Panteó de Roma (Panteó d'Agripa): història i arquitectura

El Panteó d’Agripa, tal com ens ha arribat avui, és un temple romà del segle II dC, reconstruït durant el regnat de l’emperador Adrià. Tot i que conserva a la façana la inscripció que atribueix l’edifici a Agripa, l’edifici actual, però, no és el seu sinó una reconstrucció posterior. El Panteó és una de les obres més representatives de l’arquitectura romana de l’Alt Imperi i destaca per la seva combinació única d’un pòrtic grec clàssic amb un espai interior circular cobert per una cúpula monumental. La seva funció original era honrar totes les divinitats romanes i, alhora, actuar com a símbol del poder i la grandesa de Roma.

Exterior del Panteó

A l’exterior, el Panteó presenta una aparença que recorda clarament els temples grecs clàssics. La seva façana és un pòrtic rectangular, pròstil i octàstil —és a dir, amb vuit columnes corínties de granit— que sostenen un ampli frontó triangular. Aquest pòrtic funciona com a entrada al temple i com a transició entre l’espai urbà i el recinte sagrat.

Darrere el pòrtic hi ha un element sorprenent i innovador per a l’època: una rotonda cilíndrica gegantina, molt diferent dels temples grecs, que solien ser allargats i rectangulars. Aquest volum exterior, de murs gruixuts i formes simples, amaga i sosté la gran cúpula interior. Tot i la seva grandiositat, l’exterior de la cúpula avui es veu despullat perquè ha perdut el revestiment de bronze daurat que originàriament la cobria, deixant al descobert el formigó.

En conjunt, l’exterior combina tradició clàssica (pòrtic grec) amb innovació romana (cúpula i rotonda), fet que converteix el Panteó en un edifici únic.

Interior del Panteó

L’interior és, sens dubte, la part més impressionant i significativa del monument. Des del moment en què s’accedeix des del pòrtic, el visitant entra en un espai circular perfectament simètric, simbolitzant la perfecció, l’ordre i la universalitat dels déus.

La gran protagonista és la cúpula hemisfèrica, de 43,5 metres de diàmetre, la mateixa alçada que l’edifici: això crea un espai en forma d’esfera perfecta, símbol del cosmos. Al centre de la cúpula hi ha l’òcul, un cercle obert de gairebé 9 metres de diàmetre que deixa entrar la llum natural. Aquesta obertura és l’única font d’il·luminació directa i crea un efecte simbòlic: la llum que entra representa la presència divina.

L’interior està ricament decorat amb mosaics, marbres de colors, columnes i cornises, que donen al conjunt una sensació de luxe i harmonia. Les exedres i nínxols distribuïts al voltant del mur circular allotjaven les imatges de diverses divinitats. La cúpula presenta casetons que, a més d’embellir-la, serveixen per reduir el pes de l’estructura.

Tot el conjunt crea una sensació d’amplitud i perfecció geomètrica que busca impressionar espiritualment el visitant.

Elements destacats:

• Pòrtic: pòrtic pròstil octàstil amb vuit columnes corínties.
• Rotonda: volum cilíndric que sosté la cúpula.
• Cúpula i òcul: 43,5 m de diàmetre i òcul central de gairebé 9 m.
• Decoració: mosaics, marbres policromats, columnes, cornises, exedres i nínxols.