Paraules que acaben en mp

L ' accent gràfic és el signe ortogràfic que se sitúa sobre alguna voz por a indicar-nos la síl·laba tònica. Pot seragut o tancat ('), que es col·loca sobre les vocales i ( mol í
 ), u ( ú nic), e tancada ( esgl é sia) i o tancada ( c órrer), i greu o obert ( `), ββque es posa sobre la a ( dem à
 ), la e oberta ( èpica) i la o oberta ( història).

01.1 E oberta / e tancada i o oberta / o tancada

La millor manera de saber si les e i les o són obertes o tancades és la pronúncia correcta, però no semper coneixem com es pronuncien les paraules. A continuació, observem algunes regles bàsiques que ens poden ajudar:

Fem servir l'accent diacrític en les paraules homònimes (s'escriuen igual però tenen significa diferents) per a evitar-ne la confusió:déu, adéu; pèl, repèl.

Recorda

Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en vocal , en vocal + s , en - en i en - in.

Les paraules planes s'accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors.

Les paraules esdrúixoles s'accentuen semper.

• La mayor parte de les paraules agudes tenen acento tancat: veuré, anglés, expressió, sabó . Però unes quantes, que usem habitualment, el tenen obert: perquè, allò, això, açò, però, arròs, rebò, conclòs, inclòs, espòs .
• La mayor parte de les planes i esdrúixoles tenen acento obert ( gobernar, matèria, recte, carxofa, quilòmetre, roja ), encara que trobem algunas excepciones: església, séquia, préssec, coix, fórmula, pólvora .
• Tant la e com la o obertes es mantenen en els femenins, en els plurals i en els derivats, semper que la síl·laba continue sent tònica: aeri, aèria, aeris, aèries . Però és tancada quan es desplaça la síl·laba tònica: por (oberta)
  , poregós, poregosa ( tancades ).

01.2 Accentuació dels mots compostos

Les paraules compostes, que es poden crear de maneres diferents, s'accentuen com en los casos següents.

Els adverbis acabats en 
-ment conservan l'accent gràfic de la paraula primitiva: ràpidament du accent perquè ràpid és plana i s'accentua; en canvi, de veloç , fem veloçment .

En els compostos construïts amb formes prefixades acabades amb o ( i de vegades amb i ) només porta accent el segon element, si cal: fisicoquímic, anglosaxó, audiovisual.

Els compostos amb guionet conserva l'accent dels componentes: despús-demà, pèl-roig, no-agressió.

01.3 Accentuació de les abreviatures

Les abreviatures són una forma d'abreviació que serveixen per a representar una expressió simplificadament:carrer - c., C /; senyor - sr.

Algunes vegades, les abreviatures es fan a partir de paraules accentuades i, per tant, també s'han d'accentuar 

:

 anònim - anòn .; càrrega - càrr .; huité - 8é.

ACTIVITATS

1
Posa l'accent a les paraules que ho necessiten.

2
Posa l'accent o la dièresi a les paraules següents, si cal.

3
Posa l'accent als mots compostos que ho necessiten.

4
Completa la graella següent amb les formes verbales corresponents.

5
Completa les oracions amb la paraula corresponent de cada parella de mots.

1. M'ha dit que no ..... Perquè li ha entrat una pedra a la .....
2. ..... Pare semper ha volgut fer la volta al ....., si un dia la fa, aniré amb ell.
3. Si ..... Jo el responsable, l'haguera fet ..... Per maleducat.
4. Deixa'm, que tinc molta ..... I ja no ..... Hores.
5. No ..... Qui ha sigut, però si ..... Sap què ha passat, tindrem problemes.
6. Cada vegada que em veu aquella ..... Em ..... Records per a tu.
7. Va entropessar mentre fugia de l '..... I es va trencar un ..... De la cama.

6
Posa l'accent a les paraules que ho necessiten. A continuació, ajuda't d'un diccionari i escriu les abreviatures de tots els mots.

7
Posa els acentos i les dièresis que falten en aquest text.

Després d'un instant d'esverament general, un treballador mes seré que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sinó una peça escultorica. L'aspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l'únic ull encastat al mig del front d'aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per l'enderroc, van ser la causa que la invenció estrambotica quedes abandonada entre les ruines.

