El paper de la dona en el cristianisme, judaisme i islam
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,68 KB
El paper de la dona en el cristianisme, judaisme i islam
Les relacions amb els homes
La dona cristiana
S'instituïa l'hereu masculí únic i el marit ja no estava obligat a aportar el dot marital, una mena de paga i senyal que el comprometia a tractar bé la muller.
La dona jueva
Les dones que pertanyien a la religió jueva vivien sotmeses al marit, és a dir, havien de seguir les seves ordres i fer cas en tot el que ell digués. Es casaven de molt joves.
La dona musulmana
La dona havia de treballar a la llar, ja que no tenien els mateixos drets que els homes.
El matrimoni
La dona cristiana
Abans les dones eren companyes i col·laboradores del marit, i en les cerimònies de matrimoni es parlava d’amor i d’honor. Ara això ha desaparegut i les dones s’han convertit en serventes, ja siguin senyores nobles o humils pageses.
La dona jueva
Abans de contraure matrimoni, els dots que portaven les núvies eren: roba de llar, estris per a la casa i, en el cas que la família tingués riqueses, aportaven també una quantitat de diners. El Quetubà era un contracte matrimonial on també constava el que l’home aportava al matrimoni. Si la dona quedava vídua i no tenia fills.
La dona musulmana
A la dona se li exigia contraure matrimoni i assegurar la descendència; les alternatives eren l’esclavitud o la prostitució.
Què podia fer? (Feines i oficis)
La dona cristiana
La seva responsabilitat era portar fills al món i educar les filles; a casa feien una gran varietat de treballs i també feien oficis artesans.
La dona jueva
En l'àmbit de la llar, les dones tenien com a tasca perpetuar els rituals jueus de generació en generació. Per no haver de treballar el dia prohibit (dissabte), la dona preparava el menjar divendres. A partir del 1492, quan els Reis Catòlics van expulsar els jueus de la Península Ibèrica, els jueus tenien diverses opcions: marxar a l’exili, convertir-se al cristianisme o seguir sent jueu d’amagat. L’última opció era la més arriscada, ja que si se n’adonaven podien ser condemnats a mort. Les dones tenien un paper força important en la continuïtat del judaisme en territori cristià; havien de ser molt discretes si no volien acabar a la foguera.
La dona musulmana
Podien compartir certs oficis amb els marits; al camp, treballaven la terra al seu costat.
Què no podia fer?
La dona cristiana
No podien ser mestres, ja que per les limitacions gremials no podien saber molt del tema, i això implicava no poder obrir un taller propi.
La dona jueva
Que les dones tinguessin coneixements en medicina volia dir que havien après a llegir i a escriure. Tot i tenir aquests coneixements, la llei obligava a continuar fent allò que els ensenyaven: vetllar per les tradicions i per les pautes de comportament, i no tenien dret a dir que no ho volien fer.
La dona musulmana
Aspectes valorats positivament
La dona cristiana
Es valoraven les dones cristianes reines per la seva bellesa.
La dona jueva
Només quan els homes es podien aprofitar d'elles.
La dona musulmana
Algunes dones musulmanes van destacar com a cantaires, poetesses, músiques i ballarines.
Dones famoses
La dona cristiana
- Ermessenda de Carcassona
La dona jueva
- Rahel
La dona musulmana
- Fàtima