Panorama d'Autors i Moviments Clau de la Literatura Catalana (S. XIX)

El Romanticisme a Catalunya: Característiques Clau

El Romanticisme fou un moviment que aparegué al segle XIX i que va provocar grans canvis en la cultura i en la manera de concebre l'estètica que imperava en aquells moments. Els ideals romàntics van arribar a Catalunya a través de la Renaixença, moviment de recuperació nacional i cultural que va aconseguir que la literatura i l'art en general sortissin de la crisi en què havien caigut al llarg dels tres segles anteriors.

Les característiques principals del Romanticisme inclouen:

• Valoració de la imaginació, la fantasia i fins i tot la utopia per damunt de la raó.
• Valoració de la realitat nacional i de la llibertat del seu poble.
• Valoració de les emocions nostàlgiques, melancòliques i propenses a la depressió.
• Valoració de l'individualisme artístic i de la subjectivitat.
• Rebuig de les normes rígides del moviment anterior, el Neoclassicisme.
• El desig de donar una base literària sòlida a la llengua catalana.

Jacint Verdaguer: Vida i Obra Literària

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) va començar a estudiar la carrera de capellà al seminari de Vic als deu anys. Als vint anys va guanyar dos premis als Jocs Florals de Barcelona i als vint-i-cinc es va embarcar durant dos anys, període en què es va inspirar per escriure un dels seus poemes èpics més famosos: L'Atlàntida. Un viatge a Terra Santa el va commoure profundament i li va provocar un canvi d'actitud vers la societat i l'Església. Les altes jerarquies el van desterrar al santuari de la Gleva, d'on es va escapar, i li van retirar la llicència de missa.

Va destacar sobretot com a poeta. La seva obra gira a l'entorn de tres temes cabdals que ja s'insinuaven en la seva producció de joventut: religió, natura i país.

Algunes de les seves obres més destacades són:

• L'Atlàntida (1877)
• Canigó (1886)
• Montserrat (1889)
• Natzaret (1890)
• Aires del Montseny (1901)

Àngel Guimerà: Trajectòria Dramàtica i Obres Clau

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924) es va mudar al Vendrell als vuit anys. El fet que els seus pares no estiguessin casats i el fracàs amb la Maria Rubió van influir en el seu caràcter i en la seva obra. Va començar la seva obra en castellà, però ben aviat es va donar a conèixer a través d'articles en català. Quan comença a escriure teatre, té 34 anys i ja és un poeta conegut.

Aquesta trajectòria dramàtica es divideix en tres períodes:

• 1879-1890: És l'etapa més romàntica. Escriu tragèdies en versos de 10 síl·labes d'ambient llunyà, com Mar i cel (1885).
• 1890-1900: És el període de plenitud. Abandona el vers i comença a escriure drames realistes en prosa amb llenguatge col·loquial, com Maria Rosa (1894).
• 1900-1924: Són els anys en què procura renovar el seu teatre adaptant-lo a les noves tendències teatrals, i s'acosta al teatre poètic simbolista que feien els més joves, sense arribar a aconseguir-ho plenament, com es veu a L'aranya (1906).

La Novel·la Realista Catalana: Característiques Essencials

Durant el Romanticisme, les manifestacions més característiques de la narrativa són la novel·la històrica i el quadre de costums. Amb la crisi del Romanticisme apareix a tot Europa el Realisme, el gènere per excel·lència del qual serà l'anomenada novel·la realista. L'escriptor realista és el que adopta un punt de vista objectiu quan tracta el seu material literari, evitant d'introduir en la seva obra les pròpies opinions i sentiments.

La literatura realista, guiada pel principi de la versemblança, es caracteritza sovint per:

1. La introducció d'escenaris i medis de l'entorn de l'autor.
2. L'ús de la tercera persona omniscient i l'adopció d'un punt de vista que li permeti abraçar el món de la ficció en la seva totalitat, mantenint la màxima objectivitat i impassibilitat.
3. La referència a esdeveniments i costums contemporanis.
4. La descripció detallada de llocs, objectes i persones.
5. La reproducció del registre lingüístic col·loquial.
6. L'ús de paraules i termes tècnics presos de la vida dels negocis i de la ciència.
7. La inclusió de documents, cartes, etc., per tal de donar un aire circumstancial als fets descrits.

Narcís Oller: Biografia i Etapes Literàries

Narcís Oller (1846-1930) es va educar en un ambient culte i il·lustrat. Va estudiar dret a Barcelona i va alternar l'exercici de la carrera amb la dedicació literària en el camp de la narrativa, primer en castellà, però definitivament en català a partir de 1877.

La seva trajectòria literària es pot dividir en tres etapes:

1. (1872-1883): Etapa d'aprenentatge, marcada per la influència del francès.
2. (1884-1898): Pren com a model la novel·la realista i naturalista de manera decidida.
3. (a partir de 1900): Introducció de noves tècniques que suposen un trencament amb el naturalisme.