Jesús MONCADA

L ' accent gràfic és el signe ortogràfic que se sitúa sobre alguna voz por a indicar-nos la síl·laba tònica. Pot seragut o tancat ('), que es col·loca sobre les vocales i ( mol í
 ), u ( ú nic), e tancada ( esgl é sia) i o tancada ( c órrer), i greu o obert ( `), que es posa sobre la a ( dem à
 ), la e oberta ( èpica) i la o oberta ( història).

01.1 E oberta / e tancada i o oberta / o tancada

La millor manera de saber si les e i les o són obertes o tancades és la pronúncia correcta, però no semper coneixem com es pronuncien les paraules. A continuació, observem algunes regles bàsiques que ens poden ajudar:

Fem servir l'accent diacrític en les paraules homònimes (s'escriuen igual però tenen significa diferents) per a evitar-ne la confusió:déu, adéu; pèl, repèl.

Recorda

Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en vocal , en vocal + s , en - en i en - in.

Les paraules planes s'accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors.

Les paraules esdrúixoles s'accentuen semper.

• La mayor parte de les paraules agudes tenen acento tancat: veuré, anglés, expressió, sabó . Però unes quantes, que usem habitualment, el tenen obert: perquè, allò, això, açò, però, arròs, rebò, conclòs, inclòs, espòs .
• La mayor parte de les planes i esdrúixoles tenen acento obert ( gobernar, matèria, recte, carxofa, quilòmetre, roja ), encara que trobem algunas excepciones: església, séquia, préssec, coix, fórmula, pólvora .
• Tant la e com la o obertes es mantenen en els femenins, en els plurals i en els derivats, semper que la síl·laba continue sent tònica: aeri, aèria, aeris, aèries . Però és tancada quan es desplaça la síl·laba tònica: por (oberta), poregós, poregosa ( tancades ).

01.2 Accentuació dels mots compostos

Les paraules compostes, que es poden crear de maneres diferents, s'accentuen com en los casos següents.

Els adverbis acabats en 
-ment conservan l'accent gràfic de la paraula primitiva: ràpidament du accent perquè ràpid és plana i s'accentua; en canvi, de veloç , fem veloçment .

En els compostos construïts amb formes prefixades acabades amb o ( i de vegades amb i ) només porta accent el segon element, si cal: fisicoquímic, anglosaxó, audiovisual.

Els compostos amb guionet conserva l'accent dels componentes: despús-demà, pèl-roig, no-agressió.

01.3 Accentuació de les abreviatures

Les abreviatures són una forma d'abreviació que serveixen per a representar una expressió simplificadament:carrer - c., C /; senyor - sr.

Algunes vegades, les abreviatures es fan a partir de paraules accentuades i, per tant, també s'han d'accentuar 

:

 anònim - anòn .; càrrega - càrr .; huité - 8é.

ACTIVITATS

1
Posa l'accent a les paraules que ho necessiten.

2
Posa l'accent o la dièresi a les paraules següents, si cal.

3
Posa l'accent als mots compostos que ho necessiten.

4
Completa la graella següent amb les formes verbales corresponents.

5
Completa les oracions amb la paraula corresponent de cada parella de mots.

1. M'ha dit que no ..... Perquè li ha entrat una pedra a la .....
2. ..... Pare semper ha volgut fer la volta al ....., si un dia la fa, aniré amb ell.
3. Si ..... Jo el responsable, l'haguera fet ..... Per maleducat.
4. Deixa'm, que tinc molta ..... I ja no ..... Hores.
5. No ..... Qui ha sigut, però si ..... Sap què ha passat, tindrem problemes.
6. Cada vegada que em veu aquella ..... Em ..... Records per a tu.
7. Va entropessar mentre fugia de l '..... I es va trencar un ..... De la cama.

6
Posa l'accent a les paraules que ho necessiten. A continuació, ajuda't d'un diccionari i escriu les abreviatures de tots els mots.

7
Posa els acentos i les dièresis que falten en aquest text.

Després d'un instant d'esverament general, un treballador mes seré que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sinó una peça escultorica. L'aspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l'únic ull encastat al mig del front d'aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per l'enderroc, van ser la causa que la invenció estrambotica quedes abandonada entre les ruines.

