El Paleolític: Orígens, Cultura, Art i Tecnologia Humana

Simbolisme i Ritual en Societats Caçadores-Recol·lectores

Origen de la Població Humana al Paleolític

Hi ha poques restes humanes; el crani més antic que tenim datat fa 11.000 anys és el de Lapa Vermelha a Mato Grosso, Brasil. Segons estudis, l'origen seria mongoloide, és a dir:

• Cabell negre
• Absència de pèl corporal
• Incisives en forma de pala

Però algunes poblacions tenen trets caucasoides, segurament per les diferents onades migratòries. Hi ha evidències genètiques que diuen que hi ha 5 tipus diferents d'ADN, cosa que vol dir que hi va haver 5 onades migratòries?

El simbolisme i el ritual estan presents en totes les societats humanes. Alguns científics diuen que la gran capacitat d'adaptació de l'Homo sapiens es deu al seu ritualisme, i també diuen que el simbolisme i el ritualisme és exclusiu de l'Homo sapiens. Els científics proposen dos models sobre l'origen del comportament humà modern:

• Model 1: Apareix tard i d'una manera molt ràpida fa 40.000 anys al Paleolític Superior europeu i africà.
• Model 2: L'origen és més antic i gradual, situat al Paleolític Mitjà africà fa 250.000 – 40.000 anys.

Identificació de la Intencionalitat en els Enterraments Paleolítics

Només s'admeten com a enterrament aquells en què es veu una determinada posició del mort, o bé la presència d'aixovars. Però hi ha molts inconvenients per saber si s'ha procedit a un enterrament, ja que sempre que enterres una persona s'han de deixar evidències d'algun tipus. La reutilització del lloc d'enterrament pot destruir proves d'altres enterraments. Quan excavem, també destruïm proves de possibles enterraments. Només coneixem 132 enterraments del Paleolític Mitjà i Superior.

S'han trobat intencions d'enterraments per part dels neandertals, però no tots els científics estan d'acord amb que siguin “enterraments”. Per exemple, Gamble diu que la majoria de casos es poden considerar deguts a causes naturals. En tot cas, les característiques d'aquests enterraments són les següents:

• Són inhumacions en posició primària (fetal).
• Tots els enterraments estan datats entre 35.000 i 75.000 anys.
• És un cas curiós però important: hi ha més homes enterrats que dones.

Els enterraments al Paleolític Superior estan datats entre 35.000 i 10.000 anys i hi ha 41 enterraments amb un total de 96 individus. Estan en posició primària tant en coves com a l'aire lliure. Tots els enterraments estan en una zona concreta, però hi ha més diversificació en la posició dels cadàvers. No es diferencien els cadàvers per sexe i edat, encara que continua havent-hi més homes que dones.

L'Art Moble del Paleolític: Característiques i Hipòtesis

Apareixen en contextos d'habitació, encara que no tenen utilitat productiva a simple vista. Presenten atributs sexuals molt destacats i la cara poc definida. La cronologia estimada és de 28.000 – 22.000 anys. Hi ha diverses hipòtesis que fan els científics sobre la utilitat d'aquest art moble:

• Una d'elles és que representa un culte a la fertilitat.
• O que és una deessa que simbolitza la mare terra.

Això podria demostrar una posició destacada de les dones en aquesta època.

Art Rupestre Paleolític: Interpretacions i Expansió

Està situat en coves, i hi ha una concentració massiva d'art rupestre a Europa Occidental. L'han interpretat de diverses maneres:

• Els dibuixos són esperits d'avantpassats de la tribu (Totemisme).
• Rituals secrets entre societats i esperits (Xamanisme).
• També es diu que podia ser la seva manera de comunicar-se mitjançant dibuixos, com per exemple dibuixar l'animal que més abunda perquè ho sàpiguen les altres tribus.

Hi ha una gran explosió creativa després de l'expansió de l'Homo sapiens. Hi ha poques evidències d'art anterior als 20.000 anys, encara que les datacions no són fiables.

