Paraules llanes

TEXTOS Periodístics

Tenen de finalitat esxposar un punt de vista, analisi o criticar algun tema o fet. Son textos argumentatius ARTICLE D Opinió: expresa les seues reflexions sobre temes d actulitat o interes general. Structura: introducció (presenta tema, tesi q es defensa) desenvolupament (aportar arguments q demostren la tesi sostinguda) conclusió (síntesi del que s ha argumentat, on es posa de manifest que la tesi s ha demostrat. Nom, professió.LA COLUMNA es modalitat mes breu. Presnta forma d diari. Molta varietat de temes. Recursos lingüístics -> lexic valoratiu (pnt de vista) us de primera persona, interrogacions retoriques, apelacions al receptor per a buscarne complicitat, recursos retorics diversos q denoten un punt de vista subjectiu, presencia de conectors diversos.

REGISTRES Lingüístics

COLOQUIAL - temes propis d la vida quotidiana. Poca especialitxacio. Lenguatge coporal, onomatopeies, eufemismes, refranys, frases fetes, metafores.... Lenguatge polisemic. Sintaxi simple. Propi de conversa familiar, amics.... Científic objetivitat, nivel de formalitat alt, gran elaboració. Lexic precís. Inclou termes escialitzats. S usa en articles de revistes en ciencia, tecnologia, medicina... LITERARI es caracteriza per la subjectivitat i per la intenció estetica. Intenta crear emoció i plaer. Lenguatjge elaborat. Recursos fonetics, estructurals...---L ESTANDARD---- varietat neutra. Servix de model de referencia. Es conegut per tots els parlants. Se ensenya en escoles.

Préstecs Y NEOLOGISMES

NEOLOGISMES son paraules q es creen per a designar objectes o concepts nous. S fomen: radicals grecs i llatins, composició y derivació a partir de paraules existens en la llengua propia (disquet...), sigles, incorporació de paraules d altres llengües. Préstecs mecanisme d enriqueiximent de les llengües. Procedents d altre llengües. Arab, frances, italiá, castellá.. Y ara ingles, en tecnologia sobre tot i en cultura (hip hop, clip...)... Hi ha préstecs q se han adaptat a la nostra fonetica y ortografía.

Joan FUSTER: L ASSAIG

l assaig es el genere literari en que es debaten i exposen lliurement idees.La temática i estil de l assaig son diversos: religiosos, artístiques, filosofiques... La Guerra Civil va tindre conseqüències amb el assaig. Postguerra. Despues, censura. En los 60, a caursa d una opertura ideologica del regim franqusta, es publiquen estudis q tenen com a tema la valoració i interpretació d la realitat

Joan FUSTER

Sueca 1922-1992. La seua obra es centra en l assaig. Escriu suggeriments i intuicions d una manera agil, molta informació i forta erudició academista. En 1962 publica tres obres importants:

Nosaltres els valencians, el país valenciano i qüestió de noms

traten sobre temes relacionats amb la nostra terra van desde la reflexió teorica fins als textos divulgatius, i pretenen que la societad valen. Prenga conciencia d la seua identitat. Destaquen les seues obres on analitza la nosta historia literaria. Relflexiona també al voltant de materies ideologiques, morals, polítiques, culturals, de la vida quotidiana... Sempre trobem un proposit d examen, critica, analisi de les formes de pensament. Conrea quasi totes les formes assagístiques: dicionari filosofic, assaig llarg, article de diari, aforisme i dietari intim. El seu estil es caracteiza per un predomini de la claredat i precisió. Eliminant retorica i ampul-lositat, per to parlat i la desimboltura, jocs de paraules, metafores combinades amb expresions populars...