Part de la superfície terrestre que és afectada en primer lloc per un terratrèmol

LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES:

El Terra que trepitgem es mou molt Lentament. Ara mateix ho està fent. Potser no ho notes perquè ho fa més a poc a Poc del que creixen les teves ungles. Però al llarg de milions d’anys, aquest Moviment és suficient per canviar l’aspecte de la superfície de la Terra. De Vegades, però, els moviments són més bruscs, i es produeixen terratrèmols.

ORIGEN DE LA TERRA:

Quan la Terra es va formar, era una gran esfera Incandescent de roca fosa a altíssimes temperatures. Poc a poc, al llarg de Milions d’anys, es va anar refredant. Com qualsevol altre cos, la Terra perdia La calor a través de la seva superfície. Per això, la seva superfície fou el Primer que es va refredar i així es va formar una closca de roca sòlida: la litosfera.
Avui el nostre planeta continua refredant-se Poc a poc. Tanmateix, al seu interior conserva encara bona part d’aquella calor Primigènia: per sota de la litosfera existeix un gran oceà de roca líquida. La Part superior d’aquest oceà s’anomena astenosfera.

LITOSFERA: PLAQUES TECTÒNIQUES: Escorça oceànica:

L’escorça oceànica és prima i densa, per això tendeix a Enfonsar-se i sol estar per sota del nivell del mar. 

Escorça Continental:

L’escorça continental és més gruixuda i lleugera. Acostuma a trobar-se al nivell del mar O per sobre.

MOVIMENT DE LES PLAQUES: Moviments Verticals:

Es tracta simplement d’un equilibri de flotació. 
Les plaques més denses s’enfonsen Més, i les més lleugeres suren més en l’astenosfera. Moviment horitzontals: 
D’altra Banda, els moviments horitzontals de les plaques es produeixen quan aquestes llisquen per sobre de l’astenosfera.

MOVIMENT DE L’INTERIOR DE L’ASTENOSFERA:

1. A les profunditats de l’astenosfera és on fa més calor; el magma s’escalfa, redueix la seva densitat i Aleshores s’eleva cap a les capes superiors de l’astenosfera.
2. La superfície de l’astenosfera, En contacte amb la litosfera, és més freda i allà el magma es refreda i augmenta de densitat. De nou, Torna a enfonsar-se tancant un cicle De convecció.

VORES DE PLACA:

Els corrents De convecció poden Fer que les plaques xoquin en alguns punts, en d’altres se separin, que Llisquin paral·lelament... Tot Això dóna lloc a tres tipus de límits entre les plaques: 

Vores Divergents:

les Plaques s’allunyen. 

Vores convergents:

les plaques es toquen. 

Vores Neutres

Les plaques llisquen paral·leles Als seus marges.

VORES DIVERGENTS: Les Dorsals oceàniques:

serralades submarines que formen Un sistema continu de més de 64.000 km de llargària a través de tots els Oceans. 

Demostració científica de L’existència de les dorsals oceàniques. - Primer

Són zones de gran activitat Sísmica i volcànica amb un flux tèrmic elevat. - 

Segon

Presenten grans valors de Gravetat, deguts al fet que allà s’hi concentra gran quantitat de materials Molt densos. - 

Tercer:

 i el més important: hi ha una Absència total de sediments a l’eix central de les dorsals. La capa de Sediments és més gruixuda com més ens allunyem de les dorsals. Això vol dir que L’escorça és més jove com més a prop ens trobem d’aquestes serralades Submarines.

VORES CONGERVENTS: 1-

Que la litosfera oceànica xoqui amb litosfera oceànica. 2-
 Que la litosfera oceànica xoqui amb litosfera continental. 3- 
Que la litosfera continental xoqui amb litosfera continental.

Litosfera Oceànica versus litosfera oceànica: Quan en una vora xoquen dues plaques de litosfera Oceànica, una d’elles s’enfonsa per sota de l’altra originant una zona de subducció.

Litosfera oceànica versus litosfera Continental: La litosfera oceànica és més prima I més densa que la litosfera continental. Per això la litosfera oceànica S’enfonsa per sota de la continental. De nou trobem una zona de subducció amb una gran fossa per on desapareix Litosfera oceànica. 

Litosfera Continental versus litosfera continental: S’originen grans muntanyes anomenades orògens de col·lisió. 

VORES NEUTRES:

En aquest cas, les plaques llisquen de forma paral·lela a Les seves vores. En aquests indrets es produeixen falles de transformació.

PUNTS CALENTS:

Els indrets on ascendeix el magma Molt calent de forma episòdica en forma de plomalls s’anomenen punts calents. 
Els punts calents es troben en punts Fixes del nucli extern de la Terra i afloren de forma episòdica.

TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL: Evidències geogràfiques:

Si unim els continents per les seves plataformes Continentals, l’acoblament és quasi perfecte. 

