Panorama de la Literatura Catalana i Conceptes Lingüístics Clau

Marcel Proust

Marcel Proust és autor d'A la recerca del temps perdut. No hi ha cap intriga, acció ni aventura en la seva obra, que consta de set novel·les. En la seva obra reviu la seva vida, on destaquen alguns sentiments i actituds: l'amor, la gelosia, el vici i la hipocresia.

Novel·la Psicològica

Carles Soldevila

Fanny, Eva i Valentina són les seves obres més conegudes. Presenten la figura de dones dinàmiques, joves i esportives que simbolitzen la modernitat. Té un estil àgil, amb frases curtes i tendència a la ironia, i fa servir la tècnica del monòleg interior.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Josep Pla (1897-1981)

És una de les grans figures de la nostra literatura. Va escriure tan sols dues novel·les: El carrer estret i Nocturn de primavera. La seva obra més coneguda és El quadern gris (1966). No destaca en la ficció. Altres obres: Coses vistes, Viatge a Catalunya, Contraban...

Miquel Llor (1984-1966)

La novel·la després de la Guerra Civil

Mercè Rodoreda (1908-1983)

L'any 1938 publicà Aloma, que reelaborà més tard el 1969. És una novel·la psicològica. L'any 1962 publicà la seva obra més coneguda, La plaça del Diamant, amb el rerefons de l'arribada de la República i la Guerra Civil. Mirall trencat és del 1974.

Enric Valor

Enric Valor, nascut a Castalla, representa una figura literària important de la postguerra valenciana. Va recollir 36 rondalles valencianes que pertanyen a camps diferents. Es preocupà per la gramàtica valenciana, i ho demostren les següents obres: Millorem el llenguatge, Curs mitjà de gramàtica catalana, La flexió verbal. La seva primera novel·la és L'ambició d'Aleix (1960), que constitueix un cant a la natura, únic refugi contra la deshumanització causada per les grans ciutats. Altres obres: la trilogia anomenada Cicle de Cassana.

Ortografia: Ús de la "j" i la "g"

• La j s'usa davant a, o, u i en paraules com objecte, injecció, jeroglífic, majestat.
• La g s'usa davant e, i.
• La combinació tj s'usa davant a, o, u. La combinació tg s'usa davant e, i (ex: politja, politges).
• La combinació ig s'usa a final de mot, darrere de a, e, o, u.
• La g s'usa a final de mot darrere de i, quan altres mots de la mateixa família s'escriuen amb tj o tg.

Préstecs Lingüístics: Amerindismes

• Amerindismes: cacau, xocolata, cacauet, patata.

Barbarismes

• Barbarismes: bocadillo (entrepà), abuelo (avi), ajedrez (escacs), cepillo (raspall).

Neologismes

• Un neologisme és un mot que una llengua incorpora d'una altra (ex: helicòpter, televisió).

Quim Monzó

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Ha escrit novel·les com L'udol del griso al caire de les clavegueres (1976), Self-service, Benzina i La magnitud de la tragèdia. En aquestes novel·les reflexiona sobre qüestions com la buidor i la manca de sentit de l'art postmodern i sobre la tragèdia que representa el fet de viure, malgrat l'aparent alegria de la realitat. Monzó és més conegut com a autor de contes, com: Uf, va dir ell, El perquè de tot plegat, Guadalajara, Mil cretins. Els seus contes presenten un món angoixant i sense eixida.

Ferran Torrent

Ferran Torrent va néixer a Sedaví el 1951. Començà estudiant dret. Sol escriure de temàtica la prosa assagística, obres de teatre i narrativa policíaca. Algunes de les seves obres han estat representades al cinema. Té un estil directe, incisiu i no exempt d'humor. Novel·les policíaques: No emprenyeu el comissari; Penja els guants, butxana; Un negre amb un saxo. La seva obra més coneguda és Gràcies per la propina, on el narrador s'identifica amb un adolescent que viu als barris perifèrics de la València dels anys 60 i 70.

Abreviatures i Acrònims

• Les abreviatures són representacions acurtades de determinades paraules o expressions (ex: d.C., c/).
• Els acrònims són una classe de sigles que s'han substantivat i s'escriuen en minúscula (ex: ovni).

Ortografia: Ús de la "c", "ç" i "sc"

• La c s'usa a començament o a l'interior de mot, davant e, i.
• La ç s'usa a final de mot o a l'interior de mot, davant a, o, u i davant o darrere de consonant.
• La combinació sc s'usa davant e o i.

Substrat Lingüístic

• El substrat és el conjunt de llengües que, en un territori determinat, han estat substituïdes per una altra a conseqüència d'una conquesta o una colonització, però que influeixen en la nova llengua portant-hi alguns trets lingüístics (ex: llatí).

Superstrat Lingüístic

• El superstrat és el conjunt de llengües que s'han introduït temporalment i àmpliament dins l'àrea territorial d'una altra i, durant la convivència, hi han deixat alguns trets lingüístics quan aquesta altra llengua s'estava formant (ex: germàniques, àrab).

Adstrat Lingüístic

• L'adstrat és el conjunt de llengües que influeixen parcialment una altra amb què han estat o estan en contacte.

Préstecs Lingüístics per Origen

• Occità: aimia, beutat i faisó.
• Francès: missatge, homenatge, croqueta, hotel, xofer, garatge, xalet, menú, grip.
• Italià: escopeta, saldo, sonet, també...
• Grec: moll, botiga, calaix.
• Castellà: llàstima, bodega, xoriço, rato, timo, xàndal.