Un nou paradigma comunicatiu

1. Un nou paradigma comunicatiu

• La comunicació és una necessitat humana i un dels seus trets característics.

• La comunicació cara a cara està limitada per temps i espai.

• La comunicació de masses, utilitzant un mitjà tècnic, permet que una certa informació pugui arribar a moltes persones a la vegada.

• L’espai entre interlocutors pot ser cada vegada més gran i ja no han de coincidir en el temps.

• L’era electrònica acaba amb l’era tipogràfica.

• El canvi del paradigma comunicatiu més important és l’aparició de la tecnologia digital, que permet interacció. Hi ha però els que afirmen i els que neguen aquest canvi a nivell social per l’inici de la comunió digital.

• Pls que ho neguen la comunicació virtual no pot substituir la comunicació natural, ja que existeixen dificultats: la identitat, el llenguatge, l’accessibilitat i l’homogeneïtat.

• L’autèntic canvi comunicatiu es produeix amb la digitalització. Els elements que es traslladen deixen de ser àtoms i passen a ser bits. L’aparició dels bits facilita l’emmagatzemament d’una gran quantitat d’informació que pot modificar-se, traslladar-se d’una forma molt ràpida i econòmica.

• El que caracteritza i diferencia més aquest nou mitja de comunicació és la interactivitat. És una auto comunicació de massa, “de massa perquè té la capacitat d’arribar a tota la societat, fins i tot a les xarxes globals de comunicació; auto perquè els missatges els produeixen, reben, seleccionen i combinen individus o col·lectius que s’interrelacionen entre ells i amb bases de dades al conjunt de la xarxa.”

• Dins aquest nou paradigma, la tecnologia de la comunicació no ha deixat de progressar.

• En la “comunicació mòbil el que és important no és la mobilitat (la majoria de trucades són de llocs fixos, com la llar, la feina o l’escola), sinó la connectivitat permanent”

Un retorn a la societat xarxa

• Cada acció portada a terme repercuteix a una gran quantitat de persones.

• Les xarxes de comunicació humanes es formen de manera instantània, constant i no homogènia, flexible.

• S’adapten a entorns canviants.

• El seu problema però és la coordinació i la gestió d’entorns socials complexos, El model jeràrquic i vertical possibilitava més eficàcia i més seguretat.

• Les noves tecnologies permeten un retorn a la comunicació de xarxes.

• Les noves tecnologies han portat a una extensió de les xarxes.

Un nou espai públic

Entre l’espai virtual i l’espai físic

• Els nous mitjans de comunicació han creat un nou espai de comunicació independent a l’espai físic. (un lloc virtual molt més espaiós).

• S’estan superant els límits dels estats, nacions o les ciutats. Pensar de forma més cosmopolita. Globalització, descentralització.

• Però els espais físics de contacte i de comunicació seguiran existint i les ciutats que dominin a aquesta relació seran els líders.

• Però es crearà un grup de marginats socials, els que no estan connectats a la xarxa.

• La comunitat virtual serà una de les dimensions de la comunitat real.

• Les relacions virtuals no substitueixen les relacions físiques, sinó que més aviat els promouen.