Paradigmes i Metodologia de la Investigació Científica

MARDONES: Dues grans tradicions en ciència: ARISTOTÈLICA/GALILEICA: dues tradicions en la filosofia del mètode científic: aristotèlica i galileana.

Tradició Aristotèlica

El perquè de les coses. Ciència com a explicació teleològica (amb quina finalitat). La investigació científica comença quan algú s’adona de l’existència de fenòmens. Només s’aconsegueix quan es pot donar raó a aquests fenòmens. L'explicació científica és una progressió des de les observacions als principis generals. Dues etapes: Inducció: principis explicatius a partir de principis que s’han d’explicar. Deducció: enunciats sobre fenòmens a partir de premisses que incloguin principis explicatius. Una explicació científica ha d’especificar 4 causes: formal, material, eficient i final.

Tradició Galileica

Com funcionen les coses. Ciència com a explicació causal. Visió funcional i mecanicista que busca el com del fenomen i les seves conseqüències.

Positivisme vs. Hermenèutica

Positivisme: Pretén fer ciència social seguint la tipificació ideal de la física matemàtica. Rellevància de lleis generals per a l'explicació científica. Quatre característiques: 1-monisme metodològic, 2-model de les ciències exactes, 3-explicació causal com a característica de l'explicació científica, 4-interès dominador del coneixement positivista.

Hermenèutica: Posició anti-positivista. Rebuig de totes les característiques positivistes.

Positivisme lògic: Enunciats sotmesos a la lògica-matemàtica i verificació empírica poden ser qualificats com a científics.

Altres Perspectives

Popper, racionalisme crític: Els enunciats científics s’han d’entendre com a esborranys arbitraris que necessiten comprovació ulterior. No es poden comprovar tots els casos, falsificació. Ús d’un camí deductiu, es validen hipòtesis provisionalment.

Escola de Frankfurt, anti-positivista: Crea teoria crítica de la societat. Analitzar la societat occidental capitalista i proporcionar una teoria de la societat que possibiliti a la raó les orientacions per caminar cap a una societat bona, humana i racional.

Cercle de Viena, positivisme lògic: Superació de la pseudociència basant-se en l'anàlisi lògica del llenguatge. Verificació empírica de totes les afirmacions.

Procés d'Investigació

1. PREGUNTA INICIAL: A través de les quals l'investigador mira de posar de manifest els processos socials que ajuden a una millor comprensió i una interpretació més acurada dels fenòmens socials. Enunciar el projecte de recerca en forma de pregunta. S’hi ha de poder treballar i s’hi ha de poder aportar elements de resposta. Claredat: precisió i concisió de la formulació de la pregunta. Cal que sigui precisa, unívoca i concisa. Viabilitat: caràcter realista del treball. Realista pel que fa als recursos. Pertinència: no ha de tenir connotacions morals. Esbrinar si es vol conèixer o demostrar. Ha de ser una pregunta oberta. No ha de preveure el futur.

2. EXPLORACIÓ: Objectiu: obtenir assessorament sobre el plantejament teòric del problema i lectures. Tipus d'informants: professionals amb coneixement teòric i pràctic.

3. PROBLEMÀTICA/MARC TEÒRIC:

Problemàtica: enfocament teòric que es decideix adoptar per tractar el problema de la pregunta inicial.

Teoria: conjunt de proposicions que ens ofereixen una explicació de la connexió entre fets i una estructura per a la seva interpretació. Tipus de teories:

• Grans teories: expliquen grans categories de fenòmens (marxisme).
• Abast mitjà: entre la formulació d'hipòtesis i les grans teories (formació i ocupació).
• Substantives: restringides a un sol lloc, grup, temps, població.

MOMENTS DE LA PROBLEMÀTICA:

1. Marc teòric general: aclariment de diverses problemàtiques possibles. Es parteix dels resultats del treball exploratori.

2. Marc teòric específic: elaborar problemàtiques específiques. Cal definir el propi punt de vista, escollir l'orientació teòrica i una relació determinada amb l’objecte d’estudi.

Estat de la qüestió: exposició crítica del debat disciplinar sobre aquells temes vinculats a la pregunta de recerca, a partir de l’exploració realitzada. Ha d’incloure: descripció del coneixement existent i una reflexió crítica d’aquest.

(Construcció del model d'anàlisi): Objectiu: orienta la recollida i anàlisi de dades empíriques. Punt d'unió entre la construcció teòrica del problema i la validació empírica. Etapes: 1. Conceptualització i hipòtesis, 2. Operativització, 3. Elaboració del disseny.

4. CONCEPTUALITZACIÓ I HIPÒTESIS: Pensar les relacions entre conceptes que es volen validar a nivell empíric. Cal fer un esquema del model d’anàlisi. Hipòtesis: afirmacions provisionals, empíricament contrastables, refutables i relatives a una relació concepte-referent, o relació entre conceptes.

Conceptes clau:

• Sistèmics: provinents del raonament abstracte a partir de lectures. Sintètics, deductius.
• Operatius: construïts a partir d'informació empírica.

Relacions entre conceptes:

• D’associació: no són causals, no s’estableix com uns factors influeixen sobre els altres.
• De causalitat: relacions causals, uns factors són causa d’altres. Poden ser directes, indirectes i múltiples.

Tipus d'hipòtesis:

• Descriptiva: relació d'associació entre dos conceptes. Poden ser simples o comparatives.
• Explicativa: relació de causalitat entre dos conceptes.

Operativització: Respon a la necessitat de delimitar i fer observables els conceptes teòrics. Tradueix conceptes teòrics a termes operacionals, dels quals es dedueixen indicadors empíricament observables.

5. DISSENY DE LA INVESTIGACIÓ: Seleccionar i organitzar mètodes i tècniques de manera que puguem escollir, recollir i analitzar la informació necessària per contrastar les hipòtesis. Depèn de l’objecte d’estudi. Dissenyem la fase de validació empírica.

Mètodes d'Investigació

Mètodes Quantitatius vs. Qualitatius

Qualitatius: Teleològics. Millors per obtenir accés al món de la vida d’altres persones. Informen principalment de les observacions en el llenguatge natural. Estudia menys casos. Més temps. Molta informació en pocs casos.

Quantitatius: Epistemològics. Millors per conduir una ciència positiva. Assignen números a les observacions qualitatives. Estudia més casos. Menys temps. Poca informació en molts casos.

Recerca Segons Objectius

• Exploratoris: identificar característiques d'un fenomen poc conegut.
• Descriptius: identificar propietats d'un fenomen i factors amb els que està relacionat.
• Explicatius: identificar el mecanisme causal que produeix el fenomen estudiat. Descriure conceptes.
• Avaluatius: analitzar disseny, implementació, resultats i impacte, i valorar.