Paraules llanes

Els testimonis dels antics, que no es varen interessar gaire per les característiques i el destí d’aquestes llengües, són molt imprecisos, i, com que la major part eren llengües gens o poc escrites, ens falten fonts directes.
L’existència de variacions nacionals o regionals del llatí és una qüestió molt debatuda, és a dir, si les llengües ROMàniques han derivat d’un llatí vulgar unitari o d’un llatí vulgar ja diversificat. Els estudiosos mantenen postures enfrontades:
d’una part, els representants de les tesis variacionistes es mostren partidaris de l’existència d’un llatí Gal, un llatí africà, un llatí hispànic... Mentre que, d’altra part, els unitaristes afirmen que el llatí vulgar es mantingué com a llengua parlada pràcticament unitària a la ROMània occidental fins al final del segle VIII , moment en què deixà d’existir. De tota manera, hi ha fenòmens prou evidents pel que fa a una certa diferenciació local
: quant al lèxic, és inqüestionable que les llengües i els dialectes hispànics, a excepció del català, corren per una llatinitat diferent de la de la Gàl·lia (comedere/manducaré).
Dictaminar el grau de diferenciació necessari perquè es pugui parlar de diferents llatins o llatinitats és un problema més gran. La diferenciació de cada un dels espais lingüístics ROMànics a partir del territori compacte del llatí és el resultat d’un procés que dura segles. Per saber com es va dur a terme o quines etapes va seguir, la tradició proporciona pocs documents. Els investigadors han intentat esbrinar-ho a partir d’estudis del lèxic i de les evolucions fonètiques i morfològiques.

2.2. Causes de la fragmentació de la llengua llatina.
A continuació ens ocuparem de les causes que varen provocar aquesta diferenciació i la fragmentació de la llengua llatina en les diverses llengües que coneixem com a ROMàniques.

2.2.1. Varietat de substrats. Per començar, hem de dir que el substrat són aquelles llengües a les quals es va anar superposant el llatí durant la seva expansió històrica. Aquestes llengües varen exercir una influència considerable sobre el llatí. És natural que totes les poblacions sotmeses, abans de perdre la seva llengua a favor del llatí, travessassin períodes més o menys llargs de bilingüisme. Algunes de les llengües preromanes varen tenir una considerable vitalitat en el territori romanitzat durant molt de temps. Deixant de banda les paraules que, testimoniades en el lèxic llatí, es poden considerar llatines, encara que fossin preses dels pobles sotmesos, i la toponímia, que a totes les regions conserva elements de les llengües anteriors, a les llengües ROMàniques apareixen algunes tendències fonètiques i força elements lèxics que sens dubte s’han d’atribuir al substrat preromà. És en aquest sentit que hem de parlar de la Teoria de la latència
. De vegades, ens trobam que determinats fenòmens apareixen en les llengües ROMàniques alguns segles després que la llengua del substrat hagi desaparegut. La pregunta que es plantejava davant un fet com aquest era com un tret lingüístic atribuïble a una llengua que havia desaparegut feia molt de temps es manifestava a una llengua ROMànica. La resposta és que el substrat és un factor lingüístic latent, actiu, encara que no es manifesti en els textos. És a dir, quan arriba la llengua llatina a una comunitat, aquesta la va adoptant, i hi deixa els seus trets lingüístics. Quan un parlant volia parlar «bé», un bon llatí, s’esforçava per pronunciar i escriure segons la norma llatina, i la pronúncia autòctona quedava com un provincianisme propi de les classes inferiors o de les que no coneixien bé la norma clàssica. Però, quan el poder i el prestigi de Roma va començar a decaure, aquests provincianismes es varen difondre lliurement i començaren a aparèixer en els textos escrits, mentre que, fins en aquell moment, havien existit, però estaven restringits a la parla, perquè a l’hora d’escriure es coneixia la norma gramatical. I precisament perquè sempre havien existit a la parla, han passat al ROMànic actual. Vegem tot seguit els substrats més importants en els diferents territoris de parla llatina.