Panteó, Colosseu i Marc Aureli: Joies Arquitectòniques de la Roma Imperial

Panteó

Cronologia i Tipologia

• Segle: II d.C.
• Tipologia: Temple
• Tema: Religiós
• Localització: Camp de Mart (Roma)

Context Històric

Construït inicialment l'any 27 a.C. per Agripa, general i polític romà, ministre de l'emperador August. La cúpula del Panteó és l'obra més destacada de l'enginyeria romana, un repte que va portar al límit la resistència dels materials.

Descripció Formal

L'edifici s'obre a la plaça a través d'un pronaos o pòrtic octàstil amb quatre parells de columnes corínties de granit, que sostenen un entaulament llis. Darrere del pòrtic s'aixeca el cos que s'uneix al tambor que sosté la cúpula hemisfèrica de la cel·la. Sobre el tambor, la cúpula coronada per un òcul d'uns 9 metres, que proporciona il·luminació i ventilació. La cel·la és un espai circular amb un mur obert a diverses capelles i un àtic amb finestres.

Anàlisi Conceptual

Temple dedicat a tots els déus de l'Olimp. L'interior representa la cosmologia romana. Les set divinitats celestes (Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart, Júpiter i Saturn) i la gran cúpula simbolitzen la volta celeste que cobreix la terra. L'òcul central representa el sol. Hi ha una unió entre l'home i la divinitat.

Relació amb l'Entorn

El Panteó havia d'estar envoltat d'una plaça que només hauria permès veure el pòrtic d'entrada, però aquest projecte no es va dur a terme. Situat al cor de la Roma actual, no supera l'altura dels edificis i s'adequa perfectament a l'espai de la plaça.

Influències

Els temples circulars i l'ús de la cúpula no són invencions romanes, ja que es feien a Grècia i també van ser utilitzats pel poble etrusc. La transcendència de la cúpula del Panteó ha estat enorme.

Colosseu

Cronologia i Tipologia

• Segle: I d.C.
• Tipologia: Amfiteatre
• Materials: Blocs de marbre, travertí, maó, formigó, pedra i estuc
• Tema: Lúdic i espectacles
• Localització: Roma

Context Històric

La construcció va començar l'any 72 d.C. i va acabar l'any 82 d.C. Es va convertir en l'amfiteatre més gran mai construït. Al seu interior se celebraven nombrosos jocs. L'abandonament i dos terratrèmols van provocar la ruïna del monument.

Descripció

formal: Veiem a Marc Aureli damunt d'un podi, lleugerament més estilada i prima que altres retrats de l'emperador a la mateixa època.  El seu cavall té la pota dreta aixecada i la vestimenta de l'emperador és caracteritza per una toga cenyida i un mantell militar amb cinturó (on hi ha molta cura amb els detalls dels plecs). En aquesta obra, l'escultor dona al personatge un caràcter pròxim i transendental, posant cura als detalls. Exemples clars dels detalls, als cabells, la barba i als trets facials. Aquestes característiques fan que la figura de Marc Aureli transmeti a l'espectador un sentimet de força, autoritat i transcendència.  Tot el conjunt lo dona equilibri compositiu a la figura, gràcies a la contenció del moviment en el cavall. 

Temàtica, significat i funció: Es tracta de la figura eqüestre (muntada a cavall) de l’emperador romà Marc Aureli, que posa de manifest tota la seva grandesa i poder. El gest, molt semblant al d’algunes representacions d’Octavi (primer emperador, 16aC. - 14dC.), ha estat interpretat com una manifestació de clemència. Aquesta suposició vindria confirmada per la figura d’un cabdill bàrbar, citada per una font medieval però perduda, que era sota la pota enlairada del cavall. L’emperador es manifesta d’aquesta manera com un general invencible. Però el fet d’anar vestit de civil i desarmat, humanitza el personatge perquè indica que es tracta d’un pacificador, no d’un conqueridor. Té una funció commemorativa i d’exaltació del poder de l’emperador. És l’única estàtua eqüestre conservada de la iconoclàstia cristiana pel fet d’haver estat confosa amb la figura de Constantí primer emperador cristià.

Models i influències: El monument a Marc Aureli es cenyeix al model original romà de escultura eqüestre. Durant l'Edat Mitjana, la majoría de les escultures d'aquest tipus van ser foses per aprofitar el bronze. No obstant, es va poder salvar ja que va ser confosa amb un retrat de Constantí. Gràcies a això, va poder servir de model de nombroses escultures durant l'Edat Mitjana i, sobretot, del Reneixement.