Pares del Cinema: Pionerisme i Innovació en la Història Cinematogràfica

Pares del Cinema: Pionerisme i Innovació

Eadweard Muybridge (1830-1904)

Va néixer al Regne Unit (Anglaterra). De jove es va dedicar a enquadernar llibres. L'any 1851 va fer un canvi d'aires i va emigrar als EUA. Allà va conèixer la fotografia i va aprendre la *tècnica del col·lodió humit*. És la tècnica fotogràfica on es treballa amb negatius de placa de vidre i tot el procés fotogràfic es fa en aquestes plaques humides. Això permetia fer les **primeres exposicions ràpides**.

L'any 1867, sota el nom comercial de *Helios*, va recórrer els Estats Units amb un carro que era un laboratori fotogràfic, fent fotografies de l'Amèrica Salvatge. El 1872, la seva vida va canviar quan va rebre un **sorprenent encàrrec**. En aquest encàrrec li demanaven que anés a Califòrnia per fer de mediador en un conflicte. Aquest conflicte havia generat desacords dins la societat hípica sobre si el **cavall**, en córrer, deixava de tocar el terra.

Així que un magnat del ferrocarril, que apostava que el cavall no tocava el terra, el senyor Leland Stanford, li va demanar que fes un experiment. Sabent que **ell dominava la tècnica del col·lodió** i era el millor en fotografia, li va demanar que fes una seqüència de la cursa d'un cavall. El primer intent va ser un fracàs: el col·lodió va resultar lent, i també els obturadors de l'època eren lents. Però el senyor Stanford volia les imatges, així que va subvencionar Muybridge perquè millorés l'obturador i el fes més ràpid.

L'any 1878, el senyor Muybridge va aconseguir aquesta seqüència, anomenada *Sallie Gardner a Galop*, que demostra que el cavall 'vola'. La imatge de la primera publicació que representa aquesta seqüència de 12 imatges es troba pintada, per transmetre nitidesa el moviment del cavall. Stanford va quedar impressionat per les fotografies i li va encarregar millorar la seqüència i fer-ne més qualitat, més fotos. Així que van muntar un gran plató exterior i van fer la primera *cronofotografia*.

Es tractava d'un hangar amb una gran finestra, on es trobaven les càmeres. Aquest hangar estava encarat a un mur per on passava el cavall corrent. El que van fer va ser estendre cables entre l'hangar i el mur, que el que feien era disparar les càmeres. Per poder visionar aquestes imatges en moviment, va crear el **Zoopraxiscopi** (1878). Funcionava amb una manivela, una llanterna màgica i un disc translúcid que girava, i amb una lent es projectava la imatge. Era un disc de vidre amb les 24 imatges posades.

Entre 1892 i 1894 van treure una gran quantitat de discos amb imatges fotografiades. El marge és tan curt perquè la invenció del cinema és del 1895.

Louis Le Prince (1842-1890)

Anglès, fill d'una família adinerada. Això li va donar l'oportunitat de conèixer Daguerre. A la universitat, Louis va estudiar química, però el seu interès per l'art i el de la seva família van fer que al final acabés muntant una escola de tècnica d'art a Leeds, on s'ensenyava fotografia i litografia, entre d'altres.

Durant un viatge als Estats Units, va conèixer els treballs de Muybridge i va veure funcionar el *Fenakistoscopi*. Això va fer que s'obsessionés a crear una màquina que pogués captar les imatges en moviment. El primer que va fer va ser un enginy, una màquina amb 16 lents, però després d'un temps va aconseguir la primera càmera cinematogràfica que funcionava amb una lent (en tenia dues, però depenia del pla).

El diumenge 14 d'octubre de 1888, després del dinar, **a la Maison Whitley va gravar la primera escena cinematogràfica**, que era el seu fill tocant l'acordió i ballant. La imatge més coneguda la va gravar hores després; l'escena es diu *El jardí de la casa* (*Roundhay Garden Scene*).

**El cinema neix en format documental**, i quan això es trenca, el cinema canvia radicalment. La fotografia no narrava històries, era documental. Clarament, el cinema neix per explicar moviment, per transmetre moviment. En les primeres pel·lícules, el moviment és constant; volia impactar amb el moviment.

Feia servir un paper molt prim però blanc; conseqüentment, no tenia contrast a l'hora de reproduir, i la pel·lícula no estava perforada, així que el moviment que feia no era continu i no estava pautat. Va gravar una altra pel·lícula, *Traffic Crossing Leeds Bridge*, que mostrava el trànsit passant pel pont de Leeds Bridge.

Va planificar gravar imatges per tot el món i exhibir-les primer a Anglaterra i després als Estats Units. Però l'any 1890, durant un viatge en tren, va desaparèixer. La teoria és que Edison el va matar.

George Eastman (1854-1932)

Treballava com a empleat de banca, però tenia una passió irrefrenable cap a la fotografia. El 1879, va patentar una màquina que funcionava amb unes plaques de vidre a les quals s'hi havia aplicat gelatina de bromur. Així va ser un gran avenç per a la fotografia perquè feia més fàcil el fet de fotografiar, ja que aconseguia anar tant o més ràpid que el col·lodió, i la **tècnica era en sec**.

Això va fer que guanyés molts diners i va fundar una empresa amb William Walker per **crear una fàbrica que fes màquines de fotografiar barates i fàcils d'usar**. L'any 1884, va patentar el seu primer rotllo de paper fotogràfic. I l'any 1888, va registrar el nom de la seva empresa: **Kodak**.

Volia un nom amb dues 'K'. La primera càmera va ser la *Kodak 100 Vista*, que podia fer 100 fotografies. Una vegada les havies fet totes, enviaves la càmera a Kodak, i allà tenien un macrolaboratori on es revelaven les fotos i et donaven un nou carret.

L'any 1889, va substituir el paper per cel·luloide, menys inflamable que els materials anteriors, i a més a més li va posar els forats, per sobre i per sota. Això va ser un avenç per a la història, i gràcies a tot això, el cinema va ser possible. El 1891, va muntar la seva primera fàbrica al Regne Unit i va **crear el carret de pel·lícula intercanviable**.

El 1900, van aparèixer les famosíssimes càmeres *Brownie*, que valien un dòlar. Les van vendre com una càmera fàcil d'usar i van posar nens per mostrar que era senzilla de fer servir. Amb la Brownie, el negoci es va estendre per tot Europa.

L'any 1932, es va suïcidar després de quedar-se paralític, deixant una de les notes de suïcidi més cèlebres destinada als seus amics, que deia: «El meu treball està fet. Per què esperar?» (signat).