Paràsits en animals: Sarcopters scabei, Notoedres cati, Psoroptes spp, Chorioptes bovis, Otodectes cynotis, Demodex spp, Rhichephalus sanguineus, Ctenocephalides spp, Hipoderma bovis, Gasterophilus spp, Oestrus ovis, Giàrdia spp, Trichomonas gallinae, Tri

Sarcopters scabei

Acars, astigmàtics, sarcoptidae. Els adults excaven a l'estrat corni de la pell i posen ous que aquests eclosionaran i donaran una larva hexàpode que acabarà passant a nimfa i després adulta de nou. Produeix sarna que és zoonosis. Hi ha moltes varietats.

Notoedres cati

Acars, astigmàtics, sarcoptidae. Semblant al sarcopters però parasita només a gat i conill. No té dents, té escates.

Psoroptes spp

Acars, astigmàtics, psoroptidae. Pedicel allargat. No causen zoonosis. Pot afectar a conills, remugants, cavalls.

Chorioptes bovis

Acars, astigmàtics, psoroptidae. Pedicel curt i amb copa. Fan lesions a les potes, base de la cua i zona perineal. Parasita a remugants, cavalls i conills.

Otodectes cynotis

Acars, astigmàtics, psoroptidae. Es localitza en el conducte auditiu de gossos, gats i fures. Causa otoacariosis i otohematomes.

Demodex spp

Acars, prostigmàtics. Poden causar la sarna domèstica. Són molt específics d'hoste. Solen viure dintre dels fol·licles pilosos i glàndules sebàcies.

Rhichephalus sanguineus

Parasitiformes, ixodida, ixodidae. Té cicle de 3 hostes. Piquen a un primer hoste i s'alimenten i cauen i muden a nimfes i busquen un segon hoste, piquen i cauen i muden a adults. Aquestes busquen un tercer hoste, s'alimenten i fan la posta d'ous al terra. Paparra dura. Sobretot a gossos. Transmet malalties com rickettsies. La femella mor un cop ha fet la posta.

Ctenocephalides spp

Artròpodes, insectes, dípters, pulidiciae. Els adults ponen ous a l'hoste i aquests es desenganxaran i cauran al terra i eclosionen. Aquests passen de L1 a L3 i entren en fase de resistència (pupa). Quan eclosiona el capoll ja tenim la puça adulta i a punt per infectar un nou hoste. Hi ha C. canis i C. felis felis. Geotactisme i fototactisme. Les larves necessiten sang a la dieta. Tenen pintes.

Pulex irritans

Artròpodes, insectes, dípters, puces, pulidiciae. Poc específica quant a hostes. Pot ser vector de Rickettsia. És cosmopolita. No es troba de manera permanent a l'hoste.

Hipoderma bovis

Artròpodes, dípters, mosques, miasis. Dipositen els ous als pels de les potes dels remugants. Eclosionen les larves i pujen fins al canal vertebral i allà entren cap a l'espai subcutani i aquestes larves passen a L3. La L3 surt, cau a terra i té lloc la fase de pupa. La pupa eclosiona i dóna un adult i es tanca el cicle. És una miasi obligada i furuncular (necessita un hoste viu i no hi ha ferida oberta). Pot causar hipodermosi (granet de pus).

Gasterophilus spp

Artròpodes, dípters, mosques, miasis. Les mosques posen els ous a les comissures labials dels cavalls. Aquests s'empassen els ous i un cop a l'estomac els ous eclosionen i surt a l'exterior en forma de L3. A l'exterior té lloc la fase de pupa i adult. Miasi gàstrica. Les larves s'alimenten de teixits del cavall.

Oestrus ovis

Artròpodes, dípters, mosques, miasis. Es pot produir en ovelles, cabres i cavalls. La larva s'ubica en les cavitats nassals o al cervell. Quan fa bon temps, la pupa se'n va a parar a l'ambient, eclosiona i tanca el cicle. Miasi obligada.

Giàrdia spp

Protozous, flagel·lats, fornicata, diplomonadida, hexamitidae. Ingerim quists amb 4 nuclis que ens donaran 2 trofozoïts. Aquests aniran a l'intestí prim i allà es multiplicaran molt els trofozoïts i es començarà a formar la paret del quist per sortir a l'exterior amb les femtes. 1 QUIST = 2 TROFOZOÏTS. Té disc suctor: per subjectar-se a l'intestí prim. Té 8 flagels. Es divideix per fissió binària simple. Quists com a formes de resistència. Cicle directe. G. duodenalis = G. intestinalis = G. lamblia.