Jesús MONCADA

L ' accent gràfic és el signe ortogràfic que se sitúa sobre alguna voz por a indicar-nos la síl·laba tònica. Pot seragut o tancat ('), que es col·loca sobre les vocales i ( mol í
 ), u ( ú nic), e tancada ( esgl é sia) i o tancada ( c órrer), i greu o obert ( `), que es posa sobre la a ( dem à
 ), la e oberta ( èpica) i la o oberta ( història).

01.1 E oberta / e tancada i o oberta / o tancada

La millor manera de saber si les e i les o són obertes o tancades és la pronúncia correcta, però no semper coneixem com es pronuncien les paraules. A continuació, observem algunes regles bàsiques que ens poden ajudar:

Fem servir l'accent diacrític en les paraules homònimes (s'escriuen igual però tenen significa diferents) per a evitar-ne la confusió:déu, adéu; pèl, repèl.

Recorda

Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en vocal , en vocal + s , en - en i en - in.

Les paraules planes s'accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors.

Les paraules esdrúixoles s'accentuen semper.

• La mayor parte de les paraules agudes tenen acento tancat: veuré, anglés, expressió, sabó . Però unes quantes, que usem habitualment, el tenen obert: perquè, allò, això, açò, però, arròs, rebò, conclòs, inclòs, espòs .
• La mayor parte de les planes i esdrúixoles tenen acento obert ( gobernar, matèria, recte, carxofa, quilòmetre, roja ), encara que trobem algunas excepciones: església, séquia, préssec, coix, fórmula, pólvora .
• Tant la e com la o obertes es mantenen en els femenins, en els plurals i en els derivats, semper que la síl·laba continue sent tònica: aeri, aèria, aeris, aèries . Però és tancada quan es desplaça la síl·laba tònica: por (oberta), poregós, poregosa ( tancades ).

01.2 Accentuació dels mots compostos

Les paraules compostes, que es poden crear de maneres diferents, s'accentuen com en los casos següents.

Els adverbis acabats en 
-ment conservan l'accent gràfic de la paraula primitiva: ràpidament du accent perquè ràpid és plana i s'accentua; en canvi, de veloç , fem veloçment .

En els compostos construïts amb formes prefixades acabades amb o ( i de vegades amb i ) només porta accent el segon element, si cal: fisicoquímic, anglosaxó, audiovisual.

Els compostos amb guionet conserva l'accent dels componentes: despús-demà, pèl-roig, no-agressió.

01.3 Accentuació de les abreviatures

Les abreviatures són una forma d'abreviació que serveixen per a representar una expressió simplificadament:carrer - c., C /; senyor - sr.

Algunes vegades, les abreviatures es fan a partir de paraules accentuades i, per tant, també s'han d'accentuar 

:

 anònim - anòn .; càrrega - càrr .; huité - 8é.

ACTIVITATS

1
Posa l'accent a les paraules que ho necessiten.

2
Posa l'accent o la dièresi a les paraules següents, si cal.

3
Posa l'accent als mots compostos que ho necessiten.

4
Completa la graella següent amb les formes verbales corresponents.

5
Completa les oracions amb la paraula corresponent de cada parella de mots.

1. M'ha dit que no ..... Perquè li ha entrat una pedra a la .....
2. ..... Pare semper ha volgut fer la volta al ....., si un dia la fa, aniré amb ell.
3. Si ..... Jo el responsable, l'haguera fet ..... Per maleducat.
4. Deixa'm, que tinc molta ..... I ja no ..... Hores.
5. No ..... Qui ha sigut, però si ..... Sap què ha passat, tindrem problemes.
6. Cada vegada que em veu aquella ..... Em ..... Records per a tu.
7. Va entropessar mentre fugia de l '..... I es va trencar un ..... De la cama.

6
Posa l'accent a les paraules que ho necessiten. A continuació, ajuda't d'un diccionari i escriu les abreviatures de tots els mots.

7
Posa els acentos i les dièresis que falten en aquest text.

Després d'un instant d'esverament general, un treballador mes seré que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sinó una peça escultorica. L'aspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l'únic ull encastat al mig del front d'aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per l'enderroc, van ser la causa que la invenció estrambotica quedes abandonada entre les ruines.

