El paper de la dona a l'antiga Grècia: educació i societat

1. Dona a l'antiga Grècia: paper principal: proveir a la seva pàtria dels futurs ciutadans necessaris per al bon funcionament de la mateixa. Funció: donar als fills barons una bona educació. Estava exclosa del món masculí, quan tancada en el gineceu (estança per a la dona). El paper de la dona era el de la llar i administradora de les seves riqueses, dels seus esclaus i de l'alimentació de tots els seus membres, no podia equivocar-se. El marit podia tenir relacions amb: pallake (concubina): molt freqüent en la relació dels homes amb amants estables, podia ser acollida a casa, se li exigia fidelitat i els fills de la relació podien ser reconeguts, sempre per darrere dels legítims. - Etaira: hetera estava educada per acompanyar els homes a on les esposes i concubines no podien anar. La preparació intel·lectual era molt superior a altres dones. Ex: Pericles es va enamorar d'Aspasia. L'origen era el propi de les dones exposades pel seu pare al néixer. - Porne (prostituta): podien trobar-se al carrer/temples. Aquestes últimes estaven consagrades a la divinitat i amb els diners que aconseguien mantenien el temple. La fidelitat del marit era respectar-li la seva condició de dona legítima. L'entrega d'un dot era el que distingia el matrimoni legítim del concubinat. Els homes arribaven al matrimoni més majors d'edat que la seva esposa. El divorci era habitual en època clàssica. El marit podia repudiar a la dona en qualsevol moment i sense raó aparent. La dona havia de sol·licitar-ho per escrit a l'arcó explicant les seves raons. El divorci no necessitava l'acord dels dos. La dona, en cas d'adulteri, no era castigada i es mantenia legalment com una xiqueta durant tota la vida. Els únics que la podien castigar eren els homes de casa seva. Poleis on la situació era un poc més favorable: - Esparta: les dones practicaven exercicis gimnàstics igual que els homes, eren les úniques a tota Grècia que podien assistir als JJOO. - Lesbos: els joves rebien una educació en què la música i la poesia ocupaven un lloc destacat. Al període hel·lenístic es va produir una millora relativa de la situació de la dona. Començaren a tenir capacitat legal per obtenir beneficis d'activitats econòmiques i podien rebre una educació elemental. Dona a la literatura grega: la misogínia general que es respirava a Grècia la trobem al llarg de tota la literatura grega. Hesíode: parla de Pandora com a principis de tots els mals. Semonides: compara la dona amb diferents animals "l'ambre a les dones". En el gènere teatral tràgic, Sòfocles i Eurípides posen les dones al capdavant de les seves obres (Antígona, Electra, les troianes) lluiten per defensar la seva relació en el llit. Eurípides en la seva època va ser molt criticat, posteriorment ha estat considerat defensor de les dones. Com Aristòfanes: l'estratègia, els assembleistes, les tesmofories.