Paraules amb el diftong guo

ACCENTUACIÓ

Mots agutsà S’accentuen si acaben en vocal, vocal+s, -en, -in.s’accentuen Si acaben en diftong decreixent.
“teniu”.
Mots plansà S’accentuen si no acaben en vocal, vocal+s, -en, -in. S’accentuen Si acaben en diftong decreixent. “anàveu”
Esdrúixolsà S’accentuen tots.
LA DIERESIÉs un Signe gràfic(¨) que es posa damunt la i, i la u, per indicar que s’han de Pronunciar.
o) Per indicar que la “i” i la “u” No formen diftong amb la vocal anterior. “Heróïna”, “peüc”, “fluïdesa”, “raïm”. 
o) Per indicar que una “i” entre Vocals no forma diftong amb la vocal següent. “agraïa”, “çoïen”, “produïes”. 
o) Per indicar que la “u” dels grups “gu” i “qu” davant de les vocals “e” i “u” es pronuncia. “aqüeducte, “aigües”, “pingüí”Una Llengua minoritària és aquella que Tot i tenir un nombre reduït de parlants, s’utilitza en qualsevol àmbit de la Societat (danès, suec..) i una llengua minoritzada és la que al marge del nombre de parlants, es troba en una situació desfavorida Per la interposició d’una altra llengua (sard, bretó)

SINTAGMES

Un Sintagma és un conjunt de paraules amb un element que fa de nucli.  (SN, SAdj, SAdv, SV, SPrep.) El nucli del SN Es un nom o un pronom que pot anar acompanyat d’altres paraules que precisen el Significat; com ara: 
DETERMINANTSà Es classifiquen segons el significat en: articles Demostratius, possessius, quantitatius, numerals, indefinits, interrogatius i Exclamatius. 
COMPLEMENTS DEL NOMà Afegeixen informació i pot estar format per un Adjectiu, “doctor excel·lent”, un SPrep “de Vilassar”, una oració equivalent a un adjectiu “El doctor que vingué ahir” i una

aposició (que és un SN col·locat a continuació del substantiu o desprès d’una coma, i Que designa el mateix que ell. “El doctor Frankenstein”.  Quan Un SPrep depèn d’un adjectiu o d’un adverbi, parlem de complement de l’adjectiu o De l’adverbi. 
“Està Content de tu”(Complement de l’adjectiu Content) Quan un sintagma  complementa el verb, Aquest sintagma exerceix la funció de Complement del verb.
“Érem lluny de la veritat”(Complement de L’adverbi lluny). “Vull la roba endreçada”  (Complement del verb vull).

DIFTONGS

Un Diftong és una síl·laba formada per dues vocals que es pronuncien juntes. Hi ha 2 tipus: 
Creixentsà gúa, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quoDecreixentsà ai, au, ei, iu, oi, ou, ui, uu. “*uai, üeu, ieu, Ueu.”(Triftongs)
-> uníó de 3 Vocals en una mateixa síl·laba. La vocal central és la oberta. Un hiat és la uníó de dues vocals que no Pertanyen a la mateixa síl·laba.
Morfemes derivatiusà Prefixos, sufixos i infixos.
Morfemes gramaticalsà Gènere, nombre i terminació. 

Sociolingüisme

: Disciplina que s’ocupa de la interrelació entre els Fenòmens lingüístics i la societat.

Bilingüismes

 Bilingüisme:
Ús alternat de dues o Més llengües. 

Bilingüisme individual

Ús alternat De dues o més llengües quan una persona és capaç d’utilitzar-es en les mateixes Condicions. 

Bilingüisme social

Ús alternat de Dues o més llengües quan en un mateix estat o ciutat s’usen les dues (la pròpia I la forastera). 

Bilingüisme territorial

Ús alternat De dues o més llengües on l’espai geogràfic queda dividit en dues o més zones Delimitades segons els idiomes. 

Diglòssia

Utilització de dues Llengües per a funcions diferents. (llengua Aà usos formals, llengua Bà àmbit familiar). 

PERIFASIS VERBALS

Són un Grup de dues o més formes verbals que expressen una sola idea. El primer verb Està conjugat i l’altre en infinitiu, gerundi o participi, i és el que aporta El significat. Les perífrasis formades en infinitiu fan referència al futur amb Un valor progressiu, les del gerundi tenen un valor reiteratiu i es refereixen Al present, i les del participi fan referència al passat.