Jesús MONCADA

L ' accent gràfic és el signe ortogràfic que se sitúa sobre alguna voz por a indicar-nos la síl·laba tònica. Pot seragut o tancat ('), que es col·loca sobre les vocales i ( mol í
 ), u ( ú nic), e tancada ( esgl é sia) i o tancada ( c órrer), i greu o obert ( `), que es posa sobre la a ( dem à
 ), la e oberta ( èpica) i la o oberta ( història).

01.1 E oberta / e tancada i o oberta / o tancada

La millor manera de saber si les e i les o són obertes o tancades és la pronúncia correcta, però no semper coneixem com es pronuncien les paraules. A continuació, observem algunes regles bàsiques que ens poden ajudar:

Fem servir l'accent diacrític en les paraules homònimes (s'escriuen igual però tenen significa diferents) per a evitar-ne la confusió:déu, adéu; pèl, repèl.

Recorda

Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en vocal , en vocal + s , en - en i en - in.

Les paraules planes s'accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors.

Les paraules esdrúixoles s'accentuen semper.

• La mayor parte de les paraules agudes tenen acento tancat: veuré, anglés, expressió, sabó . Però unes quantes, que usem habitualment, el tenen obert: perquè, allò, això, açò, però, arròs, rebò, conclòs, inclòs, espòs .
• La mayor parte de les planes i esdrúixoles tenen acento obert ( gobernar, matèria, recte, carxofa, quilòmetre, roja ), encara que trobem algunas excepciones: església, séquia, préssec, coix, fórmula, pólvora .
• Tant la e com la o obertes es mantenen en els femenins, en els plurals i en els derivats, semper que la síl·laba continue sent tònica: aeri, aèria, aeris, aèries . Però és tancada quan es desplaça la síl·laba tònica: por (oberta), poregós, poregosa ( tancades ).

01.2 Accentuació dels mots compostos

Les paraules compostes, que es poden crear de maneres diferents, s'accentuen com en los casos següents.

Els adverbis acabats en 
-ment conservan l'accent gràfic de la paraula primitiva: ràpidament du accent perquè ràpid és plana i s'accentua; en canvi, de veloç , fem veloçment .

En els compostos construïts amb formes prefixades acabades amb o ( i de vegades amb i ) només porta accent el segon element, si cal: fisicoquímic, anglosaxó, audiovisual.

Els compostos amb guionet conserva l'accent dels componentes: despús-demà, pèl-roig, no-agressió.

01.3 Accentuació de les abreviatures

Les abreviatures són una forma d'abreviació que serveixen per a representar una expressió simplificadament:carrer - c., C /; senyor - sr.

Algunes vegades, les abreviatures es fan a partir de paraules accentuades i, per tant, també s'han d'accentuar 

:

 anònim - anòn .; càrrega - càrr .; huité - 8é.

ACTIVITATS

1
Posa l'accent a les paraules que ho necessiten.

2
Posa l'accent o la dièresi a les paraules següents, si cal.

3
Posa l'accent als mots compostos que ho necessiten.

4
Completa la graella següent amb les formes verbales corresponents.

5
Completa les oracions amb la paraula corresponent de cada parella de mots.

1. M'ha dit que no ..... Perquè li ha entrat una pedra a la .....
2. ..... Pare semper ha volgut fer la volta al ....., si un dia la fa, aniré amb ell.
3. Si ..... Jo el responsable, l'haguera fet ..... Per maleducat.
4. Deixa'm, que tinc molta ..... I ja no ..... Hores.
5. No ..... Qui ha sigut, però si ..... Sap què ha passat, tindrem problemes.
6. Cada vegada que em veu aquella ..... Em ..... Records per a tu.
7. Va entropessar mentre fugia de l '..... I es va trencar un ..... De la cama.

6
Posa l'accent a les paraules que ho necessiten. A continuació, ajuda't d'un diccionari i escriu les abreviatures de tots els mots.

7
Posa els acentos i les dièresis que falten en aquest text.

Després d'un instant d'esverament general, un treballador mes seré que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sinó una peça escultorica. L'aspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l'únic ull encastat al mig del front d'aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per l'enderroc, van ser la causa que la invenció estrambotica quedes abandonada entre les ruines.

