Panorama de la Literatura Catalana: Autors i Conceptes Clau

Joanot Martorell (1414-1468)

Escriptor i cavaller nascut a Gandia. La seva obra més cèlebre, Tirant lo Blanc (segle XV), narra les històries de Tirant a Anglaterra, França, Rodes, Sicília i Constantinoble. Tirant s'enamora de Carmesina i se'n van a Àfrica. Moren a l'imperi grec. L'obra barreja elements com:

• Fets reals i ficticis
• Armes i intrigues sentimentals
• Descripcions minucioses
• Largs parlaments i humor

Novel·les llargues importants en vers i prosa són Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa (anònima, segle XV).

Francesc Vicent Garcia (1579-1623)

Conegut com el Rector de Vallfogona (Tortosa, 1579 – Vallfogona de Riucorb, 1623). És considerat el primer gran escriptor de la literatura barroca catalana del segle XVII. Va realitzar estudis eclesiàstics a Barcelona i va ser ordenat sacerdot a Vic el 1605. Va servir Pere de Montcada, bisbe de Girona, com a secretari. Les seves poesies es van començar a editar el 1703.

Els gèneres que va conrear inclouen poesia, teatre i prosa. Va inaugurar una escola literària i va ser tema d'obres com Lo Rector de Vallfogona (Frederic Soler, 1871). Va ser famós fins al segle XIX (posteriorment se'l va culpar de la castellanització literària, però aquesta visió es va superar al segle XX).

Escrivia sonets i dècimes amoroses, així com poemes satírics, burlescos, moralitzadors, bucòlics i mitològics. A la seva poesia es reflecteix la visió del món barroc:

• Desengany i pessimisme
• Fragilitat de les aparences
• El món com a teatre
• Canvis de fortuna
• La precària condició humana

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Nascut a Folgueroles el 1845 i mort a Vallvidrera el 1902. Va estudiar al Seminari Episcopal de Vic i va ser ordenat sacerdot el 1870. Va tenir una intensa vida espiritual. Entre 1874 i 1876 va exercir de capellà, però va patir una crisi espiritual que el va portar a ser considerat boig.

Les seves dues grans obres poètiques són:

1. L'Atlàntida: Narra l'enfonsament del continent i la lluita d'Hèrcules (premiat el 1877).
2. Canigó: Poema històric sobre els orígens de la Catalunya cristiana i la reconquesta.

Christopher Paolini (n. 1985)

Nascut a Califòrnia el 1985. Les seves obres més conegudes són Eragon i Eldest.

Anàlisi Mètrica i Estilística d'un Poema

La poesia (títol) de (autor) té (número) estrofes de (número) versos cadascuna. Són (tipus d'estrofa: apariats, tercets, quartets, quintets, septets, octaves, dècimes o sonets). Els versos són d'art (major, +8 síl·labes; o menor, -8 síl·labes) i tenen (número) síl·labes. Són versos (bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs, pentasíl·labs, hexasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs, decasíl·labs o alexandrins). La rima és (assonant/consonant), amb l'esquema de rima: _; _; _. S'hi pot trobar una elisió (v. _) i una sinalefa (v. _).

Àngel Guimerà (1845-1924)

Nascut a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i mort a Barcelona el 1924. El 1877 va guanyar tres premis als Jocs Florals. És considerat el màxim representant de la Renaixença en el teatre català. Les seves composicions més característiques del romanticisme són el drama històric i el drama realista. Les seves obres sovint inclouen elements autobiogràfics.

La seva producció es divideix en tres etapes:

1. Primera etapa (1879-1890): Caracteritzada per tragèdies i obres romàntiques. La seva millor obra d'aquest període és Mar i Cel.
2. Segona etapa (1890-1899): Període de més prestigi, amb obres d'èxit com Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La Filla del Mar (1900). Els protagonistes solen tenir reaccions extremes i turmentoses.
3. Tercera etapa (a partir de 1900): Es va dedicar al drama burgès, però amb menys èxit.

Registres Lingüístics

• Formal: culte i estàndard.
• Informal: col·loquial i vulgar.

Joan Déu Prats (n. 1962)

Nascut a Barcelona el 1962.

Vocabulari Nàufrag

Aram

Coure treballat.

Corn

Instrument musical fet amb banya d'animal.

Sarró

Bossa, generalment de pell.

Líquen

Tipus d'organisme vegetal.

Liana

Planta enfiladissa i llenyosa.

Atalaiar

Guaitar, observar.

Daga

Arma de fulla curta de dos talls.

Fetiller

Curandero de les tribus primitives.

Esgargamellar-se

Fatigar-se la gola.