Panorama de la Literatura Catalana Actual: Teatre i Narrativa

Teatre Actual a València: Evolució i Dramaturgs Clau

Amb la democràcia s'han creat algunes institucions teatrals que han millorat i consolidat la infraestructura del nostre teatre. A València, Rodolf Sirera ha sigut l'encarregat de dirigir el Teatre Principal. La Sala Escalante donarà una nova possibilitat als grups experimentals.

El panorama del segle XX i començament del XXI es pot definir per la seva riquesa i el seu dinamisme. La nòmina d'autors i grups teatrals s'ha ampliat molt: a més dels autors consolidats de les dècades dels 60 i 70 (Rodolf Sirera) cal afegir-ne d'altres (Pascu Alapont). Malgrat això, la política institucional no acaba de donar el suport que necessitaria el teatre a València.

L'escriptura teatral actual es caracteritza per:

• La diversitat de temes.
• L'àmplia experimentació de tècniques.
• El plantejament de l'escriptura de l'obra teatral com una creació literària.

Cal dir per últim que el teatre actual no s'entén sense les companyies independents, ni tampoc sense l'aportació cabdal de Rodolf Sirera, possiblement el dramaturg més important de l'escena valenciana actual i que ha treballat també en la realització de telesèries com Amar en tiempos revueltos.

Manuel de Pedrolo: Un Univers Literari Divers

Manuel de Pedrolo (MDP) ha sigut novel·lista, dramaturg, poeta, assagista... S'ha dit que ell sol constitueix tota una literatura, ja que el conjunt de la seva obra representa un dels espais de ficció més rics i variats (en tècniques i temes) de la literatura europea del segle XX.

La seva producció teatral consta de 13 obres centrades en el tema de la llibertat, plantejada des de diferents angles i amb coincidència amb l'anomenat teatre de l'absurd que pretenia transgredir les convencions de la tècnica escènica per a mostrar la lluita de l'ésser humà. Cruma és l'obra més acostada a la tendència de l'absurd del teatre europeu de l'època.

Les coincidències formals i tècniques amb aquest teatre són:

• Situació absurda inicial.
• Estructura circular.
• Escassa acció en una escenografia simple.
• Llenguatge telemàtic amb repeticions i errors.
• Temps històric indefinit.
• Personatges anònims.

Manuel de Pedrolo usa amb intel·ligència les tècniques de l'absurd per evitar la censura. Denuncia situacions que limiten la llibertat i ofereix reflexions profundes i diverses sobre la condició humana.

Quim Monzó: Mestre de la Narrativa Breu Contemporània

Quim Monzó és l'autor més important de la narrativa breu actual. Ha escrit alguna novel·la i articles literaris i d'opinió en alguns diaris. L'èxit de Quim Monzó resideix en l'originalitat de la seva obra, en la qual es deforma la realitat.

Característiques Principals de l'Obra de Monzó

• L'ambientació urbana: les ciutats són metàfores del valor de la societat actual.
• Personatges esquemàtics i anònims: estan determinats per una obsessió i tenen problemes de comunicació. Representen idees o actituds.
• Humor i ironia: utilitza elements absurds i fantàstics per a ridiculitzar els tòpics.
• Estructura i temes: la narració se centra en una idea bàsica que s'amplia. Les narracions solen tractar conflictes sentimentals o la solitud de les parelles.
• Rigor i puresa de la llengua: Quim Monzó és un creador, ja que la llengua en les seves mans és un material mal·leable.

Monzó ha creat un estil personal i reconegut. Les seves històries reflecteixen el pas de la utopia contracultural a l'escepticisme. Una de les obres més importants de Quim Monzó és El perquè de tot plegat.