Jesús MONCADA

L ' accent gràfic és el signe ortogràfic que se sitúa sobre alguna voz por a indicar-nos la síl·laba tònica. Pot seragut o tancat ('), que es col·loca sobre les vocales i ( mol í
 ), u ( ú nic), e tancada ( esgl é sia) i o tancada ( c órrer), i greu o obert ( `), que es posa sobre la a ( dem à
 ), la e oberta ( èpica) i la o oberta ( història).

01.1 E oberta / e tancada i o oberta / o tancada

La millor manera de saber si les e i les o són obertes o tancades és la pronúncia correcta, però no semper coneixem com es pronuncien les paraules. A continuació, observem algunes regles bàsiques que ens poden ajudar:

Fem servir l'accent diacrític en les paraules homònimes (s'escriuen igual però tenen significa diferents) per a evitar-ne la confusió:déu, adéu; pèl, repèl.

Recorda

Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en vocal , en vocal + s , en - en i en - in.

Les paraules planes s'accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors.

Les paraules esdrúixoles s'accentuen semper.

• La mayor parte de les paraules agudes tenen acento tancat: veuré, anglés, expressió, sabó . Però unes quantes, que usem habitualment, el tenen obert: perquè, allò, això, açò, però, arròs, rebò, conclòs, inclòs, espòs .
• La mayor parte de les planes i esdrúixoles tenen acento obert ( gobernar, matèria, recte, carxofa, quilòmetre, roja ), encara que trobem algunas excepciones: església, séquia, préssec, coix, fórmula, pólvora .
• Tant la e com la o obertes es mantenen en els femenins, en els plurals i en els derivats, semper que la síl·laba continue sent tònica: aeri, aèria, aeris, aèries . Però és tancada quan es desplaça la síl·laba tònica: por (oberta), poregós, poregosa ( tancades ).

01.2 Accentuació dels mots compostos

Les paraules compostes, que es poden crear de maneres diferents, s'accentuen com en los casos següents.

Els adverbis acabats en 
-ment conservan l'accent gràfic de la paraula primitiva: ràpidament du accent perquè ràpid és plana i s'accentua; en canvi, de veloç , fem veloçment .

En els compostos construïts amb formes prefixades acabades amb o ( i de vegades amb i ) només porta accent el segon element, si cal: fisicoquímic, anglosaxó, audiovisual.

Els compostos amb guionet conserva l'accent dels componentes: despús-demà, pèl-roig, no-agressió.

01.3 Accentuació de les abreviatures

Les abreviatures són una forma d'abreviació que serveixen per a representar una expressió simplificadament:carrer - c., C /; senyor - sr.

Algunes vegades, les abreviatures es fan a partir de paraules accentuades i, per tant, també s'han d'accentuar 

:

 anònim - anòn .; càrrega - càrr .; huité - 8é.

ACTIVITATS

1
Posa l'accent a les paraules que ho necessiten.

2
Posa l'accent o la dièresi a les paraules següents, si cal.

3
Posa l'accent als mots compostos que ho necessiten.

4
Completa la graella següent amb les formes verbales corresponents.

5
Completa les oracions amb la paraula corresponent de cada parella de mots.

1. M'ha dit que no ..... Perquè li ha entrat una pedra a la .....
2. ..... Pare semper ha volgut fer la volta al ....., si un dia la fa, aniré amb ell.
3. Si ..... Jo el responsable, l'haguera fet ..... Per maleducat.
4. Deixa'm, que tinc molta ..... I ja no ..... Hores.
5. No ..... Qui ha sigut, però si ..... Sap què ha passat, tindrem problemes.
6. Cada vegada que em veu aquella ..... Em ..... Records per a tu.
7. Va entropessar mentre fugia de l '..... I es va trencar un ..... De la cama.

6
Posa l'accent a les paraules que ho necessiten. A continuació, ajuda't d'un diccionari i escriu les abreviatures de tots els mots.

7
Posa els acentos i les dièresis que falten en aquest text.

Després d'un instant d'esverament general, un treballador mes seré que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sinó una peça escultorica. L'aspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l'únic ull encastat al mig del front d'aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per l'enderroc, van ser la causa que la invenció estrambotica quedes abandonada entre les ruines.

Jesús MONCADA