edifici s'aguanta gràcies a un entramat de bigues de ferro i amb pilars.

Materials: Ferro, pedra, ceràmica i maó

Significat i funció Casa Milà

Significat: Aquest edifici va ser construït per ordre de Roser Milà per a viure-hi al primer pis i que els altres pisos fossin per a lloguer de rics.

Funció: Civil i estètica.

Característiques de l'arquitectura del ferro

• Estructures metàl·liques que, entre altres coses, permetran realitzar edificis amb gran alçària.
• Ús del pilar de formigó com a suport o fonament. Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós.
• Finestres esteses horitzontalment per tota la façana.
• Possible eliminació dels murs de càrrega.
• Desenvolupament de l'ascensor elèctric.
• Atractives façanes de maçoneria.

Escultura de la façana del Palau de la Música

A la façana principal es troba situada, La cançó popular catalana, de l'artista Miquel Blay, on estan representats un Sant Jordi, sota una figura femenina en el centre com un gran mascaró de proa, que és una al·legoria de la música, envoltada d'un grup de personatges que representen el poble de Catalunya.

Temàtica del Pensador de Rodin

Font literària: Per a “La porta de l'Infern”. Representa un home en un posat tot pensatiu, l'activitat mental del qual es manifesta en una tensió física de cada part del cos. El pensador, que medita entorn del destí, és robust i poderós, perquè la seva força està en la facultat de pensar el món. Se n'ha dit que representa el poeta Dant tot observant l'infern que s'estén sota seu, o l'escultor mateix.

Cinc característiques de l'impressionisme

• Mesclen colors
• Pintura a l'aire lliure
• Pinzellades
• Els quadres no tenen detalls precisos
• Volen captar la llum que afecta els objectes

Fitxa Tècnica La persistència de la memòria

Títol: La persistència de la memòria

Autor: Salvador Dalí (Figueres 1904-1989)

Cronologia: 1931

Material i tècnica: Oli sobre tela

Suport: tela

Mides: 24 x 33 cm

Localització: MoMA (Nova York)

Context històric La persistència de la memòria

Cronologia: 1931

Context històric (biografia): Dalí neix a Figueres en una família burgesa, tenia enfrontaments amb el seu pare ja que volia que fos comptable com ell però volia ser pintor i marxa a Madrid. A Madrid es relaciona amb Luís Buñuel i Federico García Lorca. Després de la guerra marxa a EUA, i s'hi està fins al 58, on pinta i col·labora amb el cinema. Després torna a Figueres.

Estil i característiques formals La persistència de la memòria

Estil: Surrealista

Característiques:

Dibuix/color: Predomina el color sobre el dibuix

Composició: Joc entre les línies diagonals i horitzontals. La horitzontal seria l'horitzó que divideix el quadre en dos. Una línia vertical seria l'arbre sec

Color: Predominen els colors terrosos, groguencs, blaus i grisos i un toc vermell del rellotge tancat.

Llum: Prové de la part dreta. És una llum nítida i brillant que projecta ombres allargades i crea un ambient crepuscular. La llum divideix el quadre en dues parts. A la part inferior hi ha una llum tenebrista, amb un focus de llum a la dreta que il·lumina suaument els objectes i projecta les seves ombres. A la part superior hi ha una llum molt intensa, blanca, irreal.

Perspectiva: Destaca la gran profunditat del quadre

Realisme, figuració, abstracció: Abstracció

Tècnica: Oli sobre tela

Significat i funció La persistència de la memòria

Tema: Oníric

Significat: Els rellotges són els protagonistes de l'obra, els tous signifiquen els records i els tancats el present. El paisatge és el típic de Cadaqués.

Funció: Estètica

Característiques de l'estil abstracte

La lliure expressió espontània de formes i colors.

La simplificació radical de les formes naturals.

La construcció d'objectes a partir de formes bàsiques figuratives.

Temàtica de Dona i ocell

Al·legòric de la fecunditat. El món masculí està representat amb la forma fàl·lica, la femenina per la obertura amb forma de vagina. L'escultura esdevé hermafrodita. El cilindre representaria la forma d'un nadó.

Significat dels personatges del Guernica

S'ha interpretat la dona amb els braços aixecats com a al·legoria del dolor físic; la dona que corre, a la part baixa, com a metàfora dels qui són perseguits, i la figura que aguanta en braços el seu fill, com a símbol del dolor psicològic dels qui van perdre els éssers estimats. Tres figures representen de manera resumida, les tres conseqüències de la guerra.

La figura del soldat ha estat vist com a al·legoria de les dues Espanyes enfrontades. La dona amb el quinqué significa la voluntat dels supervivents de fer conèixer al món la crueltat dels fets succeïts.

La figura del cavall representa al poble espanyol vençut per força bruta del ferotge, en canvi, el colom representa la pau que s'ha deixat de banda.

Amb tots aquests elements i sense una representació clara del poble de Guernica, Picasso va voler convertir la seva obra en un crit contra la duresa i la crueltat de la guerra com a concepte en tots els sentits.

Material i procés de treball de l'Elogi de l'aigua

• Primer realitza una maqueta de la peça;
• A continuació construeix amb porexpan l'escultura amb les seves mides reals;
• Aquesta estructura es recobreix de fusta, que es fixa mitjançant cargols (encofrat);
• Tot seguit, s'enumeren les diferents peces de fusta que es desmunten per tornar-se a muntar en el lloc original, esdevenint el motlle de l'escultura que s'omplirà de formigó;
• Un cop aquest solidifiqui i s'endureixi, l'encofrat de fusta serà retirat tot i que haurà deixat la seva empremta en l'acabat de la peça.

Temàtica de la Maman

Aquestes escultures són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga, i que, com les aranyes, és deliberada, intel·ligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil. No obstant, el vincle d'aquesta escultura amb la figura materna va més enllà, doncs connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l'artista. De fet, el motiu de l'aranya ha estat present d'una o altra manera en l'obra d'aquesta escultura des de 1940.