Parentiu, gènere i rituals de pas en l'Islam: Anàlisi cultural

Parentiu i relacions de gènere: Estudis de parentiu

Anàlisi de l’organització de les societats respecte als fets bàsics de la vida. Tracta d’actituds, comportaments i ideologies que justifiquen l'estructura corporativa dels grups domèstics. El parentiu estableix a quin grup pertany una persona. El parentiu és un sistema de referència social ideològicament concebut, a partir del qual s’organitza principalment la reproducció i també altres relacions socials. Com a construcció cultural, són relacions socials vinculades al fet biològic.

Classes de parents

• Per filiació: relacions a partir de la descendència.
• Afins: relacions a partir del matrimoni o altres tipus d’unions.
• Ficticis: relacions no biològiques, però com si ho fossin.

L’Islam permet la dissolució del matrimoni.

Endogàmia

De parentiu, d’estatus, de religió, de fenotip... El model preferencial al nord d’Àfrica és l’endogàmia àrab, casar-se amb la cosina patrilineal.

Explicació

• Econòmica: Manteniment del patrimoni familiar.
• Politico-cultural: Reproducció del llinatge, de l’estatus; concentració del poder.
• Honor: ideologia de puresa del grup.
• Reacció de defensa de grups ètnics en minoria.

Canvis per modernització

Certa nuclearització. Fragmentació de la residència però no de la família o estructures tradicionals. Preminència de la homogàmia social. Pes important dels parents a l’hora de fer la petició de la mà. Nous espais de coneixença entre nuvis. Gent nascuda a les ciutats fa poc cas de l’endogàmia. Descens de la natalitat. Migracions a Europa d’homes solters, poc a poc famílies. Matrimonis predominantment endogàmics. Hi ha un manteniment dels vincles i les obligacions amb la família d’origen; rituals a l’estiu: casaments, retribució, reciprocitat... Prestigi de l’emigrant quan retorna a la terra d’origen.

Cos, persona i rituals de pas

Déu és l’ésser creador de l’univers, dels àngels, revelador del Qu’ran, el que s’endú l’ànima del mort... JIN (singular) JNUN (plural): éssers creats per Déu, d’un foc sense fum. Romanen a l’aigua o en llocs foscos. S’alimenten de sang. La menstruació els atrau. Són una projecció dels humans; poden ser bons o dolents, homes o dones, cristians, musulmans o jueus. Subjectes de les possessions que en general estan atribuïdes a accions de rebel·lió o protesta. Les possessions són l'establiment d'una relació.

Elements definitoris de la persona

• Components del cos: òrgans, ossos i substàncies líquides. (jasad)
• Aspectes espirituals:

Elements innats

1. Ruh (esperit d’origen diví) 4 primers mesos de gestació.
2. Nafs (ànima humana) Emocions internes incontrolables.

Element adquirit

3. ‘Aql (raó/racionalitat)

Concepcions de masculinitat i feminitat

Home i la dona tenen naturaleses diferents. Naf (emocions) estan més presents en les dones i ‘aql (raó) predominantment en els homes. Pels dos sexes hi ha parts del cos que generen molta vergonya; sobretot la zona entre el melic i els genolls. (‘âwra) El cas del vel en les dones també és un factor diferencial entre gèneres.

Impuresa i neteja ritual

Impur és el que està fora del seu lloc normal. Najâsa: impuresa externa a la persona; substàncies animals, alcohol... Substàncies generades pel propi cos:

• Impuresa major: esperma i la sang de la menstruació.
• Impuresa menor: excreció del cos.

Rituals de purificació

• Purificació menor: amb aigua o sorra o amb una pedra. Purificació de mans, avantbraç, peus, cap i orificis del cap.
• Purificació major: més temps. Ha de seguir l’acte sexual. El hammam.

Origen de la persona

Fases embrionàries segons l’Alcorà.

Rituals de pas

• Naixement: saba’a (set, setmana): festa per donar el nom a l’infant. ‘aqiqa: primer tallat de cabell.
• Sexualitat: tahara (purificació): circumcisió masculina/ festa pública. ghusla (primera menstruació): ocultació o festa per dones.
• Matrimoni: nikah (contracte matrimonial) ‘urs (festa)
• Mort: ghust, gran purificació del cadàver abans de l’enterrament.

3 fases

1. Separació de l’estat anterior
2. Transició, fase liminar. (és la fase més perillosa degut a la seva indefinició)
3. Incorporació del nou estat.