Paraules amb dièresi

O. Simple

Té un verb conjugat, va sense enllaços.

O. Composta

Té dos verbs conjugats, tene enllaços o signes de puntuació.

O. Yuxtaposade

Tene un relació de significat entre elles, estan separades per algun signe de puntuació.

O. Composta coordinades

Estan relacionades per mitjà de nexes o connectors gramaticals (conjuncions). 

Tipus

-coord. Copulatives: indiquen la suma de les accions de les oracions. (i, ni)

-coord. Disjuntive: presenta una tria entre dues accions. (o, o bé, si no)

-coord. Distributives: presenten dues accions que es fan alternativament. Hi ha nexe en totes dues oracions, repetit o no: ara...Ara..., no solament...Sinó(també)...

-coord. Adversaties: presenten dues accions que es contraposen. (però, sinó, tanmateix, així i tot, en canvi.

-coord. Explicatives: ( és a dir)

O. Subordinada:

la que depèn d'una altra oració, principal, i en forma part com un element més.

-Subordinades substantives:

és la que equival a un sintagme nominal.

Les formes de relatiu: qui, el qui, la qui, els qui, les qui, el que, això que, allò que, la que, els que i les que.

funciosn: subjecte, CD, CI, CRV, Atr, CN.

-Subordinades adjectives:

equivalent a un adjectiu i s'uneix a l'oració principal amb un pronom relatiu. (sub. Adj. Fan de CN) 

Pronom relatiu: més habitual que     altres:

--"qui" (referit a persones i  precedit de preposicions (de)

--"què" (referit a coses i precedit de preposició (en)

--el qual, la qual, els quals, les quals (relatiu compost, referit persones i coses, pot anar amb preposició o no

--"on" (quan relatiu indica lloc

Tipus de O. Subordinades adjectives

Especificatives:

les que determinen un antecedent: aporten informació necessària per entendre bé el missatge.

Explicatives:

afegeixen una informació a l'oració principal. No són necessàries per entendre el missatge.

Poden anar introduides per les formes: el que, la qual, els quals, les quals.

DIFTONGS

DECREIXENTS:

1. Un diftong és decreixent quan combinen una vocal forta (a, e, o) amb una vocal feble (i, u), o bé dues febles en la mateixa síl·laba.

Aquesta combinació només es trencarà (HIAT), és a dir, anirà en síl·labes separades, quan la feble (i, u) sigui TÒNICA, aleshores s'haurà d'assenyalar amb un accent o una dièresi.

CREIXENTS:

2. Un diftong és creixent quan combinen una vocal feble (i, u ) i una vocal forta (a, e, o) en

la mateixa síl·laba, (FEBLE+FORTA)

Però només en 3 casos

a) a començament de mot.
b) quan tenim els grups gu, qu (sempre que la u es pronunciï) seguits d'una altra vocal (ja sigui feble o forta).
c) quan tenim una i o una u ÀTONES entre vocals.
Aquesta combinació (i només en aquests 3 casos), només es trencarà (HIAT) quan la feble
(i, u) sigui TÒNICA, aleshores s'haurà d'assenyalar amb un accent o una dièresi per assenyalar el trencament.
LA DIÈRESI  escrivim damunt la "i" o la "u"

1. Indicar que cal pronunciar la u grups gue, gui, que, qui

-Formes de verbs de la 3a conjugació, l'infinitiu dels qual acaba en vocal+ir:

seduïm, seduïssis, seduïssin, seduït/ïda

-formes que contenen la combinació vocal+i (tònica)+vocal també poten dièresi a la i.

seduïa, seduïes, seduïa, seduïen

-Foremes del singular i de la 3a persona del plural del Present Subjuntiu dels verbs l'infinitiu del quals acaba en vocal+ar

canviar = canviï, canviïs, canviïn

-Quan es un mot la combinació vocal+i o vocal+u no forma diftong, tampoc no en fa en cap paraula de la mateixa família, i cal macar-ho amb dièresi, encara que la combinació estifui en posició àtona.

A-gra-ir => a-gra-ï-ment        ve-í => ve-ï-nat

NO ESCRIURE DIÈRESI

-quan i/u, dur accent segons les regles d'accentuació:   (veí, aguda acabada en vocal)

-infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal+ir (beneir, produir, seduir):

-mots prefix: anti-, ço-, contra- i re-.

-mots sufixos -isme i -ista.

Recursos expressius del llenguatge literari

Figures retòriques:

per a la creació literària la llengua parlada és modificada mitjançant uns procediments per produir un efecte estètic en el receptor.

Tipus de figures retòriques:

-Acròstic:
figura en què les lletres que ocupen determinats llocs formen un mot.

-Al·legoria: figura semàntica que constitueix a expressar un significat diferent del que es desprèn literalment d'un text. Metàfora continua.

-Al·literació: figura fonètica que consisteix a repetir un so o uns sons semblants en un vers o en una estrofa.

-Anàfora: figura sintàctica que constitueix a repetir una paraula o més al començament de versos, estrofes o paràgrafs successius.

-Antítesi: figura que consisteix a col·locar pròximes dues paraules o dues frases amb un sentit oposat.

-Apòstrofe: figura que consisteix a adreçar la paraula a una persona o cosa personificada amb to emocionat.

-Asíndeton: figura sintàctica que consisteix a no utilitzar conjuncions.

-Comparació: figura semàntica que estableix una relació entre dos termes a partir d'alguna semblança que tenen en comú.

-El·lipsi: figura sintàctica que consisteix a eliminar diversos elements d'una frase.

-Enumeració: figura sintáctica que consisteix en una enumeració d'elements.

-Eufemisme: figura semàntica que consisteix a utilitzar un mot o una expressió en lloc d'un altre mot o d'una altra expressió malsonants o que poden molestar algú.

-Gradació: figura semàntica que designa una succesió de mots o d'oracions en què cada mot o cada oració amplia el significat de l'anterior.

-Hipèrbaton: figura sintàctica que altera l'ordre neutre dels elements de la frase.

-Hipèrbole: figura semàntica que consisteix a exagerar un concepte fins als límits de la versemblança.

-Interrogació retòrica: figura semàntica, consisteix en una pregunta per a la qual no s'espera resposta perquè ja hi va implícita o no es pot contestar.

-Ironia: figura semàntica què es vol expressar just el contrari d'allò que es diu.

-metàfora: fig. Semàntica, consisteix a designar un objecte er mitjà d'un altre que hi té una relació de semblança.

-Paradoxa: figura semàntica que consisteix a firmar una cosa aparentment absurda perquè va contra la lògica.

-Personificació: fig. Semàntica, consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers inanimats.

-Polisíndeton: fig. Semàntica, consisteix a repetir reiteradament una mateixa conjunció per unir les diverses frases dels discurs.

-Sinestèsia: és una metáfora en què hi ha una assiciació d'elements que provenen d'àmbits sensorials diversos.