Pantocràtor i Mare de Déu: Anàlisi d'Art Romànic i Bizantí

Pantocràtor: Anàlisi i Simbolisme

Pantocràtor: El pintor ha dividit la superfície de l'absis en tres parts: la part superior, on domina Crist en majestat envoltat per la mandorla; el segon espai, ocupat per la Verge i diversos sants separats per un marc arquitectònic que recorda les sales dels palaus. El tercer espai, menys conservat per les humitats, el formen els cortinatges que completen la part inferior. És una pintura mural amb una clara influència bizantina, amb una policromia molt vistosa on destaquen els colors blau, vermell i ocres. La túnica de Crist té les vores de pedreria i està detallada, una característica bizantina. De l'estil romànic, tenim la línia que domina sobre el color, el traç negre que dibuixa les figures, accentuant els detalls i les formes, i donant volum al vestuari. Les imatges no són realistes, ja que el seu objectiu és simbolitzar la idea de Déu justicier. La composició té un sentit jeràrquic, amb el Pantocràtor com a figura central, envoltat per la mandorla. El contrast de mida és visible en comparar Crist amb les figures del seu entorn. La pintura té una gran simetria, dividint el Pantocràtor per la meitat.

Iconografia: La relació amb la doctrina cristiana del Nou Testament es veu en les lletres alfa i omega dins de la mandorla, que senyalen Crist com el principi i el final de tot. Els dits aixecats de Crist representen la justícia i la necessitat d'obeir la seva paraula, escrita en el llibre que sosté amb l'altra mà. La situació central de Crist i la seva mida simbolitzen la superioritat jeràrquica del Salvador, i la seva mirada directa simbolitza que Déu ho veu tot. Els tetramorfs fora de la mandorla representen els quatre evangelistes: lleó (Sant Marc), àliga (Sant Joan), àngel (Sant Mateu) i brau (Sant Lluc). A la part inferior, els cercles de foc representen les rodes del carro de Jahvé.

Els ulls de les ales dels àngels serafins representen la revelació.

Mare de Déu de la Veciana: Escultura i Context

Mare de Déu de la Veciana: Escultura exempta de fusta policromada, d'estil romànic però del segle XII, que es troba al Museu Episcopal de Vic.

Context: Al segle XII, correspon a l'inici de la baixa edat mitjana, on es fa vida a la ciutat, tot i que el model social segueix sent el feudalisme. Els edificis més representatius són palaus, universitats, convents i ajuntaments. El segle XII és el segle de l'expansió comercial per la Mediterrània, corresponent al període de govern del rei Jaume I i a la Corona d'Aragó, i també el segle de la conquesta de València i Mallorca. Aquestes imatges tallades de fusta eren elements bàsics de l'església romànica i es situaven a l'entorn de l'altar.

Característiques: La Mare de Déu té un model iconogràfic d'origen bizantí, ja que la Mare de Déu és el tron sobre el qual s'asseu Crist. Aquest tipus de representació es coneix com a tron de saviesa, ja que la mare de Crist fa de tron al nen. El tron, la Verge i Crist formen una unitat compositiva, destacant l'harmonia del conjunt, la proporció de les figures i el volum. Els colors dominants són els blaus, vermells i ocres. Es considera una obra de transició entre el romànic i el gòtic, ja que trenca amb l'hieratisme romànic i mostra el progressiu naturalisme del gòtic. Jesús no ocupa el lloc central de la falda, sinó que està assegut a un costat de la cama de la Verge. També s'observa la inclinació del cap de la mare per vigilar el seu nadó. De caràcter romànic, trobem el domini de la frontalitat i la inexpressivitat dels rostres.

Iconografia: Aquesta representació és un dels temes més reproduïts en la iconografia cristiana. La figura de la Verge amb el nen ens recorda que la dona va cometre el pecat menjant la poma, i per redimir el pecat utilitzen la maternitat. L'esfera que porta la Verge a la mà dreta interpreta el símbol de la poma del paradís. La postura de la mà de Jesús simbolitza la justícia, i amb l'altra aguanta el llibre sagrat.