Panteó de Roma: Anàlisi Formal i Significat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,08 KB
Panteó de Roma
Anàlisi Formal
El Panteó de Roma es troba al fòrum de Roma.
Materials: Formigó, maó, pedra, marbre i fusta.
Sistema constructiu: Gràcies al morter, combina el sistema arquitravat i el voltat.
Dimensions: Les dimensions del Panteó superen l’escala humana. És l’edifici més gran de l’antiguitat. Hi cabrien 50.000 espectadors.
Planta: La planta és octogonal, orientada als punts cardinals. Està formada per dos carrers principals que porten a les portes principals. La planta integra dues estructures: un pòrtic i un frontó immens.
Elements de suport i suportats:
Pòrtic: És d’inspiració grega, és octàstil, amb vuit columnes d’ordre corinti; amb base, tor i sòcol. Fust monolític de més d’1 m de diàmetre. Els capitells estan decorats amb fulles d’acant. Damunt de les columnes hi ha un entaulament clàssic; arquitrau decorat amb platabandes, el fris és llis, el frontó també és llis però s’ha perdut, i la cornisa decorada amb arcuacions.
-Tambor: És un cilindre de tres pisos que arrenca directament de la base i combina l’ús del formigó amb tres sèries superposades d’arcs cecs de maó; aquests pisos a l’exterior van separats per franges i cornises.
Cúpula: La cúpula del Panteó de Roma posseeix una estructura d’anells horitzontals i de nervis verticals que, en tallar-se, formen cassetons.
Espai exterior: El caràcter plasmàtic per damunt de l’exterior fa que els romans donin importància a la façana, a la magnificència, als diferents tipus de marbre, als defectes òptics, a la combinació del quadrat i del cercle. A més, hi havia plantejada una gran plaça situada al davant que fixava la vista com si fos un camí que només mostrava la façana. La magnificència de la façana queda més realçada per la policromia de la pedra (marbre rosat). Finalment, cal destacar que la nostra visió no és autèntica perquè el tambor anava revestit amb marbre travertí i decorat amb estucs.
Espai interior: És una planta centralitzada on sobresurten els pilars i, entre pilar i pilar, se situen els espais per a les capelles (altars i tombes). Els edicles estan decorats amb frontons triangulars i circulars. La immensa cúpula semiesfèrica és l’objectiu principal de tota la construcció. Es basa en una estructura reticular formada per anells que conflueixen fins a la part superior, on hi ha un gran panteó obert a l’aire lliure, i a l’altra banda, els nervis transversals que conformen espais quadrats cada vegada més petits que conflueixen a l’immensitat de l’espai celest.
Contingut, significat i funció
Caràcter: Funerari.
Contingut: El Panteó correspon a la tercera reconstrucció per l’emperador Adrià. Es va tornar a cremar i el van reconstruir Domicià i Agripa, tot i que va fer girar 180º la seva orientació i va posar l’entrada per la banda oposada.
Significat: El Panteó de Roma està dedicat a tots els déus. El seu interior és una al·lusió constant a la cosmologia romana. Roma esdevé el centre de l’Imperi i es considera el centre de l’univers, l’astre solar. Cinc anells = Cinc planetes. Roma es considerava el melic del món, els emperadors, la seva memòria, la clau de l’imperi.
Encàrrec i recepció: L’emperador Adrià va restaurar el temple dels emperadors que es va cremar.
Funció: Religiosa perquè està dedicada als déus i als emperadors considerats divins. Així glorificaven la figura de l’emperador. Propagandística per construir la cúpula més gran i així fer propaganda de l’Imperi Romà en la seva grandesa. Commemorativa perquè commemora Agripa, el fundador del Panteó de Roma. Funerària perquè correspon a un Panteó.
El Panteó de Roma es troba al fòrum de Roma.
Materials: Formigó, maó, pedra, marbre i fusta.
Sistema constructiu: Gràcies al morter, combina el sistema arquitravat i el voltat.
Dimensions: Les dimensions del Panteó superen l’escala humana. És l’edifici més gran de l’antiguitat. Hi cabrien 50.000 espectadors.
Planta: La planta és octogonal, orientada als punts cardinals. Està formada per dos carrers principals que porten a les portes principals. La planta integra dues estructures: un pòrtic i un frontó immens.
Elements de suport i suportats:
Pòrtic: És d’inspiració grega, és octàstil, amb vuit columnes d’ordre corinti; amb base, tor i sòcol. Fust monolític de més d’1 m de diàmetre. Els capitells estan decorats amb fulles d’acant. Damunt de les columnes hi ha un entaulament clàssic; arquitrau decorat amb platabandes, el fris és llis, el frontó també és llis però s’ha perdut, i la cornisa decorada amb arcuacions.
-Tambor: És un cilindre de tres pisos que arrenca directament de la base i combina l’ús del formigó amb tres sèries superposades d’arcs cecs de maó; aquests pisos a l’exterior van separats per franges i cornises.
Cúpula: La cúpula del Panteó de Roma posseeix una estructura d’anells horitzontals i de nervis verticals que, en tallar-se, formen cassetons.
Espai exterior: El caràcter plasmàtic per damunt de l’exterior fa que els romans donin importància a la façana, a la magnificència, als diferents tipus de marbre, als defectes òptics, a la combinació del quadrat i del cercle. A més, hi havia plantejada una gran plaça situada al davant que fixava la vista com si fos un camí que només mostrava la façana. La magnificència de la façana queda més realçada per la policromia de la pedra (marbre rosat). Finalment, cal destacar que la nostra visió no és autèntica perquè el tambor anava revestit amb marbre travertí i decorat amb estucs.
Espai interior: És una planta centralitzada on sobresurten els pilars i, entre pilar i pilar, se situen els espais per a les capelles (altars i tombes). Els edicles estan decorats amb frontons triangulars i circulars. La immensa cúpula semiesfèrica és l’objectiu principal de tota la construcció. Es basa en una estructura reticular formada per anells que conflueixen fins a la part superior, on hi ha un gran panteó obert a l’aire lliure, i a l’altra banda, els nervis transversals que conformen espais quadrats cada vegada més petits que conflueixen a l’immensitat de l’espai celest.
Contingut, significat i funció
Caràcter: Funerari.
Contingut: El Panteó correspon a la tercera reconstrucció per l’emperador Adrià. Es va tornar a cremar i el van reconstruir Domicià i Agripa, tot i que va fer girar 180º la seva orientació i va posar l’entrada per la banda oposada.
Significat: El Panteó de Roma està dedicat a tots els déus. El seu interior és una al·lusió constant a la cosmologia romana. Roma esdevé el centre de l’Imperi i es considera el centre de l’univers, l’astre solar. Cinc anells = Cinc planetes. Roma es considerava el melic del món, els emperadors, la seva memòria, la clau de l’imperi.
Encàrrec i recepció: L’emperador Adrià va restaurar el temple dels emperadors que es va cremar.
Funció: Religiosa perquè està dedicada als déus i als emperadors considerats divins. Així glorificaven la figura de l’emperador. Propagandística per construir la cúpula més gran i així fer propaganda de l’Imperi Romà en la seva grandesa. Commemorativa perquè commemora Agripa, el fundador del Panteó de Roma. Funerària perquè correspon a un Panteó.