Parc Agrari i alimentació local: sostenibilitat i proximitat

Per què cal el Parc Agrari?

Per què cal el Parc Agrari?

• El territori ha patit una pèrdua important de sòl agrícola en les darreres dècades.
• Moltes terres s’han abandonat i s’han convertit en zones forestals o urbanitzades.
• El sòl agrari és un recurs limitat i estratègic que cal protegir.
• El parc agrari permet ordenar i gestionar l’espai agrícola de manera planificada.
• Garanteix la producció d’aliments de proximitat i reforça el sector primari.
• Contribueix a la sostenibilitat ambiental, econòmica i social del territori.

Distribució de la població per sectors econòmics

Distribució de la població per sectors econòmics

L’economia de la Conca d’Òdena està clarament terciaritzada. El sector serveis concentra la major part dels llocs de treball. El sector industrial i la construcció tenen un pes rellevant. El sector primari representa un percentatge molt petit d’ocupació. Tot i això, l’activitat agrària ocupa una part important del territori.

Activitat agrària

Activitat agrària

• S’ha produït una pèrdua significativa de superfície agrícola al llarg del temps.
• Part de les terres s’han convertit en bosc o en sòl urbanitzat.
• Hi ha hagut influència dels plans urbanístics en la transformació del sòl.
• En períodes recents s’observa una certa estabilització de la superfície agrària útil.
• Predominen les explotacions de secà.
• El sector afronta problemes com l’envelliment de la pagesia i la baixa rendibilitat.
• L’activitat agrària és clau per mantenir el paisatge i els serveis ecosistèmics.

Tipus de cultius

Tipus de cultius

Predomini de conreus mediterranis de secà. El cereal és el principal cultiu. També hi ha presència d’olivera i vinya. Són cultius adaptats al clima sec de la zona.

Tipus de ramaderia

Tipus de ramaderia

Hi ha explotacions de ramaderia porcina. També hi ha ramaderia bovina i ovina. L’aviram és un altre tipus present al territori. La ramaderia complementa l’agricultura i forma part de la cadena agroalimentària local.

Comerç de proximitat

Comerç de proximitat és el sistema de venda de productes que han estat produïts a poca distància del lloc on es consumeixen. Té com a objectiu reduir els intermediaris i acostar el productor al consumidor, fomentant així l’economia local i el desenvolupament del sector primari del territori.

Aquest model contribueix a reduir l’impacte ambiental, ja que disminueix el transport i les emissions associades. El comerç de proximitat s’identifica mitjançant etiquetes com «Producte de proximitat» o «Km 0», així com amb segells oficials que garanteixen l’origen local del producte. També poden aparèixer indicacions clares del lloc de producció o denominacions d’origen que certifiquen la procedència.

La producció ecològica

La producció ecològica és un sistema agrari i ramader que respecta el medi ambient i aposta per la sostenibilitat. Es basa en l’ús de tècniques naturals i evita l’ús de pesticides i fertilitzants químics de síntesi i d’organismes modificats genèticament. En el cas de la ramaderia, també garanteix el benestar animal i unes condicions de vida adequades.

Entre els seus avantatges destaca la reducció de l’impacte ambiental, la conservació del sòl i de la biodiversitat, així com l’obtenció de productes sense residus químics. A més, aquests productes solen tenir un valor afegit al mercat. No obstant això, també presenta inconvenients, com una producció més lenta, rendiments més baixos i preus més elevats. A més, els productors han de complir requisits estrictes i sotmetre’s a controls de certificació oficial.

Per poder comercialitzar un producte com a ecològic, cal complir la normativa europea i disposar del segell ecològic corresponent, com el logotip europeu amb la fulla verda.

Els circuits de distribució d’aliments

Els circuits de distribució d’aliments poden ser llargs o curts segons el nombre d’intermediaris que intervenen entre el productor i el consumidor. En el circuit llarg, el producte passa per diversos intermediaris, com majoristes, distribuïdors i supermercats. Això implica que els aliments recorren grans distàncies i que el productor rep una part menor del preu final.

En canvi, en el circuit curt hi ha pocs o cap intermediari, ja que el productor ven directament al consumidor o a través de canals molt reduïts. Aquest sistema permet oferir productes més frescos, millora la traçabilitat i afavoreix un preu més just per al productor. A més, està estretament relacionat amb el comerç de proximitat i amb un model de consum més sostenible.

Marc Talavera i el projecte Eixarcolant

Marc Talavera és biòleg i un dels impulsors del projecte Eixarcolant, que treballa per recuperar varietats agrícoles tradicionals i fomentar un model d’alimentació més sostenible i just. El projecte connecta pagesos, consumidors i investigadors per donar valor a plantes oblidades i a la biodiversitat cultivada.

«Impossible és no fer res per transformar-ho tot»

Quan diu això, vol dir que, encara que no actuem directament, les nostres decisions quotidianes —com què comprem o mengem— ja tenen un impacte en el sistema alimentari. Sempre estem contribuint a mantenir-lo o a canviar-lo.

Comparacions i crítiques al sistema alimentari

Talavera compara la quinoa amb el blat blanc per mostrar com funciona el sistema alimentari global. La quinoa és molt nutritiva i tradicional d’altres països, però aquí és cara i està de moda com a aliment saludable. El blat blanc, en canvi, és molt consumit, refinat i menys nutritiu, però és barat i habitual a la nostra dieta. Això mostra que no sempre escollim aliments sostenibles o locals, sinó els que impulsa el mercat global. També critica que importem productes llunyans mentre deixem de cultivar els nostres, que podrien ser igual o més saludables.

Els cinc grans reptes

Els cinc grans reptes actuals són:

• Crisi climàtica.
• Pèrdua de biodiversitat.
• Esgotament de recursos naturals.
• Desigualtat social.
• Despoblament rural.

Tot està relacionat amb el que mengem, perquè el sistema alimentari actual provoca emissions de gasos d’efecte hivernacle, afavoreix monocultius i redueix la diversitat de plantes. A més, depenem d’una agricultura intensiva que consumeix molta aigua i energia. Els pagesos cobren poc, mentre que el consumidor paga preus que no reflecteixen el cost real ambiental. Canviar la manera de produir i consumir és clau per afrontar aquests problemes.

Situació d'Igualada

Igualada, a Barcelona, està lluny del món rural i de la producció dels aliments. Això provoca que no sapiguem d’on ve el que mengem i genera problemes com el despoblament rural. No és que faltin pagesos, sinó que no poden viure bé de la seva feina; per exemple, la llet es ven al mateix preu que fa 40 anys, però els costos han pujat.

Quan Talavera diu que no sabem «llegir el paisatge», vol dir que no entenem què es cultiva ni com es gestiona, i això provoca desconnexió i un consum poc responsable.

La biodiversitat

La biodiversitat és molt important per produir aliments, perquè aporta varietat genètica, resistència a plagues i adaptació al canvi climàtic. Si només cultivem poques espècies, els cultius són més vulnerables. Recuperar varietats tradicionals fa els cultius més forts i millora la qualitat i diversitat de la dieta.

El decreixement

El decreixement proposa reduir la producció i el consum per viure dins dels límits del planeta. No vol dir empobrir-se, sinó replantejar una economia que només vol créixer constantment. En alimentació, significa produir i consumir menys però millor, prioritzant productes propers i sostenibles. També vol que les relacions entre productors i consumidors siguin més justes, buscant un equilibri entre benestar i respecte pel medi ambient.