Paràlisi Cerebral i Discapacitat Espinal: Guia Completa

Paràlisi Cerebral i Discapacitat Espinal

Aquesta fluctuació va des de la tensió muscular extrema fins a la laxitud extrema. Alerta els moviments abruptes i mal orientats amb postures rígides. Pel que fa al llenguatge, és molt variable: pot anar des de petites errades en l’articulació o no parlar.

· Atàxia: Es caracteritza per trastorns de l’equilibri i falta de coordinació motora, la qual cosa produeix problemes en la marxa i una mala coordinació espacial i temporal dels gestos.

· Estats Mixtes: Generalment, les persones afectades amb paràlisi cerebral no presenten una afectació motriu pura, sinó més aviat trets característics de totes, com per exemple: espasticitat amb atetosi, atetosi amb atàxia, espasticitat amb atàxia...

- Atenent a la localització anatòmica:

· Hemiplegia: paràlisi d’un costat del cos (esquerre o dret)

· Hemiparèsia: és una parèsia (pèrdua incompleta de la mobilitat d’un múscul o d’un grup de músculs) d’una meitat del tronc i extremitats del mateix costat.

· Monoplegia: Paràlisi d’un sol membre; quan el grau d’afectació no és complet, llavors s’anomena monoparèsia.

· Paraplegia: Lesió medul·lar que comporta la paràlisi dels membres inferiors. Quan el grau d’afectació no és complet, llavors s’anomena paraparesia.

· Tetraplegia: l’afectació de les quatre extremitats. Quan l’afectació no és completa, llavors s’anomena tetraparèsia.

- Consideracions generals en el treball en persones amb paràlisi cerebral.

· Àrea de comunicació i llenguatge: les alteracions motores es manifesten en una lentitud de la parla, modificacions de la veu, inclús absència d’aquesta.

· Àrea cognitiva: La lesió cerebral no sempre afecta a la intel·ligència. Poden presentar-se problemes d’atenció i memòria.

· Àrea motora: L’educació de l’esquema corporal necessita una rica experimentació de les seves possibilitats motrius.

· Àrea de Socialització: el desenvolupament de la possibilitat està íntimament lligat a fomentar totes aquelles activitats que suposen la normalització de la persona.

Discapacitat d’origen Espinal

Espina Bífida

Què és? És una malformació congènita en l'estructura del tub neural i que es manifesta durant la vida embrionària.

La característica principal és un defecte de trencament d’un o varis arcs vertebrals posteriors.

Classificació:

- Atenent al grau d’actuació distingirem.

· Espina bífida oculta: és el grau més lleu i es caracteritza per un defecte ossi de l’arc anterior o posterior vertebral, sense quist ni tumor. La medul·la espinal i els nervis són generalment normals.