Evidències geològiques:

Si unim els continents per formar el Supercontinent Pange, Trobem formacions muntanyoses que Tenen continuïtat en els diferents continents.  

Evidències Biològiques:

Trobem Els mateixos organismes fòssils a banda i banda de l’Atlàntic, organismes que Eren incapaços de creuar una barrera tan immensa com un oceà. Per tant això vol Dir que l’oceà no existia i els conti­nents estaven units oferint un hàbitat Comú a aquests organismes. 

Evidències paleoclimàtiques:

Les típiques marques que les Glaceres deixen Sobre les roques en desplaçar-se (una mena de grans estries) coincidien en la Posició i direcció dels continents com proposa el model de Pangea

. Evidències Paleomagnètiques:

Les Roques ígnies contenen Minerals magnètics que s’orienten en el camp magnètic terrestre just en el Moment en què la roca es forma per refredament i solidificació del magma. L’orientació d’aquests minerals ens permet saber exactament en quina latitud es Trobava la roca en qüestió quan es va formar. 

COM HA EVOLUCIONAT LA SUPERFÍCIE DE LA TERRA? Teoria del Cicle supercontinental:

La hipòtesi del cicle Supercontinental diu que una sèrie de processos tectònics, produeixen un cicle Continu de formació d’un supercontinent seguida De la desintegració d’aquest En vàries parts. Per Tant abans de Pangea hi va haver un altre supercontinent que es va fragmentar i Es va tornar a unir per formar Pangea. A conti­nuació Pangea es va dividir fins arribar a l’època actual. I en el Futur, d’aquí a 250 milions d’anys, es formarà un altre supercontinent.

QUÈ ÉS UN VOLCA?

Un volcà és un forat en l'escorça de la Terra a través Del qual surten a l'exterior roques foses, cendres, gasos i fragments de roca. Els volcans apareixen en punts febles de l'escorça, quan aquesta es trenca sota La pressió dels gasos i el magma que es formen a l'interior per les altes Temperatures. 

ON APAREIXEN ELS VOLCANS?

Els volcans apareixen allà on l'escorça terrestre és més Prima o bé està esquerdada. 

BOMBES VOLCÀNIQUES:

De vegades, les explosions d'una erupció violenta fan Volar part del volcà i llencen enormes roques en l'aire. Si la lava és viscosa, Alguns fragments poden ser disparats ben lluny i, mentre volen per l'aire, Refredar-se una mica tot adoptant formes aerodinàmiques. Tots aquests Projectils reben el nom tècnic de piroclastos, però en l'argot popular se'ls Coneix com a bombes volcàniques. Les bombes volcàniques poden arribar a Quilòmetres de distància, i no cal dir que el seu impacte produeix grans Destrosses i morts.  

LA DESTRUCCIÓ DE POMPEIA:

El 24 d'Agost de l'any 79 dC, el mont Vesubi va entrar en Erupció i en 14 hores va sepultar les ciutats romanes de Pompeia i Herculà, Permetent que es conservessin intactes fins que es van redescobrir el segle XVII. Les restes de les ciutats, agafades in fraganti com si es tractés d'una Fotografia, constitueixen una font d'informació extraordinària sobre la vida Quotidiana dels romansen el segle I.

PODEM PREDIR ELS VOLCANS?

Abans d'una erupció, el magma es mou cap a la zona del Volcà i s'acumula en una cambra a la seva base. A mesura que s'apropa a la Superfície, el magma allibera gasos. Aquests esdeveniments poden oferir pistes Molt valuoses sobre la probabilitat d' una erupció.

QUÈ SÓN ELS TERRATRÈMOLS?

Estrictament, un terratrèmol és una tremolor de terra. 

DE QUÈ DEPENEN ELS EFECTES DELS TERRATRÈMOLS?

Els efectes d’un terratrèmol depenen de la seva Intensitat, del lloc on es produeixin i de la naturalesa de les roques properes Al seu centre.

QUINA ÉS LA CAUSA?

L' activitat sísmica era més freqüent al llarg de les Serralades muntanyoses oceàniques, les foses, les falles i a prop de les Muntanyes joves i volcans. Aquestes dades van ajudar a confirmar la teoria que L’escorça terrestre està dividida en 12 plaques “tectòniques” que suren sobre Una capa interna parcialment fluïda, l’astenosfera. 

ESTUDIAR ELS TERRATRÈMOLS:

Els científics que estudien els terratrèmols s'anomenen Sismòlegs. Com que la major part dels terratrèmols són gairebé imperceptibles, Els sismòlegs utilitzen uns instruments molt sensibles anomenats sismògrafs per A detectar-los. 

LA MAGNITUD DELS TERRATRÈMOLS:

Els sismòlogs mesuren la magnitud d’un terratrèmol de Diferents maneres. La més coneguda és l’escala ideada per l’americà C.F. Richter el 1935. Aquesta escala va de l’1 al 9 i es basa en la força de les Ones de xoc (P, S i L) detectades a 100 km de l’origen del terratrèmol.