La papallona personatges

Característiques i valoració del teatre de Guimerà

Les característiques que expliquen que encara avui en dia siguin representades les seves obres amb èxit son:
-Personatges marginats, apassionats, contradictoris, en lluita amb ells mateixos i amb la societat que els rebutja, a cavall entre dues cultures. (un exemple seria lobra Mar i cel)
-Relacions amoroses intenses, complexes i passionals, sovint vistes com a conflictes de poder (possessió amorosa)
-Ambientacions que demostren un bon coneixement de la realitat, tant geogràfica com lingüística.
-ús dun llenguatge expressiu que, tot i voler reflectir la realitat (registres adequats a cada grup social: pagesos, minaires, pescadors...) va directe als sentiments: no vol fer reflexionar lespectador, vol fer-lo sentir.
-gran domini dels recursos escènics, sobretot pel que fa a lestructura de les obres, a la creació gradual dinterès, a lús de monòlegs lírics, elements premonitoris i personatges secundaris per a presentar els principals i els seus conflictes (cor , coreuta...) i, sobretot, a la preparació de finals espectaculars.
Aquestes característiques fan les seves obres fàcilment exportables, cosa que explica que es traduïssin a multitud de llengües i que alguna de les seves obres triomfes en els teatres dels Estats Units i dEuropa.

-1879-1890:

Es la etapa mes genuïnament romàntica, en que escriu tragèdies i drames històrics en vers decasíl·labs i ambientats en lèpoca medieval. La millor de totes Mar i Cel (1888), un corsari musulma i una jove cristiana captiva viuen una història d'amor impossible fins que tots dos moren.(saïd i Blanca)

-1890-1900:

Es letapa de plenitud, de síntesi entre els elements romàntics i els realistes. Obres en prosa i ambientades a lèpoca de lautor, transmeten una visió romàntica del mon i dels homes. Dos drames En Pólvora (1893) i La festa del blat (1896), anarquistes i provocaren un cert escàndol. Lèxit de Guimerà es deia la trilogia dambientació rural, María Rosa (1894)
La filla del mar (1900) i Terra Baixa (1896). Terra Baixa va ser lobra més mítica de la història del teatre català. Ens narra, com les altres dues, una història de possessió amorosa i planteja loposició romàntica entre la Terra Baixa (societat que tot ho corromp) i la Terra Alta (natura incontaminada)

-1900-1924:

Guimerà es víctima del seu èxit i algunes actrius li encarreguen obres a mida.

Drama:

Peça teatreal en prosa o en vers,  to menys elevat que la tragedia, que representa una acció violenta o dolorosa en queè el caracter comic, pot barrejarse amb el tragic. 3 actes.

Sainet:

Obra comica breu, 1 acte i de caracter popular. Representa situacions i personatges, se sol resoldre amb un acudit final. N'hi ha de triangles amorosos, tipus polític, picaresca.

Obra:

Novel

Les i narrativa curta
En 1879 Oller publica el recull de narracions Croquis del natural, fou rebut per la critica com un canvi dins la narrativa catalana del moment, la seva primera novel·la La papallona (1882) representa la incorporació de la novel·lística catalana al model realista i naturalista que predomina a Europa, malgrat el llast romàntic.

En 1844 publica una novel·la curta Lescanyapobres, retrata lavarícia de manera esperpèntica a traves dun matrimoni; lOleguer, lescanyapobres i la Tuies. La novel·la sacosta al Naturalisme per la descripció científica i objectiva del procés de lavarícia i per la finalitat moral deliminar una conducta contraria al progrés.
Després de Vilaniu (1885), oller publica la seva obra mes ambiciosa, La febre dor, dividida en dues parts, La pujada i Lestimbada narra lascensió social de Gil Foix des de la menestralia fins a lalta burgesia, gracies a la seva habilitat especulativa a la borsa. Després ve lensorrament i el seu retorn simbòlic a lofici de fuster.

A la novel·la següent La bogeria (1898) es lanàlisi de la influencia del medi i de lherència en la malaltia del protagonista. Temàticament, es la novel·la mes naturalista del autor, ja que es discuteix el determinisme a traves de lhistoria dun boig. Lobjectivitat que aconsegueix utilitzant tres punts de vista: el del narrador testimoni; el dun amic advocat i el dun metge i hi predominen la narració i el diàleg per sobre de la descripció.

Al finals del segle van morir Josep Yxart i Joan Sardà les dues persones que mes lhavien animat a escriure. A finals del segle coincidint amb lesgotament del Naturalisme, es produí a tot Europa una crisi de la novel·la. Oller reconegué les seves dificultats dadaptar-se als canvis estètics. No obstant això, troba una nova manera de novel·lar, centrant linterès en els caràcters i aproximant-se al psicologisme. Així publica Pilar Prim (1906) Es una obra amarga que desprèn una visió pessimista del mon. Oller fa lestudi psicològic duna dona que es debat entre seguir el seu desitg amorós o cedir a la moral convencional, als interessos de la seva família, als perjudicis socials de lepoca i a la competència sentimental de la seva filla.

Després de Pilar Prim, Oller inicia un replegament públic coincidint amb lhomogènia dun nou moviment . (El noucentisme deixa la novel·la en un segon terme i normalment era poesia i la novel·la entra en crisi.