Trichomonas gallinae

Protozous, flagel·lats, parabasalia, trichomonadida. Cicle directe. Té immunitat creuada. No tenen formes de resistència. Tenen axostil. Tres flagels anteriors i un de posterior. Hostes columbiformes.

Tritrichomonas foetus

Protozous, flagel·lats, parabasalia, tritrichomonadida, tritrichomonadidae. Cicle directe. Vaques: afecta a l'aparell genital. Porcs: no es considera patogen, afecta a les cavitats nassals. Gats: localització intestinal. No tenen formes de resistència. Tenen axostil. Tres flagels anteriors i un de posterior.

Histomonas meleagridis

Protozous, flagel·lats, parabasalia, tritrichomonadida, dientamoebidae. El paràsit es troba dins la femella del cuc heterakis, envaint-li els ovaris en aquest cuc. El nematode posa els ous i surten amb les femtes del colom. La gallina ingereix l'ou del heterakis i quan passa pel digestiu, el protzou (que hi havia la femella d'histomonas) surt. Cicle directe. No tenen formes de resistència. Tenen axostil. Tres flagels anteriors i un de posterior. Hostes principals gal·liformes. Un altre hoste pot ser l'heterakis gallinarum. És pleomòrfic.

Heterakis gallinarum

(lligat a histomonas) Actua com a hoste paratènic de la histomona. Viu al cecs de les aus i els ous del heterakis surten a l'exterior amb les femtes i larven i es tornen infectius. Té formes de resistència.

Leishmània infantum

(leishmània visceral) Protozous, hemoflagel·lats, euglenozoa, kinetoplasia, trypanosomatidae. Un mosquit agafa sang i injecta el promastigot a la pell de l'hoste. Aquest promastigot és fagocitat pel macròfag. Aquest promastigot passa a amastigot a l'interior del macròfag i l'amastigot es multiplica en les cèl·lules de diversos teixits. El mosquit ingereix macròfags amb amastigots, aquests es transformen en promastigots a l'intestí del mosquit. Els promastigots de l'intestí passen a les glàndules salivals i torna a començar el cicle. MOSQUIT: PROMASTIGOT -> AMASTIGOT. Té diferents formes: amastigot, promastigot. Té kinetoplast. Hoste intermediari: gènere flebotomus.

Eimeria spp

Protozous, apicomplexes, coccidis, eimeriidae. Un hoste ingereix l'esporozoit i aquest es transforma en trofozoït i forma merozoïts que formaran nous trofozoïts i merozoïts de segona generació. Aquests formaran gàmetes masculins i femenins i un zigot i un ooquist NO ESPORULAT amb 4 esporoquists que s'alliberarà a l'exterior. Parasiten cèl·lules epitelials de la mucosa intestinal. Esporogonia al medi ambient. Cicles biològics directes. Forma de resistència en ooquist. 4x2 = 8 esporozoïts. Són molt específiques d'hoste.

Isospora/cytosisospora

Protozous, apicomplexes, coccidis, eimeriidae. 2x4 = 8 esporozoïts. Quists amb 4 nuclis.

Cryptosporidium parvum

Protozous, apicomplexes, coccidis, cryptosporidiidae. Els 4 esporozoits s'alliberen a les cèl·lules intestinals. Comença un cicle de reproducció asexuada. Els esquizonts de 1a generació donaran lloc a esquizonts de segona generació que donaran micro i macrogametes que formaran un zigot. Alguns tindran paret gruixuda que sortiran a l'exterior i podran infectar immediatament perquè SURTEN ESPORULATS. Els de paret fina queden dins l'organisme i podran començar un cicle d'autoinfecció. Es localitza a les cèl·lules epitelials de l'intestí. Causa diarrees neonatals en remugants. Afecta sobretot en animals joves.

Babèsia spp

Protozous, apicomplexes, piroplasmes, babesiidae. Quan la paparra mossega al HI, ingereix gametocits que aquests es fusionaran a l'intestí de la paparra donant lloc a un oocinet i després, gràcies a l'esporogonia donaran lloc a esporozoits. Quan la paparra mossega al HI, li introdueix esporozoits i aquests entren als eritròcits i es transformen en trofozoïts i merozoïts. Alguns merozoïts donaran lloc a gametocits (aquí es tanca el cicle) i d'altres s'aniran reproduint i infectant nous eritròcits. Causants de les babesiosis. HD: paparres i pot donar tant la transmissió transestadial com la transovàrica. HI: vertebrat. Localització intraeritrocitària. No tenen formes de resistència.

