El paper de les dones al segle IX-XII

En nom de Déu i veneració del meu senyor Ramon, comte, jo, Ermes­senda, per la gràcia de Déu com­tessa, conjuntament amb els jut­ges, consignem les vinyes i terre­tes irrevocablement sota el dret i propietat de Madrona.

Aquest document datat pels volts de l'any 1000 lliga les vicissituds de dues dones de vides antagòniques, però to­tes dues decididament actives en el seu temps. D'una banda, tenim Ermessenda de Carcas­sona, que en absència del comte actua amb plena independència per exercir l'autoritat, governar els territoris i impartir justícia. De l'altra, tenim Madrona, una pagesa hu­mil de Barcelona, que es presenta davant la comtessa per denunciar un greuge. Madrona havia estat capturada pels musulmans a Còrdova i, un cop alliberada, es troba que el germà s'havia apropiat de la seva part de l'herència i l'havia dilapidada.

Ermessenda dicta sentència a favor de la camperola

Segons consta en el document, Er­messenda dicta sentència a favor de la pobra camperola: li reconeix els drets sobre les terres, tan ne­cessàries per a la seva humil subsistència. La comtessa es basa en el 'Liber iudiciorum', una legislació que, entre altres coses, assegurava a les dones la desena part dels béns del marit, i que les vídues fossin usufructuàries del patrimoni del difunt, ja fossin deu xais com tot un regne. També segons la llei goda, fills i filles heretaven igual els béns dels pares —per tant, el germà de Madrona n'havia abusat, i ara ella tenia dret a recuperar les seves propietats.

La responsabilitat de les dones: portar fills al món i educar les filles en l'ideal femení de passivitat i submissió.

La donzella qui es procura marit no és don­zella mes és bacallarot desvergonyi", "adver­tix Francesc Eiximenis, perquè les noies no tenien veu ni vot en l'elecció del cònjuge. La seva responsabilitat era portar fills al món per perpetuar el llinatge i educar les filles en l'ideal femení de passivitat i submissió. A la casa, feien una gran varietat de treballs, i també exercien oficis artesans en l'obrador del marit, dins de les limitacions gremials —que les impedia esdevenir mestres en l'ofici i, per tant, obrir un taller propi. Només en casos excepcionals tenien veu en el seu destí.

Dones que opten per la vida religiosa

En aquest context, no era estrany que moltes dones, de totes les condicions, optessin per la vida religiosa. Si bé la majoria de monges no havien pres part en la decisió, ja que les famílies les havien enviat de dret al convent de ben petites i no coneixien cap altra forma de vida, moltes altres havien trobat, a recer del monestir, l'oportunitat d'escapar del control masculí, d'aprendre de llegir i adquirir una certa cultura. En definitiva, de crear un món paral·lel en la discreció de la clausura.

Reines, santes i abadesses virtuoses

Però existeixen altres fonts que ens ofereixen visions diferents de les dones medievals. A les cròniques que descriuen les gestes dels reis es valoren les reines per la seva bellesa, per la saviesa i la bondat, i narren sovint el paper decisiu que tenen en el decurs de la història. És clar que gairebé tota la informa­ció de què disposem fa referència a dones singulars —les reines i les grans abadesses, les vides de santes— que, per descomptat, no són representatives de la població femenina general. Però de vegades, molt d'esquitllada, en les cròniques reials apareixen algunes dones del poble. Com Mercadera, veïna de Peralada que confeccionava i venia cintes i vels i altres complements per a la costura, i que era 'fort experta fembra e gran e alta', prou valenta per desafiar un dels cavallers de la host francesa que assetjava la vila. Una petita contribució femenina en un món d'homes.

na en un món d'homes.