El Panteó de Roma: Un Temple Circular amb Cúpula

Obres arquitectòniques

Presentació

Té un estat de conservació molt bo. Innovacions tècniques del conjunt, sobretot per l’ús de la cúpula. El sistema de coberta ja no és de dues aigües. Això el va salvar perquè els romans no li van veure el prototip de temple grec, és un temple nou.

Dades bàsiques

1. Autor. Anònim (potser que fou Apol·lodor de Damasc)

2. Títol. Panteó de Roma. Subtítol: església de santa Maria dels màrtirs.

3. Estil. Art romà imperial.

4. Cronologia. 118-128 dC

5. Tipus de construcció. Temple.

6. Ubicació. Centre de Roma

Breu biografia

Descripció formal

1. Descripció construcció:

Planta-espai. Edifici de planta circular, una gran naos interior, amb un sol pòrtic d’accés que és el pronaos. Al pòrtic hi ha 8 columnes corínties i 4 de laterals que sostenen un entaulament.

Volums. Darrere del pòrtic d’accés hi ha un mur circular que rep el nom de tambor que sosté una cúpula hemisfèrica que cobreix tot l’espai.

Façana. És l’única part del temple decorada i està formada pel pòrtic. 8 columnes formals, 4 laterals, amb un fris i amb un frontó sense decoració.

Urbanisme. Camp de mart de la ciutat de Roma. Alguns estudis diuen que estava en una plaça envoltada de portes.

2. Materials constructius. La base de tota la construcció és de maó i el morter o formigó (apus cementium) És un material molt dur. Tot el tambor també està fet de maó i morter que no utilitzaven mai els grecs. Estava recobert per peces de marbre unides al maó i al morter.

3. Sistema constructiu. Voltat a la part central. La part central arquitebrat.

4. Elements de suport. Mur fet de morter i maó que aguanten el pes i el contrapès. Per aguantar el contrapès, la paret del tambor ha de ser molt gruixuda.

5. Elements suportats. La cúpula. És una semiesfera a l’interior decorada amb cassetons que es van fent petits a mesura que pugen amunt per donar més sensació d’altitud. La cúpula acaba en un òcul de 9 metres de diàmetre. La cúpula per dins és semiesfèrica i per fora es va eixamplant. El material que es fa servir per la cúpula és diferent que el dels murs. La cúpula es fa amb material volcànic que pesa molt menys. Es va decorar amb làmines de bronze daurat. L’òcul redueix pes a la cúpula i permet il·luminar tot l’espai.

6. Il·luminació. Òcul que dóna una llum tèbia i uniforma tot el temple.

7. Elements decoratius. Columnes corínties del pòrtic d’entrada i lletres de l’entrada. A l’interior la cúpula està decorada amb cassetons que es van fent petits a mesura que augmenta l’alçada. Els revestiments, marbres i pedres de colors diferents de tot l’interior.

Significat de la construcció

1. Elements propis de l’estil. Estil romà, temple religiós que innova en l’estructura. És un temple circular obert per una gran cúpula. La nau central és una gran cúpula. Manté l’estructura d’entrada amb columnes corínties, però la resta és totalment nou. Manté una idea de monumentalitat.

2. Relació forma i funció. Estava dedicat a tots els déus de l’Olimp de la mitologia romana. A l’interior els 7 absis del mur estaven consagrats a 7 divinitats celestes: el Sol , la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. La cúpula simbolitza la volta celesta i l’òcul el Sol.

3. Iconologia. Tot el temple té una lectura simbòlica de representar l’univers i els déus de l’univers. Està concebut com un espai d’unió entre l’home i les divinitats que l’envolten. Aquest simbolisme que té pels romans sortosament el va seguir tenint per l’església cristiana. El papa Bonifaci IV el va convertir en església catòlica i això ha fet que es pugui conservar. La va dedicar a Santa Maria dels Màrtirs.

4. Relació època i obra. La construcció la va començar Agripa l’any 27 aC. L’any 80 dC es va destruir pràcticament tot el temple i el 118-128 dC sota la protecció d’Adrià i Domicià (emperador) es va tornar a construir tal i com el coneixem ara. Sembla ser que la reconstrucció la va fer Apol·lodor de Damasc. Pertany a l’època imperial de Roma.

Influència i transcendència de l’obra

Els temples circulars i amb cúpula no van ser invenció seva, però ha tingut mota transcendència en l’arquitectura occidental. Brunelleschi fa el Duomo de Florència, imita i millora aquesta cúpula i és capaç de fer-ne una de més gran. Paladio també l’imita.