Paradigmes i Metodologies en Ciència Política: Anàlisi Comparativa

Paradigmes en Ciència Política

Institucionalisme

Política: Regles, normes i valors que governen els enfrontaments polítics.

Objectiu: Estudi de l'origen i conseqüències d'institucions polítiques.

Mètodes preferits: Més qualitatius que quantitatius.

Contribució científica: Fonamentada empíricament, informada per teoria.

Relació amb el món polític: Autopercepció de col·laboració amb actors.

Epistemologia: Predomina el realisme (identificar la realitat externa).

Ontologia: Els individus són la base de la realitat.

Corrents: Institucionalisme històric, sociològic, discursiu.

Feminisme

Política: Amplia les relacions de poder de gènere al centre de la recerca.

Objectiu: Estudi de com els fenòmens polítics estan afectats pels biaixos de gènere.

Contribució científica: Aproximació plural de paradigmes metodològics.

Mètodes preferits: La divisió quanti/quali no és definitori (més qualitatiu).

Relació amb el món polític: La implicació política és part de l'impuls feminista.

Epistemologia: No apolítica (la ciència és part de l'estructura que perpetua desigualtats).

Ontologia: Aproximació plural però tendències realistes i interpretativistes.

Actitud envers la teoria: Té un comportament normatiu.

Marxisme

Política: La política és la lluita entre grups socials i classes socials.

Objectiu: Estudi de com els fenòmens polítics venen estructurats per classe.

Contribució científica: Èmfasi en el descobriment d'estructures no observables.

Mètodes preferits: Més qualitatius.

Relació amb el món polític: Compromís amb la implicació en lluites de grups.

Epistemologia: Realisme crític.

Ontologia: Fundacionalista (realitat allà fora que pot ser estudiada).

Actitud envers la teoria: La teoria assoleix la més alta utilitat que ofereix guia.

Interpretativisme

Política: La política és la lluita per a la imposició d'una narrativa.

Contribució científica: La cerca és de comprensió, no de veritats.

Mètodes preferits: Qualitatius.

Relació amb el món polític: Diferents respostes però tendència és a comentar batalles narratives.

Epistemologia: Constructivisme.

Ontologia: Emfatitza la construcció social.

Actitud: L'anàlisi política és disputada i, de manera necessària, un contingut narratiu.

Disseny d'Hipòtesis

Hipòtesi: Resposta a la pregunta de recerca.

Per què les necessitem? No hi ha observació sense hipòtesis prèvies, implícites o explicatives.

Procediment:

1. Identificar les variables de manera específica.
2. Establir relació entre dues variables.
3. Pensar en les dades i la metodologia.

Formes:

• Fenomen + concepte que explica.
• Concepte + concepte.

Model d'anàlisi: Integrades en marc teòric (construir sistema de relacions/estar construit racionalment).

Mètode hipotètic inductiu: La construcció d'hipòtesis parteix de l'observació del camp.

Mètode hipotètic deductiu: La construcció d'hipòtesis parteix d'un concepte que permet interpretar el fenomen.

Qualitat d'una bona hipòtesi: Concreció, declaració empírica, estableix relació entre 2 variables, es pot mesurar.