Paradigmes i Teories Clau en l'Educació d'Adults: Síntesi

Síntesi de les Principals Teories sobre l'Educació de Persones Adultes

Apareixen tres paradigmes, orientacions o models per interpretar l'educació de persones adultes (Sáez 1994):

• a) La tradició humanista/liberal: model interpretatiu.
• b) La criticoemancipadora: model crític.
• c) El paradigma científic, tecnològic, positivista, burocràtic: model analític.

El coneixement es construeix a través de la investigació:

• a) L'experimental: associada al conductisme.
• b) La biogràfica: més dirigida per les accions de les persones i la necessitat que aquestes siguin interpretades.
• c) La investigació participativa: que cerca el coneixement i el sentiment dels grups.

Teoria de les Ones

Alvin Toffler, en la seva «Teoria de les Ones»:

• A la «primera ona»: «les forces vives» (mestre, capellà, família...);
• A la «segona ona»: una amplíssima oferta de canals (premsa escrita, ràdios, televisió digital, per cable...);
• Se suma la gran revolució provocada per la «tercera ona»: totes les possibilitats derivades del desenvolupament dels «mass media», de les noves tecnologies, particularment les associades a l'ús de l'ordinador (TOFFLER 1998).

Teories Entorn a les Necessitats

Dieterlen (s/d) i Wiggins (1985), per necessitat bàsica s'entén allò que:

Posició Universalista

Les necessitats són universals: s'apliquen a qualsevol ésser humà independentment de la seva història i cultura. Es basa en el criteri d'associar les necessitats al concepte de justícia. Es just que la societat compensi els individus per allò de què no se'ls pot fer responsables.

Posició Relativista

Aquella que considera que les necessitats són relatives a les circumstàncies històriques i culturals de cada nació i geografia. Un Estat ha de proporcionar, a través d'una adequada política distributiva, a les comunitats ètniques ajut financer perquè, quan es troben en una cultura diferent, puguin realitzar programes d'educació bilingües, etc.

Per Doyal (1998, 157-152), la rellevància és l'autonomia.

Les necessitats bàsiques tenen una base objectiva i universal, aquella que empíricament i teòricament és independent dels desigs i les preferències subjectives.

Què significa «base universal»?

• Els éssers humans tenen metes universals que corresponen a les necessitats bàsiques i és necessari assolir-les perquè no pateixin un mal específic i objectiu;
• Les necessitats bàsiques són la salut i l'autonomia personal:

L'Autonomia i l'Educació

L'autonomia es troba profundament relacionada amb l'educació:

1. Fa referència a la comprensió que les persones tenen de si mateixes, de la seva cultura i del que s'hi espera d'elles;
2. Es relaciona amb la capacitat psicològica que tenen els homes i les dones per crear les seves pròpies opcions;
3. Es refereix a les oportunitats objectives que permeten que una persona actuï o deixi d'actuar.