El Parlament: Composició, Funcions i Organització

El Parlament

1. Mandat Parlamentari

El mandat parlamentari pot finalitzar per les següents causes:

• Durada: 4 anys (màxim).
• Presó preventiva i condemna penal: Tant com duri la condemna.
• Pèrdua: Quan el mandat arriba a la seva fi (4 anys màxim), per defunció, incapacitació judicial, dimissió i anul·lació judicial de l'elecció (per ser fraudulenta) del parlamentari.

2. Drets i Deures

Drets:

• De participació.
• Econòmics.
• D'informació.

Deures:

• Assistència.
• Respectar el reglament.
• Comunicar variacions en la declaració de béns i activitats.

3. Prerrogatives

Com a drets reforçats, protegir diputats i senadors en l'exercici de les seves funcions (cas penal).

Inviolabilitat:

Art 71.1 Impossibilitat de perseguir-los judicialment per opinions i vots emesos a la Cambra en exercici del seu mandat. Inclusió dels actes externs que siguin reproducció d'un acte parlamentari (sempre que no hi hagi una prohibició d'un tribunal de no realitzar certa acció). Aquesta s'estén de cara al futur, no pot ser enjudiciada per una opinió, un cop es deixa de ser parlamentari.

Immunitat:

La política no pot detenir un parlamentari (no detenció policial), durant el seu mandat, excepte en cas de flagrant delicte i aquests siguin presents d'això. Per poder dur a judici penal, hi ha una necessitat prèvia d'autorització de la cambra respectiva, el que es coneix com suplicatori (permís perquè es jutgi); si la càmera no concedeix el suplicatori = sobreseïment provisional del procés (jutjar si no ha prescrit el delicte, un cop deixi de ser parlamentari). La immunitat només regeix mentre són parlamentaris.

Fur especial:

Art 71.3, jutja la Sala Penal del Tribunal Suprem (5 magistrats, major garantia de qualitat), com a inconvenient principal no hi ha apel·lació, ja que et jutgen a primera i única instància (s'accepten pocs recursos d'empara).

Organització de les Cambres

1. Grups Parlamentaris

Congrés: Es necessita un mínim de 15 diputats per formar un grup parlamentari propi, o bé 5 diputats si el partit ha aconseguit un 15% dels vots en les circumscripcions provincials on s'ha presentat, o bé haver aconseguit un 5% de vots a nivell estatal.

Senat: Amb 10 senadors pots formar grup parlamentari propi.

Grup mixt: Aquells que no tenen grup parlamentari propi, solen ser les forces polítiques minoritàries, s'agrupen entre ells.

2. President

Assegura el compliment de les normes, manté l'ordre a la cambra i té la representació institucional. Elegit per la càmera a principi de cada legislatura. Compta amb 10 membres de la càmera amb el qual forma l'anomenada Mesa del Congrés, i Mesa del Senat.

3. Mesa

• President.
• Vicepresidents: (4 vicepresidents al Congrés / 2 vicepresidents al Senat).
• 4 secretaris.

S'encarrega de l'administració interna de la Cambra, qui decideix què es va a debatre, què es va a votar, quan es farà, i d'impulsar el treball de la mateixa.

4. Junta de Portaveus

Nexe d'unió entre les diferents forces polítiques presents a la cambra. Les decisions més polítiques relacionades amb la vida parlamentària, s'han de prendre després d'escoltar la Junta de Portaveus: òrgan de composició i funció estrictament política, on els diversos portaveus dels grups parlamentaris es reuneixen, sota la presència del president de la cambra. Les decisions s'aproven per consens o per vot ponderat amb relació al pes del grup en el Ple.

5. Ple

Reuneix a tots els membres d'una càmera a convocatòria del seu president, ja sigui per pròpia iniciativa o per petició. Exerceix les funcions principals i és el lloc de tancament de les decisions més rellevants de la càmera. La presència dels principals líders polítics fa d'aquesta càmera el lloc on els ciutadans visualitzen el debat polític partidista.

6. Comissions, Subcomissions i Ponències

Cada comissió s'encarrega d'un mateix tema (especialització), i cada una està formada per 20-25 diputats, o senadors. Seccions a les càmeres a través de les quals es realitza la divisió del treball parlamentari, són els autèntics òrgans del treball de les càmeres, compostos en funció dels grups parlamentaris i en proporció a la seva importància numèrica.

Dividides en:

• Comissions legislatives permanents: més importants, fixes i no conclouen amb la legislatura.
• Comissions permanents no legislatives: importants no per la funció legisladora, sinó per la rellevància parlamentària d'altres aspectes del funcionament de la càmera.
• Comissions no permanents: Es creen per un assumpte concret i s'extingeixen amb la finalització d'aquest o en tot cas, al final de la legislatura (comissió d'investigació).
• Comissions mixtes: Art. 74.2, composta pel mateix nombre de diputats i senadors, es constitueixen quan no hi ha acord entre dues cambres com: autorització per subscriure un tractat internacional, autorització d'un acord de cooperació entre CCAA i distribució del fons de compensació interterritorial. La comissió ha de presentar un text, que ha de ser votat per les dues cambres, si no és aprovat, ha de decidir el Congrés dels Diputats amb majoria absoluta.

Les subcomissions són un òrgan intern d'una comissió per a la preparació i l'estudi d'un tema determinat. Òrgans col·legiats amb presència dels diferents grups.

Funció de les ponències:

• S'utilitzen com l'òrgan de preparació del treball legislatiu de la comissió, que estudia un projecte o proposició de llei en detall. Es reuneixen a porta tancada, s'utilitza per a la negociació i transacció polítiques i per preparar la discussió d'altres assumptes, a semblança de les subcomissions.