El Panteó de Roma: Arquitectura, Història i Simbolisme Imperial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,71 KB

El Panteó de Roma: Arquitectura i Història Imperial

Cronologia: ca. 125 a.C.
Estil: Roma Imperial
Sistema constructiu: Arquitravat i Abovedat
Material: Marbre, pedra calcària, Opus Caementicium, Opus Latericium i fusta
Localització: Roma (Itàlia)

Context Històric i Cultural del Panteó

Construïda durant el govern de l’emperador Adrià (segle II d.C.), de la dinastia dels Antonins. Aquesta època es va caracteritzar pels viatges de l’emperador als territoris conquerits.

A nivell cultural, destaca la romanització, que va expandir els costums, les idees i les institucions romanes en els territoris conquerits.

Descripció i Anàlisi Formal del Panteó

El Panteó és un temple octàstil, d’ordre corinti, pròstil i de planta circular.

Espai Exterior del Panteó

Originàriament, una gran plaça porticada només deixava veure el pòrtic d’entrada al temple, mentre que la naos quedava amagada per altres construccions.

El pòrtic té una façana octàstila de columnes monolítiques (d'una sola pedra) de granit egipci de 18 m d’alçada, amb capitells corintis amb decoració vegetal de fulles d’acant, un fust llis i una basa.

L'entaulament està format per un arquitrau a tres bandes i un fris amb una inscripció (en llatí, que es tradueix com: «Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercera vegada, ho va manar fer»). Sobre el fris es troba una cornisa i un frontó triangular sec.

Aquest pòrtic està dividit interiorment en tres passadissos:

  • El passadís central, el més ample, condueix a l’interior de la naos circular. Estava cobert amb una volta de canó feta amb fusta.
  • Les dues naus laterals tenien una coberta plana de fusta i acabaven amb uns nínxols semicirculars a la paret, on se situaven dues estàtues, probablement d’August i d’Agripa.

Adossada al pòrtic, hi ha la naos circular (o tholos). Consistia en un cos cilíndric de tres pisos on es barrejaven el formigó amb una sèrie d’arcs superposats fets amb maó, formant un tambor (plataforma) sobre el qual hi ha una cúpula semiesfèrica.

Espai Interior del Panteó

La nau circular té un diàmetre de 43,30 m i està coberta per una gran cúpula que arriba a 43,30 m d’alçada (destacant la simetria de l’edifici). La naos es divideix en dos pisos i una cúpula:

  1. La planta baixa consta de vuit pilars que rebien la pressió de la cúpula, la qual cosa feia possible l’obertura de vuit nínxols entre pilar i pilar.
  2. El pis superior tenia finestres cegues coronades per un frontó triangular que s’alternaven amb decoracions quadrangulars fetes amb marbre. Aquesta part forma el tambor sobre el qual descansa la cúpula.
  3. La cúpula està dividida en cinc cercles concèntrics de vint-i-vuit cassetons que simbolitzaven els dies del mes lunar o les cinc òrbites del sistema planetari antic que giraven al voltant del sol, representat per l’òcul (obertura circular a la part superior de la cúpula per on entrava la llum solar). La cúpula tenia un sistema de nervis i anells que descarregaven el seu pes cap als pilars de la planta baixa. S'ha perdut tota la decoració interior original.

Estil Arquitectònic del Panteó Romà

L’edifici pertany a l’època romana imperial, caracteritzada per:

  • L’arquitectura és eclèctica (barreja aportacions locals i dels pobles conquerits).
  • En aquest cas concret, es fa servir el maó, provinent de Mesopotàmia.
  • La innovació va ser l’opus caementicium, format per petites pedres, grava, sorra, calç i aigua aglutinant.
  • L’artista no té importància en l’arquitectura romana (es treballa en grups i la majoria són lliberts o esclaus).
  • És un exemple de l’ús de l’art com a propaganda política dels emperadors.

Significat i Funció del Panteó

Significat Històric del Panteó

Originalment, l'edifici va ser manat construir per Agripa a finals del segle I a.C. en homenatge als déus de la família Júlia. Es va cremar i no va tornar a ser construït fins a finals del segle I d.C. per l’emperador Domicià. Es va tornar a cremar, i l’obra actual és de l’època de l’emperador Adrià, dels anys 20 del segle II d.C., qui va dedicar el temple a tots els déus i va mantenir la inscripció del fris en honor a Agripa.

Funció Original i Simbòlica del Panteó

És un temple dedicat a tots els déus (incloent-hi emperadors anteriors, ja divinitzats). També és una manera indirecta de glorificar-se el propi emperador en vida.

Entradas relacionadas: