Palazzo Rucellai: L'obra mestra d'Alberti a Florència

El Renaixement i Leone Battista Alberti

El moviment conegut com a Renaixement va néixer a Florència al principi del segle XV; durant la primera meitat del segle següent es va estendre per la resta d’Europa. Representà el renéixer de les formes característiques de l’art clàssic, és a dir, de Grècia i Roma. En el moviment renaixentista, es distingeixen dos grans períodes: el Quattrocento i el Cinquecento.

Leone Battista Alberti pertany al moviment del segle XV i fou el gran teòric del Quattrocento florentí. A més de la seva importància com a teòric, va ser un notable arquitecte, tot i que no va intervenir directament en la direcció de les obres —a diferència de Brunelleschi i Michelozzo—, sinó que es dedicava a l’elaboració dels projectes. Entre les seves obres destaquen la façana de l'església de Sant Francesc, la de Santa Maria Novella i l'església de Sant'Andrea de Màntua.

El Palau Rucellai i la tradició toscana

Pel que fa a obres civils, la més important que va dur a terme fou el Palazzo Rucellai de Florència, on perfeccionà el tipus de palau urbà que havien creat Brunelleschi amb el Palau Pitti i Michelozzo amb el Medici-Riccardi. El Palau Rucellai recull la tradició baix-medieval de la casa urbana amb un pati central i una façana dividida en pisos. A Florència, les classes adinerades varen trobar en aquests edificis una manera de reflectir el seu prestigi i el seu poder, i és en aquest context en el qual s'ha d'entendre el Palau Rucellai, que va ser la residència del ric mercader florentí Giovanni Rucellai.

Innovació en l'ordenació de la façana

La novetat del Palau Rucellai no la trobem en el plantejament general de l'edifici, el qual s'ha d'emmarcar en el context de la tradició toscana, sinó en l'ordenació de la façana. Alberti va introduir un element vertical en l'articulació del mur: unes pilastres inserides entre les finestres que rescaten el tema típicament romà de la complementarietat entre els elements arquitravats i els elements adovellats.

Influència del Coliseu de Roma

La referència a la façana del Coliseu de Roma és evident: les pilastres sostenen l'entaulament i creen trams definits on s'inscriuen els arcs de mig punt de les finestres. A més, a cada pis s'utilitza un ordre diferent a les pilastres: toscà a l'inferior, compost i corinti al segon i al tercer, respectivament. Aquesta superposició d'ordres esdevindrà un dels motius d'articulació mural més habitual en l'arquitectura posterior, especialment als palaus romans del Cinquecento.

L'harmonia i les proporcions segons Alberti

Finalment, hi ha un altre element de gran importància: les proporcions. Les pilastres defineixen una magnitud vertical que es correspon amb les magnituds horitzontals. I és que, segons Alberti, la bellesa de l’arquitectura, entesa com a art, residia en les proporcions. Era necessari que els edificis presentessin una concordança entre totes les parts per presentar-se davant dels ulls humans com un tot perfecte. L’ornament que després pogués presentar l’edifici era un afegit que no funcionaria sense l’harmonia del conjunt. I val a dir que, en el cas de la residència dels Rucellai, bellesa i ornament es combinen de forma admirable.

Context històric i evolució artística

El segle XV marca la transició del món medieval a la modernitat, que en el terreny artístic es va manifestar a través d'un art que es trobava en sintonia amb els nous corrents filosòfics com ara l'Humanisme. Aquest fet va portar a que es recuperessin els ideals estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista. El que entenem per Renaixement és l'art sorgit a Itàlia al segle XV, estès per tota Europa durant el segle XVI.

Anàlisi detallada del model de palau urbà

Dins del Renaixement trobem l'obra arquitectònica de Leone Battista Alberti (1404-1472), la qual representa la primera gran sistematització teòrica i pràctica dels principis del classicisme romà aplicats al Renaixement: el Palazzo Rucellai de Florència, emmarcat en el context de l'arquitectura civil florentina. Està situat a la Via della Vigna Nuova i és el gran model de palau urbà del Quattrocento.

El Palau Rucellai recull la tradició de la casa urbana amb un pati central i una façana dividida en pisos. A Florència, les classes adinerades van trobar en aquests edificis la manera de reflectir el seu prestigi i el seu poder, i és en aquest context en el que s'ha d'entendre el Palau Rucellai, que va ser la residència del ric florentí Giovanni Rucellai. La novetat del Palau Rucellai no la trobem en el plantejament general de l'edifici, el qual s'ha d'emmarcar en el context de la tradició toscana, sinó en l'ordenació de la façana.

Estructura i ordres de la façana

La façana és de color marró i està feta amb maçoneria; està estructurada en tres pisos: a l'inferior trobem pilastres d'ordre toscà, que sostenen l’entaulament i creen trams definits on s'inscriuen els arcs de mig punt de les finestres. A cada pis s'utilitza un estil diferent a les pilastres que divideixen la superfície en espais en els quals s'obren les dues portades: toscà a l’inferior, compost al segon, i corinti al tercer.

Aquesta superposició d’estils esdevindria un dels motius d’articulació mural més habituals a l’arquitectura posterior, especialment als palaus romans del Cinquecento, però resultava una innovació total i trencadora en el moment de la seva construcció.

Verticalitat i elements decoratius

Els arcs de les obertures que s'alineen en vertical amb les portes estan rematats pels escuts elegantment esculpits sobre les finestres del primer pis. Alberti introdueix aquí un concepte nou: la verticalitat. Mentre que altres edificis florentins del Quattrocento presenten unes façanes en les quals destaca l'horitzontalitat, Alberti introdueix unes pilastres inserides entre les finestres que rescaten el classicisme de Roma: la complementarietat entre els elements arquitravats i els adovellats.

D'altra banda, el primer i el segon pis tenen pilastres d'ordre jònic i corinti, i entre ells apareixen finestres amb trencallum emmarcades en arc de mig punt. Aquests tres ordres fan pensar en l'estructura del Coliseu de Roma. La part superior del palau està rematada per una cornisa que sobresurt poc.

La bellesa com a concordança de les parts

Finalment, cal tenir en compte un altre element característic de l’arquitectura renaixentista: les proporcions. Les pilastres defineixen una magnitud vertical que es correspon amb les magnituds horitzontals. I és que, segons Alberti, la bellesa de l’arquitectura, entesa com a art, residia en les proporcions. Era necessari que els edificis presentessin una concordança entre totes les parts per presentar-se davant dels ulls humans com un tot perfecte. L’ornament que després pogués presentar l’edifici era un afegit que no funcionaria sense l’harmonia del conjunt. I val a dir que, en el cas de la residència dels Rucellai, bellesa i ornament es combinen de forma admirable.