Parnassianisme, Simbolisme, Decadentisme

2.3. Característiques

1. Art total-Art síntesi: L'artista aposta pel geni creador i la llibertat creadora, per la qual cosa trenca les fronteres entre gèneres i rebutja les normes preestablertes. Els artistes solen ser polifacètics i triomfen les arts-síntesi, com l'òpera o el teatre i les arts noves, com la fotografia i el teatre. El seu referent és el compositor ROMàntic Wagner, destacat per la composició d'òperes (música i text -el libreto-) i pel disseny dels seus escenaris.

2. Tensions individu-societat: L'artista modernista, seguint l'actitud vitalista i individualista de Nietzsche i Ibsen s'oposa a la classe social burgesa, a la qual titlla de conservadora i materialista. Es creu amb la missió de transformar la societat a partir del seu art (funció messiànica de l'artista).  En literatura, aquestes tensions es converteixen en tema de les novel·les i els protagonistes són éssers marginals, solitaris i incompresos que intenten canviar la societat per millorar-la i no se'n surten.

3. Objectiu de creació d'una literatura nacional: Els modernistes volen captar l'ànima catalana a través del folklore i el paisatge, però alhora volen fer una literatura d'abast universal.

4. Impressionisme: La tècnica descriptiva és propera a l'impressionisme pictòric. La caracterització s'assoleix mitjançant una adjectivació rica i les personificacions.

5. Llengua moderna: Els modernistes volen crear una llengua moderna que servesqui per a la creació d'una literatura nacional exportable. Volen apostar per una llengua depurada, sense barbarismes. Per assolir-la es basen en un model lingüístic rural perquè és on la influència castellana és menor.

3.  La poesia modernista

El modernistes, en general, s'oposaven a l'estètica ROMàntica, fet molt remarcable en el gènere poètic, ja que durant tota la Renaixença la poesia es va adscriure als seus paràmetres. Per aquest motiu la poesia modernista suposa una reacció contra la poesia jocfloralesca, criticada per la manca de sinceritat, el seu llenguatge arcaïtzant i artificiós i els temes repetitius. L'alternativa va ser una poètica de la sinceritat amb un llenguatge real i viu, però depurat i culte.

3.1. Corrents estètics

Els modernistes varen introduir una sèrie d'estètiques procedents d'Europa: el parnassianisme, el simbolisme i el prerafaelisme.

El Parnassianisme va sorgir com una antítesi del romanticisme i els seus "excessos"; excés de subjectivisme i de sentiment. Per contra, els parnassians preconitzaren una poesia despersonalitzada, allunyada dels propis sentiments i amb temes que tingueren a veure amb l'art, temes suggeridors per ells mateixos, bells, exòtics, amb una marcada preferència per l'antiguitat clàssica, especialment la grega, i pel llunyà Orient (ambientació exòtica i mitològica).

Pel que fa a l'estil, els parnassians tenien molta cura de la forma (hi ha una reivindicació de la mètrica clàssica i del sonet). Continent i contingut havien d'anar d'acord. D'aquesta manera, si els ROMàntics van demostrar una preocupació pels sentiments, els parnassians ho van fer per la bellesa. El lema del parnassianisme era: "l'art per l'art", l'art vist com a forma i no com a contingut.

El Simbolisme francès va ser en part una reacció contra el Naturalisme i el Realisme, uns moviments que intentaven capturar l'essència de la realitat. Aquests moviments van provocar una reacció a favor de l'espiritualitat, la imaginació i els somnis. Els simbolistes creien que l'art havia de tenir el propòsit de capturar les veritats absolutes a les quals només podia accedir-se per mètodes indirectes. Així, escrivien d'una manera altament metafòrica i suggestiva, dotant imatges o objectes particulars d'un significat simbòlic.

El Prerafaelisme és un moviment d'origen anglès que cerca la bellesa d'un món idealitzat, que pren com a models els poetes i cavallers medievals i la dona adopta imatges diferents: bé pura, innocent i virginal; bé dama sense pietat. S'oposen a l'art industrialitzat, ja que descobreixen que la burgesia havia convertit l'art en un objecte de consum com una forma d'ostentació.