El Partenó d'Atenes: Arquitectura Grega Clàssica

El Partenó: Ictinos i Cal·lícrates

Documentació General

• Nom: Partenó
• Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates
• Cronologia: 447-432 aC
• Localització: Acròpolis d'Atenes (Grècia)
• Estil: Grec clàssic
• Materials utilitzats: Marbre del Pentèlic i fusta
• Sistema constructiu: Arquitravat

Aquest temple és de l'època clàssica, 447-432 aC. Època del final de les Guerres Púniques. Durant aquesta època va morir Alexandre el Gran. L'època més important serà durant el govern de Pèricles a Atenes.

Atenes era la ciutat més important i és on hi predominava el sistema democràtic. A finals d'aquesta etapa, van tenir lloc les Guerres del Peloponès entre Atenes i Esparta, a les quals hi van participar gairebé totes les polis gregues aliades a un o altre bàndol. Van acabar amb l'hegemonia d'Atenes. Es van construir els edificis de l'Acròpolis. Macedònia va sotmetre les polis. Pel que fa a l'art, en aquesta època predominen dues tendències: naturalisme i idealització.

Anàlisi Formal

Elements de Suport i Suportats

Les columnes i els murs aguantaven l'estructura horitzontal de qualsevol temple grec. Les columnes del Partenó suporten un entaulament horitzontal, compost per un arquitrau, un fris i una cornisa. És un temple octàstil, ja que té vuit columnes a la façana principal; amb dos pòrtics hexàstils perquè a les dues façanes hi ha una segona filera de sis columnes i perípter, ja que tot l'edifici és envoltat completament de columnes.

El temple està construït sobre un estilòbat i dos estereòbats. Sobre aquests s'aixequen sense base les columnes dòriques, fortes, directes i grandioses. Els fusts són robustos, de baixa alçada, els quals estan units amb estries. Arriben al capitell a partir d'una motllura còncava tan subtil que gairebé no s'aprecia; és el collarí.

El Partenó és un edifici de planta rectangular amb una cel·la anterior dividida en dues estances incomunicades que el convertien en un temple doble i que feien necessàries dues façanes d'accés amb dos pòrtics.

Interpretació

La façana principal del temple mira cap a orient, el punt per on surt el sol, com és habitual en totes les construccions religioses de l'antiguitat. Aquesta construcció feia que l'edifici donés l'esquena a l'entrada principal de l'Acròpolis. El Partenó durant la seva esplendor era molt blanc i enlluernador, la blancor del qual era realçada amb la policromia a les parts altes com ara les del capitell, les dels tríglifs, etc.

Allò que fa especial el Partenó avui en dia són els efectes òptics. Els seus arquitectes van haver de fer un gran esforç tècnic per corregir les distorsions òptiques mitjançant línies corbes. Això passa perquè l'èntasi de les columnes s'aprima cap a la part superior. Les columnes dels extrems també estan més separades, tenen un diàmetre més gran que les altres i s'inclinen cap endins. Aquesta tècnica es duu a terme perquè resisteixin millor i per compensar la sensació visual.

L'entaulament i l'estilòbat es corben cap amunt per evitar que es formin panxes al centre.

El Partenó era decorat amb escultures, fetes per Fídies o els seus deixebles. Al frontó oriental hi havia representat el naixement d'Atenea, i a l'occidental hi havia la disputa entre la deessa i Posidó per la possessió d'Atenes. A les mètopes, de les quals només se'n conservaven dinou, hi havia escultures en alt relleu que representaven diverses escenes de la Gigantomàquia.

Pel que fa al fris, hi havia representada la processó de les Panatenees.

Funció

El Partenó no era un temple de culte, ja que no hi havia altar. Era una ofrena monumental als déus com a agraïment dels seus favors.