Theileria spp

Protozous, apicomplexes, piroplasmes, theileriidae. Les paparres transmeten els esporozoits al vertebrat i aquests invadeixen els limfòcits i més tard els eritròcits. Els esporozoits donen lloc a merozoïts amb gametocits a l'interior. Els merozoïts són capturats per una altra paparra que torni a picar i es dóna la fecundació i ens dóna un oocinet. Aquest es transforma fins a esporozoit i es situarà a les glàndules salivals a punt per tornar a infectar. Transmissió transestadial. Els vertebrats són el reservori perquè les paparres no són gaire fiables. Paràsits de limfòcits i eritròcits. Merozoïts més petits i pleomòrfics que els de la babesia. Generes importants: T. annulata i T. equi.

Hepatozoon canis

Protozous, apicomplexes, coccidis, hepatozoidae. Els gossos ingereixen esporozoits i travessen la paret intestinal i colonitzen el fetge, melsa i formen els esquizonts. Dels esquizonts es formen els gamonts que es localitzen en monòcits i neutròfils. Cicle biològic indirecte. HI: Rhipicephalus sanguineus. Transmissió per ingestió de la paparra.

Sarcocystis spp

Protozous, apicomplexes, coccidis, sarcocystidae. Un carnívor (HD) ingereix una presa amb bradizoits, el paràsit es digereix i té lloc la gametogònia al seu tracte intestinal i apareix un ooquist no esporulat que esporula a mesura que avança pel tracte digestiu. Surt a l'exterior esporulat i és ingerit per un HI. A l'interior es duu a terme la merogònia o esquizogònia. La fase quística es desenvolupa a la musculatura estriada del HI. HD: carnívors. HI: herbívors/omnívors. Esporulació endògena. Vies d'infecció: horitzontal (carnivorisme, ingestió d'esporocists lliures).

Fascíola hepàtica

Helmints, platelmints, digenea, tremàtodes, fasiolidae. Una vaca parasitada amb la fascíola als conduces biliars i els ous surten a l'exterior amb les femtes. Si estan en un lloc amb aigua aquests eclosionen i surt el miracidi que es mourà fins a infectar l'HI. El miracidi dins l'HI es transformarà en esporocist i rèdia i cercària que la cercària sortirà com ha entrat el miracidi. Aquesta cercària anirà a buscar una superfície d'una planta i s'hi enquistaran en forma de metacercària fins a que un animal se les mengi. Propi dels conductes biliars. Dóna problemes de fetge. Ous operculats. Al fetge produeixen la maduració sexual. HI: Lymnaea truncatula.

Paramphistotum cervi

Helmints, platelmints, trematodes, digenea, paramphistotum. Igual que el de la fascíola hepàtica però hi intervenen altres cargols aquàtics. Només passa en remugants ja que es localitza al rumen. No són aplanats dorsoventralment.

Dicrocoelium dendriticum

Helmints, platelmints, trematodes, digenea, dicrocoelidae. Les fases adultes deixen anar ous embrionats amb el miracidi. Aquets ous queden quiets i el cargol els ingereix i es formen esporocists i cercàries a l'interior d'aquest. Les cercàries surten per la baba del cargol i les formigues aniran a menjar-se la baba del cargol de manera que les cercàries a l'interior de les formigues es convertiran en metacercàries que afecten al gangli neuronal tenen efectes sobre els músculs mandibulars i faran que es quedin enganxades a l'herba que després l'HD menjarà. Quan les metacercàries arriben al tracte digestiu de l'HD es desenquisten i esdevenen adults i van al conducte biliar via colèdoc on tornarà a començar el cicle. Localització de conductes biliars, pancreàtics i intestí. HD: remugants, èquids, porcs, ovelles... 2 HI: formiga i cargol.

Taenia saginata

Helmints, platelmints, eucestode, taenia. HD: home. HI: metacestode (larva) vaca.

Taenia solium

HD: home. Budell prim. HI: porc. Cysticercus cellulosae. Ms. Estriada.

Echinococcus spp

HD: carnívors. HI: herbívors, omnívors i rosegadors. Metacestode: quist hidatídic.