Tecnologia i Subsistència al Paleolític Mitjà i Superior

Clima del Plistocè Superior: Períodes Glacials i Interglacials

Durant els darrers 200.000 anys s'han succeït els períodes glacials i interglacials:

• 200.000 – 130.000 anys: Fase glacial
• 130.000 – 118.000 anys: Fase interglacial
• 118.000 – 10.000 anys: Fase glacial

El paisatge, gràcies a aquests canvis, va tenir conseqüències en la flora. Les dades pol·líniques indiquen que el paisatge era estepari durant la darrera fase glacial a Europa. A la Península Ibèrica predominen les pinedes i els paisatges oberts.

Fauna Plistocènica i Estratègies de Cacera

Hi havia grans herbívors com el mamut, rinoceront, bisons, megaceros, cabres, ant, cavall, bou... Els grans carnívors eren l'ós, lleó, hiena, llop, pantera, guineu, linx.

La Cacera durant el Paleolític Mitjà

Estan associats a instruments de pedra i os. Hi ha evidències de necrofàgia en jaciments. La cacera va agafar importància a finals del Paleolític Mitjà. Els neandertals van ser carronyers i caçadors, aprofitaven les restes que deixaven els grans depredadors. Les evidències de caceres al Paleolític Mitjà són que, mitjançant estudis arqueozoològics, es pot observar en diversos jaciments restes dominants de diverses espècies com el Bisó europeu. Restes de fauna indiquen que els animals de mida gran constituïen un element principal de la dieta. Un estudi realitzat indica que la dieta principal dels neandertals era carnívora i que no menjaven gaire vegetals. També hi ha evidències de l'ús de combustibles vegetals; s'han trobat restes de fusta carbonitzada en jaciments. La fusta més utilitzada era la del pi.

La Cacera durant el Paleolític Superior

Ja hi havia una cacera organitzada i especialitzada. S'ha plantejat que podien tenir un control sobre manades. Tenien una gran mobilitat, ja que havien de seguir els ramats d'herbívors, ja que la seva supervivència depenia d'aquestes espècies. A Europa estaven especialitzats en mamífers de talla mitjana, en canvi, a Amèrica estaven especialitzats en grans mamífers. Els recursos vegetals durant el Paleolític Superior tenien tres usos:

• Com a combustible vegetal
• Com a aliment
• Com a producció d'instruments

Hàbitat i Tecnologia al Paleolític Mitjà

Predominen els jaciments en cova, però també n'hi ha a l'aire lliure amb cabanes. Els jaciments a l'aire lliure presenten estructures d'habitació amb gran complexitat:

• Delimitats amb pedra
• Cabanes allargades amb estructures de combustió
• Vivendes semisubterrànies

Tecnologia Lítica del Paleolític Mitjà (Mosterià)

Comprèn aproximadament l'any 250.000 – 200.000 fins als 40.000 – 30.000 anys aproximadament. A Europa va coincidir amb el moment en què vivia l'Homo neanderthalensis. És un període definit a partir de la morfologia dels artefactes lítics. Hi ha un debat entre Bordes i Binford:

• Bordes diu el següent: la diversitat morfològica és resultat de les diferents cultures; segons la variabilitat morfològica, reconeix diferents grups que coexisteixen en el temps i l'espai.
• Binford diu: la diversitat morfològica és resultat de la funció dels artefactes; els diferents conjunts d'artefactes són, per tant, resultats de les activitats realitzades en els jaciments.

La tecnologia de talla del Paleolític Mitjà també se li pot anomenar tecnologia Levallois. Pot ser identificada per la morfologia dels esclats resultants, arestes dorsals i taló facetat. També per la morfologia del nucli. Es pot controlar la forma del producte obtingut; abans, la forma depenia de la sort.

Tecnologia del Paleolític Superior: Innovació i Diversitat

Les innovacions tècniques van associades a l'aparició de l'Homo sapiens. Els neandertals no haurien estat capaços de produir aquests productes. Hi ha més diversitat d'eines i més diversitat de matèries primeres (os, banya, pedra i ivori), i el ritme d'innovació era més elevat. La tècnica de talla més característica és la preparació prèvia del nucli per extreure làmines. Per l'obtenció d'aquestes làmines es van utilitzar tècniques alternatives a la percussió directa, concretament la pressió.