El paper del llenguatge i l'escriptura en la condició humana

El paper del llenguatge oral

a. La parla i el desenvolupament humà

J. Tuson exemplifica la importància de la parla amb dos caçadors que modifiquen els seus plans mitjançant paraules, permetent a la tribu obtenir aliment. Això demostra la practicitat del llenguatge oral enfront de les imatges.

b. La superioritat de la parla sobre les imatges

La parla precedeix les imatges en l'evolució humana. Tuson ho il·lustra amb dos caçadors que intenten comunicar-se amb dibuixos, donant temps a la presa per escapar. Així, es reforça la idea que la comunicació verbal és més eficaç.

c. Limitacions de les imatges

Les imatges transmeten informació bàsica (ordres, emocions, etc.) en diversos contextos (senyals, publicitat, etc.). No obstant això, no poden expressar conceptes abstractes com la condicionalitat, la finalitat o la correlació, ni entitats abstractes com la bondat o l'honestedat, amb l'excepció de la justícia. En resum, les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, mostrant només fragments de la realitat, mentre que les paraules poden expressar-la completament.

d. Paraules i imatges mentals

Les paraules generen imatges mentals. Un fragment de la novel·la Isabel i Maria de Mercè Rodoreda exemplifica la impossibilitat d'expressar certes idees amb imatges, mentre que les paraules permeten recrear la situació al nostre cervell.

e. Representació de conceptes abstractes

Els conceptes abstractes es representen principalment mitjançant paraules. La justícia és una excepció, ja que es pot representar visualment. Altres conceptes abstractes, com el dubte o la malvolença, només es poden explicar amb paraules.

El paper de l'escriptura

a. La funció i la importància de l'escriptura

L'escriptura serveix per emmagatzemar informació, alliberant la memòria. Inventada fa uns cinc mil anys a Mesopotàmia per facilitar el comerç, la seva desaparició provocaria un canvi radical en la nostra societat, afectant institucions i el nostre mode de vida. Seria necessari crear un nou sistema d'emmagatzematge d'informació accessible per a tothom.

b. Avantatges de l'escriptura

L'escriptura facilita l'organització social i permet l'existència d'institucions, a més de tecnologies com els ordinadors i Internet. Tuson il·lustra la seva importància amb l'exemple d'una persona analfabeta que no pot orientar-se en una ciutat plena de senyals.

El prejudici-racisme i la literatura

a. El prejudici-racisme en la literatura

L'afirmació que només uns pocs privilegiats poden escriure literatura implica una divisió discriminatòria dels humans basada en una suposada capacitat innata.

b. El poeta: neix o es fa?

Tuson creu que el poeta es fa, ja que requereix esforç i dedicació. La capacitat literària no és innata, sinó que depèn de la cultura i la dedicació personal.

c. Llengua versus literatura

La llengua és més important que la literatura, ja que aquesta última no pot existir sense la primera. El domini de la parla ordinària és un requisit previ per a l'ús estètic de la llengua en la literatura.

d. Aprendre a escriure

És possible aprendre a escriure. La lectura, l'esforç i la dedicació són claus, així com la influència familiar i l'educació rebuda.

e. Ironies en el capítol

El capítol conté diverses ironies dirigides als que es consideren "divins" per la seva capacitat literària, així com a aquells que no poden escriure. Exemples d'aquestes ironies són: "[...] hi hauria dues menes d'humans: uns pocs de privilegiats [...]", "[...] els altres, pobres, [...]", "[...] des de la nostra radical inferioritat i impotència.", "[...] per a alguns divins [...]", "Aquests divins [...]", "[...] ni Karpov, ni Kaspàrov van començar als cinquanta anys les seves malifetes [...]", "Tot menys deixar-nos acomplexar per aquesta gent divina que està per sobre del bé i del mal, a l'altra banda de la ratlla.", "Una teràpia si pot ser econòmica i que pugui ser dispensada per la seguretat social."