El Panteó Romà: arquitectura i simbologia

Interior del Panteó

Pel que fa a l’interior, la cel·la o rotonda parteix d’una planta circular presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la cúpula. Aquesta distribució de les càrregues tan original permet que, en el perímetre de la cel·la, s’obrin vuit obertures, nínxols o fornícules entre pilar i pilar, una de les quals es correspon amb la porta d’accés i l’oposada a una mena d’absis cobert per cúpula de quart d’esfera, on es trobaven les estàtues dels déus. Aquestes vuit obertures, estan emmarcades per pilastres i columnes corínties.

Detalls de l'interior

En els espais tancats de la paret sobresurten templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle alternativament, ornamentals.

Gran importància de l’aspecte interior: és una façana fictícia, ornamentada a base de marbres i materials nobles, amb columnes, cornises i pilastres... que amaga tot el sistema de càrregues i que mostra l’admiració que tenien els romans per l’arquitectura arquitravada grega.

Característiques arquitectòniques

La cel·la és circular, l’altura de l’edifici és la mateixa que la del diàmetre de la cúpula: 43’30 m, amb una cúpula de mitja esfera que en el seu punt zenital arriba a la mateixa alçada que el diàmetre, cosa per la qual es pot inscriure una esfera completa en l'espai interior. Aquestes proporcions confereixen a l’edifici una perceptible sensació d’harmonia.

L a relació entre el cercle i el quadrat es manté en el paviment de marbre, realitzat amb els colors de l’edifici.

La cúpula està decorada a base de cassetons, símbol de la cúpula celestial. Està feta de formigó barrejat amb fragments de pedres volcàniques molt lleugeres i recobert a la part exterior per maons. Posseeix una estructura d’anells i nervis. Els cassetons, compartiments buits de forma quadrada, estan distribuïts en cinc sèries de 28 per tot el diàmetre de la cúpula, que disminueixen progressivament en sentit ascendent, conforme es va tancant la cúpula. Tenen una doble funció:

1) Alleugerir el pes de la cúpula.

2) Donar sensació d’esfericitat i de profunditat o altura a la semiesfera, gràcies al joc de llums i ombres.

La llum que es filtra a través de l’òcul emula el disc solar i va recorrent lentament la volta a mesura que avança el dia, com un rellotge solar. A més d'il·luminar, també ventila l’interior.

Entorn i integració urbanística

Per entendre l’exterior del Panteó, s’ha de saber com fou concebut. El projecte incloïa una plaça porticada (igual que en els fòrums imperials) que només hauria permès veure el pòrtic d’entrada.

El pòrtic, mirat frontalment, amagava totalment el cos principal de l’edifici (el tambor) i, a primer cop d’ull, es podria confondre amb un temple grec clàssic, amb pòrtic octàstil, entaulament i frontó triangular (com el Partenó –dòric-).

Actualment està completament integrat en l’entorn, perquè tot i les seves dimensions no supera l’alçada dels edificis contigus i les seves proporcions s'adeqüen a la plaça que l’acull.

Funció, contingut i significat

Pel que fa a la funció, el Panteó era un temple dedicat a tots els déus de l’Olimp i als emperadors divinitzats, tal com es deriva del seu nom en grec: pan és “tot” i theos és “déu”.

És un temple dedicat a tots els déus amb la intenció de subratllar la protecció divina sobre Roma, sobretot a Venus, deessa de la bellesa i lligada als orígens mítics de Roma i a la gens Júlia; a Mart, déu de la guerra, i a August divinitzat.

Pel que fa al significat, l’interior era una representació de la cosmologia romana. Els set absis estaven consagrats a les set divinitats celestes: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn; i la gran cúpula simbolitzava la volta celeste, que, segons els romans, cobria la terra a la manera de cúpula. L’òcul central és la representació del Sol. Així, la mateixa sala circular és una esfera perfecta, i cadascun dels planetes tenia assignat una de les set capelles interiors.